L'esforç de tothom i l'axioma doble de la mitjana

Edifici Fòrum










Un pasquí sindical que em va arribar fa uns dies ofereix algunes dades sobre els ingressos dels càrrecs polítics de la Gestoria que m'han trasbalsat i porto dies compartint a twitter. Si us voleu escalfar, ara que comença a fer fred, només cal que féu una ullada a la taula retributiva per als alts càrrecs de la Generalitat durant el 2011, publicada al web del Departament de Governació. A mi mai m'ha agradat fer demagògia amb la qüestió dels salaris dels alts càrrecs de l'administració. Fins i tot, una vegada establerta una limitació temporal de dedicació al servei públic, que en tot cas no hauria de superar la dotzena d'anys (per a no fabricar professionals de la política, el pitjor càncer de la nostra democràcia), a mi em sembla correcte que la retribució dels primers responsables de l'administració estigui a l'alçada o fins i tot per damunt dels seus equivalents a l'empresa privada. Perquè només els més bons han d'arribar-hi. Ara bé. Si estem vivint temps d'economia de guerra. Temps d'alerta màxima. Aleshores aquest principi no val. Si cal retallar, és just fer-ho primer pels de dalt. Pels qui més tenen, per aquells qui ingressen més de 3.000 € nets al mes.

No pot ser que la secretària d'Administració i Funció Pública segui davant dels representants sindicals dels empleats públics i els parli de la necessitat de grans sacrificis mentre entren al seu compte corrent quatre o cinc vegades més ingressos (via salari, complements i dietes) que als dels seus interlocutors. Que la majoria dels treballadors públics se situïn per sota dels 25.000 €/any i els alts càrrecs per sobre dels 80.000. Insisteixo en la primera de les deu propostes que us plantejava l'altre dia. Perquè les retallades que executa el nostre Gran Timoner fossin assumibles per tothom, caldria començar per assegurar la regla o axioma doble de la mitjana: és a dir, que cap alt càrrec ni alt funcionari de la Gestoria ingressarà més del doble de la mitjana de les retribucions del conjunt dels empleats públics (dietes incloses). De veritat, per experiència, que s'hi pot viure. Potser sense viatges a les Maldives, però sí a algun altre destí més proper. I amb això hi haurà més que suficient per fer front a aquesta retallada: per a les següents que vindran ja en tornarem a parlar. A més, compartir algunes privacions potser esperonaria els alts càrrecs polítics a posar-se d'una vegada a organitzar el boicot fiscal imprescindible que hem de fer a la hisenda espanyola, posant-hi la cara, amb valentia, en primer lloc, el nostre Gran Timoner.

Comentaris

  1. Fa anys ens van acomiadar a dos companys i a mi d'una empresa en "crisi" on el nostre salari era de cent mil pessetes mensuals i el del nou director posat per reflotar l'empresa era d'un milió tres-centes mil pessetes. Les grans sol·lucions dels grans professionals sempre passen per fer pagar al mes dèbil els seus grans errors.

    ResponElimina
  2. Crec que la solució pel sou dels nostres "responsables públics/polítics" es ben senzilla.
    Hi ha d'haver establerts uns valors màxims i mínims (els que es decideixin entre tots) que haurien de variar anualment no en funció del IPC sinó del sou promig dels treballadors d'aquest país que gestionen.
    Al cap i a la fi, hi son per "gestionar" el benestar del seu poble i aquesta seria una forma senzilla de lligar sou amb "resultats".

    ResponElimina
  3. La idea del segon anònim és molt bona. I la de lligar d'alguna manera ingressos amb resultats també.

    ResponElimina
  4. Ho acabo de mirar i esgarrifa de debò. M'he quedat sense paraules. Ara ho comprenc encara millor. S'han pujat el sou una bestiesa i el buit provocat ens el fan pagar a nosaltres.
    Cal que els diaris ho publiquin.
    És evident que això és sou brut anual. Una vegada has tret la palla, al cap del mes la cosa no pot quedar tant escandalosa. Però, el que apuntes de reduir el sou a partir dels 3.000€ nets mensuals seria el més correcte. Tal com dèiem dies enrere, els Caps de la Gencat se'ls deuria sublevar de valent i ningú del Govern ni del partit deu haver tingut prou valor de plantar-los cara.

    ResponElimina
  5. El problema es el de sempre, que qui decideix els sous son "els de dalt" i... de manera "legal" i contra això, que jo sàpiga, només s'han inventat les revolucions, i ja veieu com han acabat la majoria.
    Però no seria mala idea fer deu milions de fotocopies perquè "el poble" se'n assabentes, encara que el efecte podria ser una gran demanda de càrrecs milió-euristes.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)