Fragments escollits (XIII). "La malaltia del president"

"Ja us poden donar les 'bones festes' a cada pas; l'esperit no pot animar-se-us. L'agreujament de la malaltia del President de la Generalitat porta la melangia al cor dels patriotes. De pocs homes públics podrà dir-se que hagin penetrat com ell en la intimitat del seu poble. Els catalans ens interroguem greument l'un a l'altre com els familiars que temen una dissort de les que deixen un rastre profund de dolor.

Francesc Macià és l'home que proclamà la República catalana. No n'hi ha prou amb això per a dir-ho tot? Perquè aquest fet ja implica l'existència prèvia d'una de les justificacions més brillants de la vida, que hagi pogut mai fer un català. Catalunya, que té una tendència massa marcada a perdre's en la frivolitat, ara, pendent dels butlletins d'uns quants metges, adquireix amb la temença una solta que li costa de mostrar en temps millors. Sembla que senti la basarda del buit que pot produir-se, anticipant el que comença a adonar-se d'una grandesa que encara no li ha llegut de descobrir."

Cèsar August Jordana, "La malaltia del president" (L'Opinió, 24 de desembre de 1933).

Comentaris

  1. Aquesta reflexió de l'any 1933, hem porta a una altra reflexió d'un amic meu:
    " Cal anar ben arreglat, almenys per respecte dels demés i, també, per portar ben endreçat el teu cap." En Macià era un exemple d'elegància, de serenitat, de cap clar. Certament, hi ha una relació íntima i profunda que es reflecteix a l'exterior, reflexió i comportament.
    Malauradament, actualment hi ha un corrent d'enlletgir la nostra imatge. És un símptoma de desorientació personal i social. No és qüestió de portar corbata i vestit de sastre, no! És qüestió d'elegància interna que es reflecteix a l'exterior. Quan la ment s'harmonitza amb el comportament, s'acaben les ganes de la crítica fàcil i destructora. És com amb l'escriptura: Cal esforçar-se molt i molt (com amb allò dels matins) per fer-la amb estil i sense gargots. La grafologia ho descobreix a l'instant si tens malestar intern.

    Ara, transferiu tot aquest discurs a la nostra política d'anys i anys i compareu.

    ResponElimina
  2. Ah! Us desitjo pugueu aparcar una mica la crisi, que pugueu fruir dels vostres parents i amics i que, en definitiva, puguem començar un nou any molt millor que el que deixem!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas