Relats de diumenge (XXII). Millor no llegiu aquesta història
![]() |
Montblanc |
Mesures desesperades. D'entrada, amb el fill gran, carregades al carro les provisions necessàries, cada primer dissabte de mes sortia al camí a trobar la partida de soldats de l'oficial recaptador de la seva quadra comtal. Aviat va comprovar, però, que no era només diners el que anhelaven aquells homes investits del poder de la força bruta. Arribats a un punt, les hosts del comte van començar a entrar a la casa familiar per prendre allò que els venia en gana. I els va començar a venir en gana prendre la primera filla. La tortura es repetia sovint, mentre els homes de la casa eren reclosos al galliner, tots a terra, enforcats alguns, amb l'acer de l'espasa fregant el coll, d'altres. El patiment del pare era insuportable. També la seva incapacitat de plantar cara, encara que fos morint en l'intent. Completament cec va concebre una esperança enfollida, que la resta de la família va assumir entre plors. I així, quan s'aproximava la data de retre el pagament al comte, pegava a la seva filla de forma violenta, amb l'esperança d'enlletgir-la tot el possible. Per fer-la desagradable. Inservible. I, boig de dolor, després de cada visita dels soldats, anava un punt més enllà en el procés de desfigurar-la. I així fins que un dia negre d'hivern passaren a ser sis, quatre de família i dos passavolants i el pare descobrí la filla inert, penjant del cel del galliner.
La jugada del morbo? "-Millor, no ho llegeixis, que és molt lleig!"
ResponEliminaM'ha semblat una al·legoria al gran "valor" nostre per no anar-nos-en de qui ens fot, no? Estem essent capaços de tenir aquest mateix comportament en aquests moments? Que, per por de no fer res, ens estiguem flagel·lant miserablement?
O, és ja obsessió malaltissa meva...?