Ves al contingut principal

Benvingut al món real (II). Societat encara estamental

Via verda del Baix Ebre
Fets a la vida que fan de frontera. Que marquen sense veure'ls venir un abans i un després. La desaparició de gent que t'estimes. Els canvis d'etapa en la formació i en l'activitat professional. Quan crees vida. També hi ha partents, revelacions inesperades en les relacions humanes que t'ensenyen moltes coses. Que ajuden a (re)descobrir exactament (sovint contra allò que, infeliç, t'havies arribat a imaginar) el lloc que ocupes en la jerarquia de les coses i de les estructures. El teu i el d'aquells amb qui tractes cada dia. Després d'un llarg temps de formació, no és sinó quan arriba el moment de la màxima pressió que es descobreix si el jugador amb aspiracions de professional pot rendir al màxim o no. I això val tant per a jugadors com per a entrenadors. A dins de les organitzacions, aquesta constatació porta normalment a descobrir que, tot i que fa dos segles que es va implantar a l'occident europeu una societat de classes (i que ara mateix no se sap ben bé on són), el privilegi continua mantenint avui la seva extraordinària força, la seva lògica, secular. Separa els diferents i uneix els iguals en una espesa xarxa d'interessos.

En parla Xavier Torres i Sans en la seva introducció a la Crònica de l'assaonador Miquel Parets que vaig llegint aquests dies: "Els privilegis eren sobretot, una forma d'articulació i reproducció social i política: la gramàtica, si voleu, de la societat de l'Antic Règim. Aquesta societat girava al voltant del privilegi o, més exactament encara, d'una distribució desigual, rigorosa, particularitzada i jerarquitzada de privilegis entre els diferents grups o estaments socials. I això volia dir, necessàriament, que uns grups o estaments havien de tenir, per una raó o per una altra -com ara les seves més o menys "altes ocupacions", o altres criteris igualment selectius-, més privilegis que no pas uns altres, mentre que certs grups marginals -literalment, al marge de la societat estamental- no en podien reclamar cap, de privilegi. Però, per definició, els privilegis no podien ser exclusius d'una elit o minoria. La discriminació corporativa -indiscutible- no passava exactament per tenir o no privilegis, sinó més aviat per una calculada gradació de drets i avantatges que separava estrictament uns grups d'uns altres, però que alhora atrapava un gran nombre d'individus i corporacions en la xarxa -o en la lògica- dels privilegis" (p. 139).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…