Ves al contingut principal

Drets històrics, pacte fiscal i implícits

Fa no gaires dies es va presentar al Palau de la Generalitat (la històrica Casa de la Diputació) el llibre Història de la Generalitat de Catalunya. Dels orígens medievals a l'actualitat, 650 anys (Barcelona: Generalitat de Catalunya - Institut d'Estudis Catalans, 2011, 446 p.). Vaig tenir l'oportunitat de ser-hi. Naturalment, el repàs històric a la trajectòria de la Diputació del General no podia ser més pertinent en els temps que corren, atès que ens referim a la institució clau de la sobirania fiscal de Catalunya abans de la derrota i la liquidació de l'estat català el 1714. El portaveu del Govern va aprofitar l'avinentesa (en repassar els crònics problemes de deute de la institució, especialment durant la segona meitat del segle XVII) per intentar posar un toc d'humor a la situació actual de retallades (que a mi, personalment, no em van fer cap gràcia) i, alhora, aquí molt més encertat per a reivindicar els drets històrics com a un dels elements que justifiquen la reclamació actual de la plena sobirania en matèria fiscal.

Per fer-ho va triar l'article 5 de l'Estatutet actualment en vigor: "L'autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana, que aquest Estatut incorpora i actualitza [...], dels quals [la negreta és meva] deriva el reconeixement d'una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d'aquestes en l'àmbit educatiu, i el sistema institucional en què s'organitza la Generalitat." En acabar l'acte, vaig tenir l'oportunitat de preguntar-li directament, com a coautor del text estatutari, perquè no havien fet una menció expressa al finançament. Tot i admetre que hi era en les primeres versions, que van deixar caure abans de portar-lo a Madrid, Homs va defensar que el tema es podia considerar implícitament inclòs en la menció al "sistema institucional en què s'organitza la Generalitat". A mi, francament, no em va convèncer. Masses implícits. Aquest fou, em temo, un altre dels reiterats errors comesos per la part catalana en la història de l'elaboració i les negociacions estatutàries. Si no compleixen allò que es diu taxativament (com ara, en el cas dels famosos 759 milions d'euros), imagineu-vos els implícits. En resum, la típica ingenuïtat catalana.

Comentaris

  1. Però és que és igual el que diguin les lleis. Si el que posa els hi convé val si no, no val. Si ells diuen que els diner són seus i que ens els donran si volen o quan vulguin res a fer per molt que hi hagi escrites altres coses.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…