Benvingut al món real (II). Societat encara estamental

Via verda del Baix Ebre
Fets a la vida que fan de frontera. Que marquen sense veure'ls venir un abans i un després. La desaparició de gent que t'estimes. Els canvis d'etapa en la formació i en l'activitat professional. Quan crees vida. També hi ha partents, revelacions inesperades en les relacions humanes que t'ensenyen moltes coses. Que ajuden a (re)descobrir exactament (sovint contra allò que, infeliç, t'havies arribat a imaginar) el lloc que ocupes en la jerarquia de les coses i de les estructures. El teu i el d'aquells amb qui tractes cada dia. Després d'un llarg temps de formació, no és sinó quan arriba el moment de la màxima pressió que es descobreix si el jugador amb aspiracions de professional pot rendir al màxim o no. I això val tant per a jugadors com per a entrenadors. A dins de les organitzacions, aquesta constatació porta normalment a descobrir que, tot i que fa dos segles que es va implantar a l'occident europeu una societat de classes (i que ara mateix no se sap ben bé on són), el privilegi continua mantenint avui la seva extraordinària força, la seva lògica, secular. Separa els diferents i uneix els iguals en una espesa xarxa d'interessos.

En parla Xavier Torres i Sans en la seva introducció a la Crònica de l'assaonador Miquel Parets que vaig llegint aquests dies: "Els privilegis eren sobretot, una forma d'articulació i reproducció social i política: la gramàtica, si voleu, de la societat de l'Antic Règim. Aquesta societat girava al voltant del privilegi o, més exactament encara, d'una distribució desigual, rigorosa, particularitzada i jerarquitzada de privilegis entre els diferents grups o estaments socials. I això volia dir, necessàriament, que uns grups o estaments havien de tenir, per una raó o per una altra -com ara les seves més o menys "altes ocupacions", o altres criteris igualment selectius-, més privilegis que no pas uns altres, mentre que certs grups marginals -literalment, al marge de la societat estamental- no en podien reclamar cap, de privilegi. Però, per definició, els privilegis no podien ser exclusius d'una elit o minoria. La discriminació corporativa -indiscutible- no passava exactament per tenir o no privilegis, sinó més aviat per una calculada gradació de drets i avantatges que separava estrictament uns grups d'uns altres, però que alhora atrapava un gran nombre d'individus i corporacions en la xarxa -o en la lògica- dels privilegis" (p. 139).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)