Relats de diumenge (XXII). Millor no llegiu aquesta història

Montblanc

Eren set, cinc de família i dos passavolants acollits. Vivien allà on la boira feia pensar que no devia ser gaire lluny la fi del món. Almenys, els límits de la terra aleshores coneguda. Sumits en la foscor. I perquè s'hi aferraven? Simplement, era la terra dels avantpassats. En algun temps gloriós esponerosa. Per això, en honor al passat i a l'esperança, eren dels pocs que no s'havien plantejat marxar-hi. Abandonar. A la recerca de mars oberts, de països lliures, de gent honesta, desvetllada i feliç. Les cases del terme eren esparses. Autònomes però fràgils als embats dels poderosos. Eren en terra aspra de baró. A mesura que, davant de la duresa de la submissió, en successives generacions, les altres famílies havien anat marxant, la pressió del comte, de l'avi, del fill i del nét, havia anat sempre en augment. Enmig d'unes condicions de vida més i més dures, d'una petita part de la collita i el tradicional parell de pollastres havien anat passant a composicions econòmiques cada cop més oneroses. L'home de la casa, considerat valent i admirat per tots (la mare els havia deixat feia massa temps), en qui els fills renovaven cada dia la seva confiança, a mesura que la violència del comte augmentava havia anat prenent les seves precaucions.

Mesures desesperades. D'entrada, amb el fill gran, carregades al carro les provisions necessàries, cada primer dissabte de mes sortia al camí a trobar la partida de soldats de l'oficial recaptador de la seva quadra comtal. Aviat va comprovar, però, que no era només diners el que anhelaven aquells homes investits del poder de la força bruta. Arribats a un punt, les hosts del comte van començar a entrar a la casa familiar per prendre allò que els venia en gana. I els va començar a venir en gana prendre la primera filla. La tortura es repetia sovint, mentre els homes de la casa eren reclosos al galliner, tots a terra, enforcats alguns, amb l'acer de l'espasa fregant el coll, d'altres. El patiment del pare era insuportable. També la seva incapacitat de plantar cara, encara que fos morint en l'intent. Completament cec va concebre una esperança enfollida, que la resta de la família va assumir entre plors. I així, quan s'aproximava la data de retre el pagament al comte, pegava a la seva filla de forma violenta, amb l'esperança d'enlletgir-la tot el possible. Per fer-la desagradable. Inservible. I, boig de dolor, després de cada visita dels soldats, anava un punt més enllà en el procés de desfigurar-la. I així fins que un dia negre d'hivern passaren a ser sis, quatre de família i dos passavolants i el pare descobrí la filla inert, penjant del cel del galliner.