Benvingut al món real (I). Inadaptat social

Santa Maria de Montblanc









Hi ha moments forts a la vida en els quals una experiència concreta, normalment desagradable, de sobte, et demana a crits una aturada en el camí. Sorgeixen, intentant anar-hi a l'arrel, uns quants pensaments encadenats. Li agrada posar-los per escrit i té la sort de poder-ho fer una tarda de desembre, sentint l'escalfor encisadora (enxisadora diuen allà baix) d'una vella llar de foc. La dona del meu amic, que a més de guapa és sobradament intel·ligent, dotada de grans dosis de sentit comú, ja li'n va transmetre quan calia fer-ho. El missatge clau, breu i concís: estimat, benvingut al món real. La cosa (tantes coses) funciona així. Si no t'agrada, noi, t'acompanyo en el sentiment. Dona, pensa, però potser es pot contribuir des de la posició de cadascú, per humil que sigui, a canviar una mica (només un xic) les coses. O, més ben dit, acceptant que no es poden canviar gaire les coses, perquè són així en aquesta banda de món des de la nit dels temps, hom pot també decidir que no participarà en aquell joc degradant i desacomplexadament exhibicionista del poder, que han organitzat des de sempre els qui remenen les cireres.

Potser, segur, excessos d'idealisme. Si és que no ho heu comprovat mai, quan les circumstàncies ho fan avinent, quan els fets posen finalment en el centre de les coses el debat ètic (el dia arriba, tard o d'hora), compartir aquest pensament amb els qui té al voltant, més enllà de la família, dóna per a molt. Reacció o inacció. Resposta o assentiment. Oposició ferma o absentisme vençut. Intel·ligència moral. Normalment, la capacitat de crítica, de desaprovació a aquella naturalesa real de les coses, és inversament proporcional al compromís i a les ganes d'enfrontar-s'hi. Aleshores és quan, ben ràpid, al cap de molt poc temps, amb només uns quants intercanvis lleugers d'impressions, l'amic descobreix que és més aviat un inadaptat social. Beneïda inadaptació que li ve dels gens i de l'educació d'uns pares modestos però savis. Dolça inadaptació que lluitarà per traspassar als seus fills. I, en fer-ho, potser no serà un bon pare. Perquè un dia, molts dies amargs, la dona i els amics retornaran als seus al principi de totes les coses, una i altra vegada amb els mateixos mots descoratjadors i els diran benvingut al món real.

Comentaris

  1. No sé on vols anar a parar. Si no t'expliques més bé...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)