Ves al contingut principal

Embolica que et fas rica



Discurs reial anual. Sembla que els Borbons tenen problemes. Ara va de debò. Naturalment, no ve d'ara. La seva propensió als negocis ha estat proverbial des de sempre. Són veritables emprenedors. I a mesura que se'n sortien una i altra vegada dels seus afers tèrbols sense conseqüències, llur audàcia anava creixent. És el que acostuma a passar amb els fraus i els delictes monetaris: els seus autors van fent-se més i més valents fins a perdre completament la connexió amb la realitat. I un dia l'encanteri es trenca. I aleshores surt tot (i m'estalvio comparacions poc agradables). Les conseqüències del descrèdit en aquest temps de crisi seran profundes, encara que d'efectes polítics nuls: tothom sap que la constitució espanyola blinda la monarquia absolutament i que és completament inviable qualsevol iniciativa de canvi de règim. Això sí, abans regnaven en mig de l'estima del seu poble i ara ho faran envoltats de l'incòmode rebuig d'amplis estrats d'opinió.

En tot cas, tot i la vaselina que l'establishment català hi ha volgut posar (autèntic fàstic, les babes d'aquests dies), és públic i notori que l'estratègia hàbil d'embolicar funció monàrquica i benefici personal ha acompanyat la infanta de taronja i el seu consort des del mateix moment del seu establiment a Barcelona. Només cal parlar amb qui hagi tingut oportunitat de tractar-hi més o menys directament per saber que la seva presència en qualsevol acte exigia sovint una remuneració econòmica difícil de justificar. Perquè ella, representava exactament la Caixa o la monarquia? I al damunt d'aquest embolica que et fas rica, al damunt aquesta deliberada i ben gestionada confusió, la caixa amb minúscula, la pròpia, anava fent, clinc, clinc. Tothom ho sabia i era profecia. Ara ha caigut Urdangarín, potser el més potiner de la família. I si estiréssim del fil, arribaríem ben aviat fins a Palau. Però, no us féu il·lusions, que això no passarà. Que la llibertat d'expressió continua tenint els seus límits al Regne d'Espanya.

Comentaris

  1. Jo tinc informació de primera ma que diu que el Rei i clar després, quan ell va acceptar el tots van callar com .



    Bon Nadal, Bon Cap d'Any i el Borbó!

    ResponElimina
  2. El Rei, Cop per Cop, per Patricia Svarlo, en Epub. Pel ipad, Kindle o similars. Un regal de nadal força interessant.

    http://www.mediafire.com/?5v45vt2i0k6cwey

    ResponElimina
  3. És per això que s'ho tenien muntat tan bé aquí que ja el seu dia va sobtar que marxessin de la nit al dia...

    ResponElimina
  4. En resum: son espanyols. Tenen la meravellosa capacitat de fer diners sense treballar. Una habilitat que ve de lluny i que, pel que sembla, no te data de caducitat.

    ResponElimina
  5. De la película "El dishcursho del preshidente"

    Shomos pais de conquishtadores y eshpoliadores, con la ashuda de dios y su shanta igleshia, con todo el honor que eshto conlleva y el orgullo de sher de cashtilla.
    Ni los reshes catolicosh ni la shanta inquishición ni el generalishshimo han muerto, eshtan vivos en nueshtros corashones y reviviran en una eshcaña grande y lider mundial en los proshimos añoss....

    #tenimpressa #independènciaja #adeuespanya

    Si #somunpaisimparable #iperqueno? diem #adeuespanya, es que #tenimpressa i volem la #independenciaja i farem lo de #PortugalXCataluña

    ResponElimina
  6. No sé si és ressaca meva o què, però després de llegir l'editorial, molt clar i de fàcil enteniment, dels cinc comentaris només entenc els dos clàssics de l'Arnau i l'Avi.
    Les ganes de negoci d'aquesta família ja ve de quan ell era un petit principet play-boy; fins i tot, en aquell moment era divertit. Darrere d'una empresa de productes d'alimentació infantil hi havia, deien, la seva mà. Els vaig fer un projecte i vaig descobrir la primera humiliació professional...
    Aquesta gent han llençat per la borda tot un país que li era addicte. S'ho han buscat amb esforç exemplar... La llàstima és que hi ha un sector català que encara els riu les gràcies.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.