Ves al contingut principal

També és obligatori morir en espanyol










No és cap novetat, però hi ha vegades que la repugnància que provoca la seva actitud colonial supera allò que es pot suportar raonablement, fins i tot per part de l'aborigen més submís d'aquesta part de la Mediterrània. És una necessitat supremacista que traspua innata. És superior a ells. No poden contenir el seu odi ni tan sols en les circumstàncies més extremes. No sé quin qualificatiu mereix una conducta com aquesta. M'ho vaig pensant mentre escric. Es menor encara, com la seva germana. El seu pare, funcionari, ha mort sobtadament fa només uns mesos. Disposa del corresponent certificat de defunció emès a Torroella de Montgrí, d'acord amb el model del Registre Civil general espanyol, pautat amb una numeració específica per a cada camp d'informació, que permet aïllar el contingut concret que calgui amb petítíssimes variants segons la llengua del document. Aquests dies la mare tramita per a ella una pensió d'orfandat, enmig del mar de paperassa que provoca la mort d'un ésser estimat. Acaba de rebre un escrit de la Subdirección General de Gestión de Clases Pasivas del Ministerio de Econonía y Hacienda, datat a Madrid el 28 d'octubre de 2011:

"Toda vez que el expresado documento, elaborado en lengua cooficial de esa Comunidad Autónoma, está llamado a surtir efecto en el ámbito de un procedimiento de Clases Pasivas que se tramita en los servicios centrales de esta Dirección General, y por tanto fuera del territorio de la Comunidad Autónoma, por el corriente se le requiere con arreglo a los artículos 42.5 a), 36.1 y 36.3 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, al objeto de que aporte la traducción del expresado documento en lengua castellana. Si el documento se expidió por un organismo público corresponde su traducción a la Administración Pública instructora (srt. 36.3 de la Ley 30/1992), por lo que deberá dirigirse a la misma para obtener la traducción requerida." En resum, que o et mors en espanyol o els teus no cobren. La pregunta és senzilla: és imprescindible que l'administració espanyola que gestiona els nostres impostos continuï humiliant els catalanoparlants fins i tot després de morts? Aquests desgraciats mereixen, sens dubte, el qualificatiu que el diputat Tardà va dedicar al mal pare Peces Barba. Perdoneu, però algú ho havia d'explicar.

Comentaris

  1. Pel que es veu hi ha molta gent que no coneix la vida i miracles d´aquesta colla: fem-la córrer.

    El nom dels 25 diputats del PSC fins ara al Congrés que

    NO defensen els interessos de Catalunya

    -voten NO al Fons de competitivitat per Catalunya
    -voten NO a l'Oficialitat del català a Europa
    -voten SI a la Reforma Constitucional amb PSOE i PP

    CARME CHACON, SIXTE MORAL
    DANIEL FERNANDEZ, MONTSERRAT COLLDEFORNS,
    MANEL MAS, ISABEL LÓPEZ,
    JORDI PEDRET, JOSÉ VICENTE,
    FRANCESC VALLÈS, ANTONI FERRÉ,
    TERESA CUNILLERA, ROMAN RUIZ,
    MERITXELL CABEZON, MERITXELL BATET,
    JOAN CANONGIA, JOAN CARLES CORCUERA,
    DOLORS PUIG, JOAN RUIZ,
    MONTSERRAT PALMA, ÀlLEX SANZ,
    JULI FERNÁNDEZ, FELIX LARROSA ,
    ESPERANÇA ESTEVA, LOURDES MUÑOZ I LLUÍSA LIZARRAGA.

    ResponElimina
  2. Està claríssim, amic Granollacs, claríssim. Aquest escrit ho deixa molt transparent. Som una nació ocupada. Reconeix que aquí es parla un altra idioma respecte del d'ells: castellà. Que si ens volem dirigir a ells ens hem de posar al seu servei, al seu nivell.
    Un ocupador (que no ocupant) ho fa amb coaccions d'humiliació vers l'ocupat. Tant se li'n fot que hi hagi un drama entremig. Tant li fa. Si tinguessin el mínim de consideracions amb l'ocupat, deixarien de ser ocupadors.

    Per cert i al marge de tot: Vaig veure aparèixer en Granollacs al documental d'en Bilbeny sobre la ficció-mentida d'en Cervantes. Em va encantar la defensa de la teva persona que en va fer un tal Miquel Pérez.

    ResponElimina
  3. Bon dia. Absolutament deplorable. Aquestes coses em porten directament als records de la meva àvia, que patint tot el que li tocava, per ser catalana i dona en els anys que ho va ser (ara tindria 106), explicava molts greuges, entre ells el dubtós honor d'haver estat llençada del tramvia, en marxa, per negar-se a parlar "cristiano".
    El més greu, estimat Grenollacs, passa dins a casa.
    Ahir un company reb una trucada d'Omnium Cultural (estant fent una campanya per augmentar el nombre de socis) el meu company li diu que la cultura catalana només es defensarà en un estat propi, la resposat va ser que: la independència és mooooooooolt difícil perquè les empreses catalanes venen el 20% a Espanya i mai ho acceptarien. En aquestos casos em venen ganes de saltar-los al coll, merda de botiflers!

    ResponElimina
  4. Hi ha un fet que em preocupa especialment. I és la poca consciència dels catalans del perill del nacionalisme espanyol. Aquesta mena de cosa que en diuen democràcia ...té a la gent molt adormida.
    Estava en una reunió (la majoria de gent era catanoparlant) i va sortir el tema de la majoria absoluta del PP. Doncs la gent estava preocupada per el reculament social.
    Quan vaig dir que també era molt preocupant que es volen carregar al català i ho aconseguiran.
    Doncs tothom (i havia gent de diverses edats) que "I ara!!!si vam sobreviure a Franco...és clar que no podran!!!!
    Vaig trobar molt preocupant aquest grau d'inconsciència....
    No sé com ho veieu vosaltres....

    ResponElimina
  5. Amb la gent gran crec que cal ser una mica comprensius. Jo ara ja en sóc i em quedo bocabadat d'haver viscut coses del franquisme que ara els joves ni s'ho poden creure, per insuportables.
    Respecte d'això dels empresaris tebis que dius, Núria, jo diria que ja ha passat de llarg, quan han vist després de la campanya contra del cava, que venent fora d'Espanya els surt millor i més rendible. Seguim venent molt a Espanya, però ja no en som depenents. Crec!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…