Ves al contingut principal

Embolica que et fas rica



Discurs reial anual. Sembla que els Borbons tenen problemes. Ara va de debò. Naturalment, no ve d'ara. La seva propensió als negocis ha estat proverbial des de sempre. Són veritables emprenedors. I a mesura que se'n sortien una i altra vegada dels seus afers tèrbols sense conseqüències, llur audàcia anava creixent. És el que acostuma a passar amb els fraus i els delictes monetaris: els seus autors van fent-se més i més valents fins a perdre completament la connexió amb la realitat. I un dia l'encanteri es trenca. I aleshores surt tot (i m'estalvio comparacions poc agradables). Les conseqüències del descrèdit en aquest temps de crisi seran profundes, encara que d'efectes polítics nuls: tothom sap que la constitució espanyola blinda la monarquia absolutament i que és completament inviable qualsevol iniciativa de canvi de règim. Això sí, abans regnaven en mig de l'estima del seu poble i ara ho faran envoltats de l'incòmode rebuig d'amplis estrats d'opinió.

En tot cas, tot i la vaselina que l'establishment català hi ha volgut posar (autèntic fàstic, les babes d'aquests dies), és públic i notori que l'estratègia hàbil d'embolicar funció monàrquica i benefici personal ha acompanyat la infanta de taronja i el seu consort des del mateix moment del seu establiment a Barcelona. Només cal parlar amb qui hagi tingut oportunitat de tractar-hi més o menys directament per saber que la seva presència en qualsevol acte exigia sovint una remuneració econòmica difícil de justificar. Perquè ella, representava exactament la Caixa o la monarquia? I al damunt d'aquest embolica que et fas rica, al damunt aquesta deliberada i ben gestionada confusió, la caixa amb minúscula, la pròpia, anava fent, clinc, clinc. Tothom ho sabia i era profecia. Ara ha caigut Urdangarín, potser el més potiner de la família. I si estiréssim del fil, arribaríem ben aviat fins a Palau. Però, no us féu il·lusions, que això no passarà. Que la llibertat d'expressió continua tenint els seus límits al Regne d'Espanya.

Comentaris

  1. Jo tinc informació de primera ma que diu que el Rei i clar després, quan ell va acceptar el tots van callar com .



    Bon Nadal, Bon Cap d'Any i el Borbó!

    ResponElimina
  2. El Rei, Cop per Cop, per Patricia Svarlo, en Epub. Pel ipad, Kindle o similars. Un regal de nadal força interessant.

    http://www.mediafire.com/?5v45vt2i0k6cwey

    ResponElimina
  3. És per això que s'ho tenien muntat tan bé aquí que ja el seu dia va sobtar que marxessin de la nit al dia...

    ResponElimina
  4. En resum: son espanyols. Tenen la meravellosa capacitat de fer diners sense treballar. Una habilitat que ve de lluny i que, pel que sembla, no te data de caducitat.

    ResponElimina
  5. De la película "El dishcursho del preshidente"

    Shomos pais de conquishtadores y eshpoliadores, con la ashuda de dios y su shanta igleshia, con todo el honor que eshto conlleva y el orgullo de sher de cashtilla.
    Ni los reshes catolicosh ni la shanta inquishición ni el generalishshimo han muerto, eshtan vivos en nueshtros corashones y reviviran en una eshcaña grande y lider mundial en los proshimos añoss....

    #tenimpressa #independènciaja #adeuespanya

    Si #somunpaisimparable #iperqueno? diem #adeuespanya, es que #tenimpressa i volem la #independenciaja i farem lo de #PortugalXCataluña

    ResponElimina
  6. No sé si és ressaca meva o què, però després de llegir l'editorial, molt clar i de fàcil enteniment, dels cinc comentaris només entenc els dos clàssics de l'Arnau i l'Avi.
    Les ganes de negoci d'aquesta família ja ve de quan ell era un petit principet play-boy; fins i tot, en aquell moment era divertit. Darrere d'una empresa de productes d'alimentació infantil hi havia, deien, la seva mà. Els vaig fer un projecte i vaig descobrir la primera humiliació professional...
    Aquesta gent han llençat per la borda tot un país que li era addicte. S'ho han buscat amb esforç exemplar... La llàstima és que hi ha un sector català que encara els riu les gràcies.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…