Ves al contingut principal

Una estructura per desviar diner públic









Des de que va començar la crisi, els Borbons s'han ficat sota l'aigua. No és que se'ls hagin menjat els taurons, ni molt menys. S'amaguen a palau. Alguna escadussera notícia relativa a la reducció de les seves despeses i poquíssimes declaracions o aparicions públiques a través dels mitjans (amb l'excepció del cap de setmana anual desenfrenat a Abu Dhabi, quan sa borbònica majestat s'ajunta amb tots els admirables sàtrapes del Golf Pèrsic). En termes generals, com si no hi fossin. El mateix blindatge de sempre. Ara toca fer-se el mort, no sigui que, posada la gent a repartir responsabilitats, acabin rebent. En temps d'indignats i de descontentament popular contra els poderosos, exhibicions les justes. Em ve al cap la imatge clàssica de pel·lícula d'aventures en la qual el fugitiu utilitza una canyeta per poder respirar i passar completament desapercebut, submergit en les aigües tèrboles del riu mentre els seus perseguidors passen de llarg. Aquests dies, l'estratègia sigilosa acaba de saltar pels aires, indesitjablement ventada pels mitjans, amb la confirmació per via judicial de la possible imputació del duc de Palma, Iñaki Urdangarin, en una de les ramificacions del cas Palma Arena. Un cas lleig, però lleig.

Encara que el blindatge constitucional que van rebre el 1978 fa les seves posicions de privilegi pràcticament inexpugnables, històries com aquesta, sense posar-los en risc seriós de perdre la poltrona, poden si més no deteriorar considerablement la seva imatge (a més de mantenir en l'exili nordamericà una part de la família). Si el prestigi dels polítics és a hores d'ara el més baix de les darreres dècades, el de la família reial pot anar al darrere. De fet, acaben de suspendre per primera vegada a la història en la valoració dels ciutadans espanyols a les enquestes del CIS. Ara que, la veritat, tampoc no sé veure una diferència massa important entre les virtuts públiques que els han estat sempre reconegudes per l'establishment i els negocis privats revelats ara (i coneguts segons sembla per gairebé tothom de fa temps). Segons sembla, s'acusa al duc de Palma de muntar una estructura operativa amb l'objectiu de desviar notables quantitats de diner públic per al seu gaudi particular. Òndia, i que és exactament el gran negoci de la monarquia a principis del segle XXI, sinó precisament això, però amb un vernís de legalitat mai no contrastat en un debat públic obert i transparent. Normalment, la immundícia genera immundícia. I el senyor duc no ha fet més que aprendre del senyor rei. És el seu alumne més avantatjat.

Comentaris

  1. Vergonya de la monarquia borbònica reinstaurada per un dictador feixista i amés, descobrir-se corrupta per mèrits propis i en temps de crisi...
    Vergonya també nostra de no haver tombat encara aquesta collonada de reialesa, emblema del patatisme (amb "a") hispànic del s.XXI
    per molt menys, els seus avantpassats enviaven súbdits a la foguera o a la forca, ... sí, eren altres temps, els temps han canviat, pero ELLS no
    República catalana però ja!

    ResponElimina
  2. Aquesta gent "reial" han fet una carrera cap el suïcidi digne del millor Nobel. Mireu que ho tenien bé. De fet, fins i tot, diria que havien arrancat bé, fent unes actuacions que se'ls ha vist que eren de pura ficció de campanya de l'engany. Tenien tot el país espanyol bocabadat. Tenien alguna part de la dreta catalana, i algun somia-truites, tots agafant-se en aquest pal monàrquic per intentar veure una mica de llum en una escletxa de la presó. Res, tot en l'aire. Ho han rebentat tot.

    Fins i tot, aquesta Cristina, que va ser alumne de català -amb molt bones notes, per cert!- d'una professora amiga meva, ens va arribar a enredar amb tot un comportament tant senzill i democràtic. Per acabar d'adobar-ho, aquest Urdangarin. Tan simpàtic que era al Barça, i tan poca-vergonya que se n'ha fet. Encara que sigui de revista del cor, indigna saber que abans de conèixer la Cristina, sortia amb una altra noia, noia a la que la va deixar plantada per la Cristina!
    Tot va ser endegat com en un conte rosa a Viladrau...

    Però mai no podrem referendar si els volem o no!! Porca misèria...

    ResponElimina
  3. AIXO PASSA PER MARIDAR EN POLLS RESUCITATS...(SIC.DE MOLTS JUANCARLISTES). PERO SEMBLAR QUE HEM OBLIDAT LES "BENEFIQUES"AMISTATS DEL REI....RECORDEU? I LA "PRINCESA DE TVE" ADICTA A LA CIRUGIA ESTETICA,QUE NATURALMENT PAGUEM EL POBLE,DIUEN QUE ES LA MES POPULAR¡¡¡¡
    JUGANT AMB BARCELONA

    ResponElimina
  4. Jo no perdria el son per aquest tema...serà divertit veure, quan siguem independents, que fa España amb aquesta collonada de monarquia

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…