Ves al contingut principal

Fragments escollits (XIII). "La malaltia del president"

"Ja us poden donar les 'bones festes' a cada pas; l'esperit no pot animar-se-us. L'agreujament de la malaltia del President de la Generalitat porta la melangia al cor dels patriotes. De pocs homes públics podrà dir-se que hagin penetrat com ell en la intimitat del seu poble. Els catalans ens interroguem greument l'un a l'altre com els familiars que temen una dissort de les que deixen un rastre profund de dolor.

Francesc Macià és l'home que proclamà la República catalana. No n'hi ha prou amb això per a dir-ho tot? Perquè aquest fet ja implica l'existència prèvia d'una de les justificacions més brillants de la vida, que hagi pogut mai fer un català. Catalunya, que té una tendència massa marcada a perdre's en la frivolitat, ara, pendent dels butlletins d'uns quants metges, adquireix amb la temença una solta que li costa de mostrar en temps millors. Sembla que senti la basarda del buit que pot produir-se, anticipant el que comença a adonar-se d'una grandesa que encara no li ha llegut de descobrir."

Cèsar August Jordana, "La malaltia del president" (L'Opinió, 24 de desembre de 1933).

Comentaris

  1. Aquesta reflexió de l'any 1933, hem porta a una altra reflexió d'un amic meu:
    " Cal anar ben arreglat, almenys per respecte dels demés i, també, per portar ben endreçat el teu cap." En Macià era un exemple d'elegància, de serenitat, de cap clar. Certament, hi ha una relació íntima i profunda que es reflecteix a l'exterior, reflexió i comportament.
    Malauradament, actualment hi ha un corrent d'enlletgir la nostra imatge. És un símptoma de desorientació personal i social. No és qüestió de portar corbata i vestit de sastre, no! És qüestió d'elegància interna que es reflecteix a l'exterior. Quan la ment s'harmonitza amb el comportament, s'acaben les ganes de la crítica fàcil i destructora. És com amb l'escriptura: Cal esforçar-se molt i molt (com amb allò dels matins) per fer-la amb estil i sense gargots. La grafologia ho descobreix a l'instant si tens malestar intern.

    Ara, transferiu tot aquest discurs a la nostra política d'anys i anys i compareu.

    ResponElimina
  2. Ah! Us desitjo pugueu aparcar una mica la crisi, que pugueu fruir dels vostres parents i amics i que, en definitiva, puguem començar un nou any molt millor que el que deixem!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…