Deu mesures d'estalvi per a la senyora Pifarré









Encara que les idees dels de baix, ja se sap, no compten gaire (i menys encara quan un ha decidit tirar pel dret fins i tot abans de començar a negociar), no em resisteixo a aportar el meu granet de sorra al diàleg fracassat entre sindicats i administració sobre l'actual retallada als empleats públics. El que ha conduït amb habilitat teatral, fins al moment, la Secretària d'Administració i Funció Pública, Pilar Pifarré. Intentaré fer-ho de manera prou sintètica (no us espanteu) i tenint en compte que ens trobem en situació de guerra. És a dir, que coses que podrien ser legítimes en temps de bonança ara són directament immorals. Us avanço que, sense tenir temps material ni prou capacitat per a informar-me com caldria, aquest decàleg suposaria, segur, una rebaixa de la despesa molt superior a la que proposa i vol aplicar ara mateix el govern:
1. Fixació d'un topall salarial per als alts càrrecs i empleats públics situat exactament en el doble de la mitjana del conjunt dels treballadors del sector.
2. Supressió de les dietes per a tots els alts càrrecs i empleats públics, amb l'excepció dels desplaçaments realment justificats de llarga distància.
3. Desaparició dels assessors de lliure designació: entre els empleats públics de plantilla existeixen persones capacitades per donar consell als alts càrrecs amb el màxim rigor tècnic i científic sobre totes les matèries de govern.
4. Eliminació del complement per jornada de dedicació especial de quaranta hores que cobren els comandaments, als quals, d'acord amb el seu nivell retributiu, ja se'ls suposa la dedicació.
5. Prohibició taxativa del cobrament de retribucions per feines alternatives a aquells alts càrrecs i empleats públics que hagin arribat al topall màxim del doble de la mitjana salarial dels empleats públics.
6. En el cas que els alts càrrecs o empleats públics vulguin percebre les retribucions d'altres orígens esmentades en el punt anterior, reducció del salari de la Generalitat fins a convergir amb el topall màxim del doble de la mitjana del salari del total dels empleats públics.
7. Anul·lació dels augments de nivell de funcionaris i laborals aprovats des del juny de 2010, quan van entrar en vigor les primeres mesures de retall dels drets dels empleats públics, atès que ha constituït un altre dels mecanismes utilitzats per continuar incrementant els salaris dels comandaments.
8. Cancel·lació de les contractacions i externalitzacions dutes a terme a benefici de familiars d'alts càrrecs o alts funcionaris de l'administració.
9. Eliminació dels complements salarials d'indemnització per desplaçament a aquells empleats que hagin pogut participar en un concurs de trasllat des del moment en el qual van ser desplaçats de la seva població.
10. Establiment de mesures de control sobre el malbaratament energètic als immobles gestionats per la Generalitat de Catalunya.
Són només deu modestes idees.

Comentaris

  1. Respecte de l'apartat 10, això em recorda un organisme on la calor que hi fa a ple hivern és tant sufocant que no t'hi pots estar!
    Abans de carregar contra els treballadors, crec que el President ja va dir que els càrrecs de la Generalitat haurien de ser els segons a seguir l'exemple. Com que s'hi deurien negar de totes, totes, doncs a seguir rebentant butxaques estripades...!

    Per altra banda, quan la coalició d'ERC es queda sense poder fer debats al faristol per haver volgut cobrar uns dinerons, això -a més de demostrar que volen guerra, juntament amb Amaiur- també indica poca maduresa per part nostra de les estratègies parlamentàries.

    ResponElimina
  2. Això del salari màxim hauria d'extendres a tota la població. Alguns transformen la seva riquesa (molta més de la que necessiten per viure molt i molt bé), en poder polític anulant o manant sobre la població.

    ResponElimina
  3. Bàsicament d'acord. Discrepo en això que diu el company Jordi d'establir un salari màxim "global", cadascun es pot esforçar i aspirar al que vulgui.

    ResponElimina
  4. Ricard, el salari màxim no vol dir no poder viure bé si no evitar que certes persones per tenir més puguin decidir per la majoria. És un problema típic de que val més si la llibertat de molta gent o el poder d'uns pocs. Igualment es podria posar en dubte d'on surten diferències molt significatives de riquesa, però això és un altre debat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas