Ves al contingut principal

Del triliringüisme a la clausura del Congrés


Montblanc










No voldria fer-me pesat, però ja sabeu que des d'aquest modest però combatiu bloc, contra tots els pronunciaments de l'establishment, no m'he cansat d'anar-vos avisant de les diferents passes que anavem fent en el procés, en marxa de fa anys, de liquidació del sistema d'immersió lingüística. Un objectiu basat en l'acció combinada dels tribunals de justícia i d'una nova llei de bases d'educació que caldria aprovar al Congrés espanyol. Per si algú encara en dubtava, en el seu recent discurs d'investidura, Mariano Rajoy ens ho ha tornat a deixar ben clar. La crisi serà una excel·lent excusa per a la recentralització, particularment, en l'àmbit educatiu. Trilingüisme, en diuen ara els populars espanyols. Triliringüisme, diria un servidor. No pas en referència a la denominació que l'Acebes de Polònia reservava als homosexuals (no sigueu mal pensats), sinó al fet que la música i la poesia del nou president espanyol, la seva lírica, no pot sonar amb més claredat a excusa per a la irrupció d'un nou espanyolisme lingüísticament uniformitzador.

I dic música i poesia, perquè, pel que fa a la qualitat del text d'assaig que ens ha escrit des del dia de la seva victòria electoral, en realitat, no hi ha gaire a dir. Amb comptadíssimes excepcions, Rajoy no va concretar gairebé res. Mai cap discurs d'investidura havia estat més insubstancial i indefinit. Certament, no és una bona manera de començar. Segons sembla, en aquesta legislatura d'excepció, de directori europeu i de majoria absoluta, la política de debò passarà menys que mai per les cambres madrilenyes. Molt em temo que el president del govern espanyol farà molt i molt la seva i parlarà més en roda de premsa que als grups parlamentaris. I si la cosa ha d'anar així, en plena era de les retallades (si més no, a la nostra, tanmateix, sempre insolidària Catalunya) potser que els espanyols, a més de tancar el Senat, haurien d'anar pensant també en clausurar el Congrés durant els propers quatre anys. Almenys, els qui els paguem ens estalviarem un bon grapat de sous, dietes i complements tradicionals i tecnològics. I a preparar-nos per a rebre.

Comentaris

  1. Els Escanyols sempre pensen que l'únic que val és la seva opinió. Que Europa avala la immersió; que si critiquen l'ús de fons europeus per a despeses no productives i sense lògica, que Europa multa Escanya per no cumplir directives,... tant els hi és. Tothom està equivocat excepte ells. El català els molesta i el volen eliminar, com sempre. Però no es veuen com etnicides sino com a ésser superiors dotant-nos d'una llengua superior.

    ResponElimina
  2. Dius:....... potser que els espanyols, a més de tancar el Senat, haurien d'anar pensant també en clausurar el Congrés durant .......

    El que tindria de fer escanya es tancar el senat, el congres, les fronteres i tirar de la cadena... potser algun dia "renaixarien flors a cada instant", ara ho veig difícil....

    Perdoneu, potser avui m'hi llevat amb el peu esquerra.... no m'enfadaré si ho esborreu.

    ResponElimina
  3. Amb la immersió ens passarà el mateix que amb qualsevol ajuda amb la que sempre hem somniat: Europa ens traurà les castanyes del foc...! Doncs, no. Ara ja podem tocar de peus a terra i començar a reflexionar seriosament, si mai no ho havíem fet.
    Seguint amb el drama que se'ns desencadena des d'ara mateix, la Generalitat ha fet tancament de caixes temporalment en no poder seguir pagant. Ja no en queda ni cinc a la bossa.

    Ara sí que cal que l'empresariat deixi de pagar l'Estat i els ciutadans tinguem alguna manera de poder dipositar el nostre IRPF en algun lloc davant de notari. Ara SÍ!
    I, lingüísticament, caldrà veure la venjança de Doña Camacha en haver votat no (molt correcte, crec jo) al Congreso de los Disputados.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.