Retiren l'espot en el qual el PSC demanava perdó









Limitadet, limitadet com  sóc, al final crec que l'havia entès. En ple procés de descomposició accentuat al llarg de les darreres tres conteses electorals, la infiltració dels adversaris a les files del PSC sembla molt notable. Fins i tot a la política de comunicació en campanya electoral, durant tants anys modèlica per la seva efectivitat. Són tants els errors acumulats ja aquestes setmanes pels dos grans a Catalunya (amb les provocades pels nerviosisme desfermat d'un Duran mig embogit), que el proper 20-N el PPC no caldrà ni que baixi de l'autocar. M'ha costat, però al final crec que he entès el darrer espot que tanta polèmica ha provocat i sobretot, que tant ha irritat la coalició governant. L'he sabut interpretar, just en el mateix moment en el qual els socialistes catalans decidien retirar-lo de la circulació. Ara hi veig clar. D'entrada, cal remarcar que era molt més bo que el primer, un exercici en blanc i negre de culte a la personalitat de la líder certament incomprensible, atès que no és la candidata a la presidència del govern espanyol (ni viu a Catalunya).

I aquest segon era en realitat, finalment (ja tocava), un espot d'assumpció total de responsabilitats. El PSC (també conegut per PSzzz, gràcies a aquell mític cartell de l'apoteòsica Manifestació del 10 de juliol), semblava, havia decidit admetre finalment la seva passivitat en defensa dels interessos de Catalunya: és a dir, la causa fonamental de la seva ensorrada electoral actual. Amb aquell pacient agonitzant, ara ho tinc claríssim, els autors de l'espot volien representar el país a un pas de perdre les constants vitals, assetjat pels virus de la crisi i l'espoli. I el maniquí de la vora del llit de l'UCI no era sinó una magnífica transmutació de la Banda dels 25 dels Congrés, sempre inerts en la defensa de la vida (dels interessos) del difunt. Que voleu que us digui, per una vegada que ens expliquen la veritat, van i retiren l'espot al cap de dos dies. No hi ha dret. Perquè per molt que a l'establishment li molesti, sí, l'autonomia mata. L'espoli mata. Fins i tot pot fer passar a la història un país sencer.

Comentaris

  1. No malgastem el vot amb l´abstenció o el vot nul: per la llei d´Hond això afavorirà

    els partits franquistes-espanyolistes (PP-PSOE).

    Votem 100% català no sucursalista

    Votem CiU o ERC .

    ResponElimina
  2. Ai, carat! Doncs, mira, jo que només hi veia un pobre desgraciat que la pringava davant d'un metge-ninot!! La mort, pobre noia, que calma tots els dolors i ningú no la vol. Ves, què hi farem....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas