Ves al contingut principal

TV3 o la cacera predictible

Embassament d'Ulldecona










Serà que el dia que l'Ariadna Oltra li va portar la contrària al triomfant Duran i Lleida va fer vessar el got de la paciència de la Família. Perquè això, al franjolí, no li passa amb els mitjans del Grup Godó, on el seu careto és veu encara més que el de José Antich (àlies, el trencaenquestes). I és que, segurament, els plurals mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i en particular TV3, farcida de professionals independents i encapçalada per una professional insubornable, no és l'instrument adient per exercir la funció que el govern de la Gestoria necessita en aquests moments. És a dir la que compleixen editorials com aquest de La Vanguardia. És normal, es preguntava Francesc-Marc Álvaro a twitter l'altre dia, que el telenotícies dediqui un quart d'hora a la retallada a la CCMA? I tant que no, per això se'l volen petar. El Grup Godó, agonitzant com a gran empresa comunicativa, ha trobat en aquesta necessitat governamental una oportunitat única per surar enmig de la tempesa. I així, finalment, segons sembla, CiU aplicarà el programa del PP també en aquest àmbit.

És el que té l'espoli: podries mantenir perfectament sis canals potents complint una funció pública determinant en el procés de defensa de l'ús social de la llengua i de construcció nacional i, en canvi, com a producte del lladronici, has de dedicar els diners a pagar el dèficit de Telemadrid, televisió especialitzada en vomitar el seu odi sobre nosaltres, que l'any vinent veurà augmentat els seus pressupostos públics d'un 7%. Però, en fi, com veieu, ha començat una cacera del tot predictible, que acabarà amb el cap de la Terribas separat del seu cos. Senzillament, aquí convergeixen necessitats i es paguen favors. Perquè els mitjans del Grup Godó (en una tasca que fins i tot podríem lloar com un servei al país, sinó fos per l'intercanvi de favors econòmic destinat bàsicament a la butxaca del senyor comte), paral·lelament a la seva incansable feina al servei de l'autonomisme, van encapçalar la lluita per traslladar a l'opinió pública un relat devastador sobre el tripartit. Van ser una part fonamental del seu ensorrament. I ara, naturalment, ve la recompensa. Deixar passar una mica més de temps potser no ho hauria fet tan evident. Però, clar, la crisi i la incompetència empresarial del Grup Godó ara tot ho precipiten.

P.S. És normal que la Gestoria pagui extensos publireportatges a 8TV mentre afirma que no hi ha diners per sostenir els sis canals de la CCMA?

Comentaris

  1. Aquestes oligarquies fan fàstic. Fan tot el posible per enriquir-se manipulant. Què fa la Vanguardia Espanyola als Rodalies? Per què gasten en aquest diari quan ens pujaran els preus?

    Molt recomenable el programa de Singulars amb Pedro Olalla (TV3 a la carta), on ens mostra com funcionen les coses a Grècia però segurament que aquí també.

    ResponElimina
  2. Si això es democràcia... Cada dia em fa mes fàstic aquesta societat dita demòcrata on els poderosos ho manipulen tot "democràticament" per perpetuar els seus interessos per sobre dels de la majoria. Roba pa per menjar i t'estas 10 anys a presidi. Roba 10 mil milions del banc que dirigeixes i seràs tractat com un senyor. Aquesta es la nostra democràcia. La democràcia que ens mereixem per imbecils. Ho sento però estic bastant cremat amb els merdes de polítics traïdors que tenim i amb la majoria de gent que ens deixem enganyar per aquests merdes.

    ResponElimina
  3. La misèria humana s'arrossega dins de la política com els bacteris dins del nostre cos. Tot és qüestió de tenir bones lleis, o prou salut, que ens protegeixi d'aquestes infeccions.
    Ni essent independents ens salvarem de les incursions dels bacteris.

    ResponElimina
  4. "El Grup Godó, agonitzant com a gran empresa comunicativa"

    Aquí rau el quid de la qüestió.

    El grup Godó no s'ha sabut adaptar als nous temps. No es va saber adaptar a la televisió digital (8TV és un desastre) i tampoc a Internet (no tenen cap plataforma 2.0 digne de menció ni calers per compar-ne cap que funcioni).

    L'únic que els queda és un diari de paper fortament subvencionat i una ràdio. Tan el diari com la ràdio funcionen bé (millor la ràdio que el diari) però així no arriben vius al 2020.

    I això és més important del que sembla. Hi ha molta gent que forma la seva opinió amb la Vanguardia i amb els medis del Grupo Godó.

    L'hegemonia mèdiatica de l'empresa del Javier s'ensorrarà, engolida pels temps, per internet i per les plataformes digitals nordamericanes (Hulu, Netflix, etc).

    Si els medis de comunicació afins l'independentisme juguen bé les seves cartes, poden ser més decisius del que sembla, sobretot perquè molts d'ells ja saben com s'hi juga a internet.

    Som en un temps de canvis. Les aigües baixen remogudes i és el moment de pescar un bon truitot.

    I ni CiU ni els Godotis podran fer res per aturar el canvi de paradigma en els mitjans de comunicació, per molta maniobra vil que facin. El mon 2.0 els hi ve massa gran.

    ResponElimina
  5. Ramón Llull: no posis els bacteris pel mig. Sense ells no viuríem però sense els polítics potser viuríem millor.

    ResponElimina
  6. Ja, ja..! Molt bona Jordi!! Rectifico, doncs, i on he dit bacteris, hi poso virus?

    ResponElimina
  7. I que tal mosquits, per allò de que et xuclen la sang i que si els eliminessim a tots ningú els enyoraria?

    ResponElimina
  8. DE DEBO CREUS QUE LA SRA. TERRIBAS I EL SEU EQUIP HAN SIGUT LLIURES DURANT SOTA LA MERDA SOCIATA?.
    JUGANT AMB BARCELONA

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…