Ves al contingut principal

També és obligatori morir en espanyol










No és cap novetat, però hi ha vegades que la repugnància que provoca la seva actitud colonial supera allò que es pot suportar raonablement, fins i tot per part de l'aborigen més submís d'aquesta part de la Mediterrània. És una necessitat supremacista que traspua innata. És superior a ells. No poden contenir el seu odi ni tan sols en les circumstàncies més extremes. No sé quin qualificatiu mereix una conducta com aquesta. M'ho vaig pensant mentre escric. Es menor encara, com la seva germana. El seu pare, funcionari, ha mort sobtadament fa només uns mesos. Disposa del corresponent certificat de defunció emès a Torroella de Montgrí, d'acord amb el model del Registre Civil general espanyol, pautat amb una numeració específica per a cada camp d'informació, que permet aïllar el contingut concret que calgui amb petítíssimes variants segons la llengua del document. Aquests dies la mare tramita per a ella una pensió d'orfandat, enmig del mar de paperassa que provoca la mort d'un ésser estimat. Acaba de rebre un escrit de la Subdirección General de Gestión de Clases Pasivas del Ministerio de Econonía y Hacienda, datat a Madrid el 28 d'octubre de 2011:

"Toda vez que el expresado documento, elaborado en lengua cooficial de esa Comunidad Autónoma, está llamado a surtir efecto en el ámbito de un procedimiento de Clases Pasivas que se tramita en los servicios centrales de esta Dirección General, y por tanto fuera del territorio de la Comunidad Autónoma, por el corriente se le requiere con arreglo a los artículos 42.5 a), 36.1 y 36.3 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, al objeto de que aporte la traducción del expresado documento en lengua castellana. Si el documento se expidió por un organismo público corresponde su traducción a la Administración Pública instructora (srt. 36.3 de la Ley 30/1992), por lo que deberá dirigirse a la misma para obtener la traducción requerida." En resum, que o et mors en espanyol o els teus no cobren. La pregunta és senzilla: és imprescindible que l'administració espanyola que gestiona els nostres impostos continuï humiliant els catalanoparlants fins i tot després de morts? Aquests desgraciats mereixen, sens dubte, el qualificatiu que el diputat Tardà va dedicar al mal pare Peces Barba. Perdoneu, però algú ho havia d'explicar.

Comentaris

  1. Pel que es veu hi ha molta gent que no coneix la vida i miracles d´aquesta colla: fem-la córrer.

    El nom dels 25 diputats del PSC fins ara al Congrés que

    NO defensen els interessos de Catalunya

    -voten NO al Fons de competitivitat per Catalunya
    -voten NO a l'Oficialitat del català a Europa
    -voten SI a la Reforma Constitucional amb PSOE i PP

    CARME CHACON, SIXTE MORAL
    DANIEL FERNANDEZ, MONTSERRAT COLLDEFORNS,
    MANEL MAS, ISABEL LÓPEZ,
    JORDI PEDRET, JOSÉ VICENTE,
    FRANCESC VALLÈS, ANTONI FERRÉ,
    TERESA CUNILLERA, ROMAN RUIZ,
    MERITXELL CABEZON, MERITXELL BATET,
    JOAN CANONGIA, JOAN CARLES CORCUERA,
    DOLORS PUIG, JOAN RUIZ,
    MONTSERRAT PALMA, ÀlLEX SANZ,
    JULI FERNÁNDEZ, FELIX LARROSA ,
    ESPERANÇA ESTEVA, LOURDES MUÑOZ I LLUÍSA LIZARRAGA.

    ResponElimina
  2. Està claríssim, amic Granollacs, claríssim. Aquest escrit ho deixa molt transparent. Som una nació ocupada. Reconeix que aquí es parla un altra idioma respecte del d'ells: castellà. Que si ens volem dirigir a ells ens hem de posar al seu servei, al seu nivell.
    Un ocupador (que no ocupant) ho fa amb coaccions d'humiliació vers l'ocupat. Tant se li'n fot que hi hagi un drama entremig. Tant li fa. Si tinguessin el mínim de consideracions amb l'ocupat, deixarien de ser ocupadors.

    Per cert i al marge de tot: Vaig veure aparèixer en Granollacs al documental d'en Bilbeny sobre la ficció-mentida d'en Cervantes. Em va encantar la defensa de la teva persona que en va fer un tal Miquel Pérez.

    ResponElimina
  3. Bon dia. Absolutament deplorable. Aquestes coses em porten directament als records de la meva àvia, que patint tot el que li tocava, per ser catalana i dona en els anys que ho va ser (ara tindria 106), explicava molts greuges, entre ells el dubtós honor d'haver estat llençada del tramvia, en marxa, per negar-se a parlar "cristiano".
    El més greu, estimat Grenollacs, passa dins a casa.
    Ahir un company reb una trucada d'Omnium Cultural (estant fent una campanya per augmentar el nombre de socis) el meu company li diu que la cultura catalana només es defensarà en un estat propi, la resposat va ser que: la independència és mooooooooolt difícil perquè les empreses catalanes venen el 20% a Espanya i mai ho acceptarien. En aquestos casos em venen ganes de saltar-los al coll, merda de botiflers!

    ResponElimina
  4. Hi ha un fet que em preocupa especialment. I és la poca consciència dels catalans del perill del nacionalisme espanyol. Aquesta mena de cosa que en diuen democràcia ...té a la gent molt adormida.
    Estava en una reunió (la majoria de gent era catanoparlant) i va sortir el tema de la majoria absoluta del PP. Doncs la gent estava preocupada per el reculament social.
    Quan vaig dir que també era molt preocupant que es volen carregar al català i ho aconseguiran.
    Doncs tothom (i havia gent de diverses edats) que "I ara!!!si vam sobreviure a Franco...és clar que no podran!!!!
    Vaig trobar molt preocupant aquest grau d'inconsciència....
    No sé com ho veieu vosaltres....

    ResponElimina
  5. Amb la gent gran crec que cal ser una mica comprensius. Jo ara ja en sóc i em quedo bocabadat d'haver viscut coses del franquisme que ara els joves ni s'ho poden creure, per insuportables.
    Respecte d'això dels empresaris tebis que dius, Núria, jo diria que ja ha passat de llarg, quan han vist després de la campanya contra del cava, que venent fora d'Espanya els surt millor i més rendible. Seguim venent molt a Espanya, però ja no en som depenents. Crec!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…