Ves al contingut principal

Benvingut al món real (I). Inadaptat social

Santa Maria de Montblanc









Hi ha moments forts a la vida en els quals una experiència concreta, normalment desagradable, de sobte, et demana a crits una aturada en el camí. Sorgeixen, intentant anar-hi a l'arrel, uns quants pensaments encadenats. Li agrada posar-los per escrit i té la sort de poder-ho fer una tarda de desembre, sentint l'escalfor encisadora (enxisadora diuen allà baix) d'una vella llar de foc. La dona del meu amic, que a més de guapa és sobradament intel·ligent, dotada de grans dosis de sentit comú, ja li'n va transmetre quan calia fer-ho. El missatge clau, breu i concís: estimat, benvingut al món real. La cosa (tantes coses) funciona així. Si no t'agrada, noi, t'acompanyo en el sentiment. Dona, pensa, però potser es pot contribuir des de la posició de cadascú, per humil que sigui, a canviar una mica (només un xic) les coses. O, més ben dit, acceptant que no es poden canviar gaire les coses, perquè són així en aquesta banda de món des de la nit dels temps, hom pot també decidir que no participarà en aquell joc degradant i desacomplexadament exhibicionista del poder, que han organitzat des de sempre els qui remenen les cireres.

Potser, segur, excessos d'idealisme. Si és que no ho heu comprovat mai, quan les circumstàncies ho fan avinent, quan els fets posen finalment en el centre de les coses el debat ètic (el dia arriba, tard o d'hora), compartir aquest pensament amb els qui té al voltant, més enllà de la família, dóna per a molt. Reacció o inacció. Resposta o assentiment. Oposició ferma o absentisme vençut. Intel·ligència moral. Normalment, la capacitat de crítica, de desaprovació a aquella naturalesa real de les coses, és inversament proporcional al compromís i a les ganes d'enfrontar-s'hi. Aleshores és quan, ben ràpid, al cap de molt poc temps, amb només uns quants intercanvis lleugers d'impressions, l'amic descobreix que és més aviat un inadaptat social. Beneïda inadaptació que li ve dels gens i de l'educació d'uns pares modestos però savis. Dolça inadaptació que lluitarà per traspassar als seus fills. I, en fer-ho, potser no serà un bon pare. Perquè un dia, molts dies amargs, la dona i els amics retornaran als seus al principi de totes les coses, una i altra vegada amb els mateixos mots descoratjadors i els diran benvingut al món real.

Comentaris

  1. No sé on vols anar a parar. Si no t'expliques més bé...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…