La nostra ruptura sentimental










Fa ara un any i mig el sociòleg Manuel Castells apuntava en un article de reflexió poítica sobre el futur del nostre país, el caràcter irreversible de la independència de Catalunya emparant-se en el fet que la seva necessitat ja havia estat assumida per l'eix central de la societat, perquè havia entrat de ple en el gran torrent que provoca inevitablement els canvis socials de fons. Trigarà més o menys, però arribarà. D'aquest fet en són conscients també els nostres adversaris, més fins i tot que els nostres sobiranistes fredolics, per als quals aquesta és una tasca de generacions (i a veure si no li toca a la seva). Hi penso en el famós article de l'ex-ciudadano Antonio Robles que alertava els seus del fet que no ens podien menystenir perquè els nostres anaven guanyant. Aquests dos vells escrits m'han vingut al cap en llegir una entrevista recent a l'expolítica del Partit Popular de l'era Josep Piqué i habitual opinadora als mitjans de comunicació Montserrat Nebrera, que El Singular Digital va titular "La independència està més a prop del que ens pensem". A banda dels seus interessants posicionaments acadèmics com a constitucionalista, val molt la pena anar de dret a les darreres tres preguntes.

En respondre-les, comença per valorar el caràcter explosiu de la barreja dels dos elements que ara tindrem damunt la taula: un PP amb majoria absoluta, mes una profundíssima crisi econòmica. I tot plegat, una vegada l'independentisme ha guanyat la batalla de l'opinió pública mostrant com un Estat propi seria garantia de més benestar per al conjunt dels ciutadans. D'entrada, aquest clima fa imbatible la idea del pacte fiscal "i del pacte fiscal a la independència conceptualment només hi ha un pas", diu. La Nebrera reconeix que això fa deu anys li hauria semblat impossible però que "ara no solament no ho veig impossible sinó que reconec que s’ha construït l’argumentari emocional perquè això passi", "a més això es planteja en un context en que difícilment les bombes es podran imposar a les decisions. Per tant o es posa en marxa un procés de rentat d’aquesta Constitució, amb un PP que parli de diàleg i de respecte, o més tard o més d’hora es produirà la independència. Està més a prop del que ens pensem perquè en aquest sentit ja s’ha transformat la base electoral del partit majoritari de Catalunya". Com diria el vell periodista radiofònic, "ojo al dato".

Comentaris

  1. M'agrada i molt aquest article. Sí, crec que és així. De totes, totes.
    Ara, amb l'arribada de tota la falange integrista espanyola, això ja serà impossible de respirar. Ara mateix, ja han començat contra els d'Amaiur. ...i seguiran a marxes forçades... Es creuen que han guanyat amb dret propi de poder fer el que vulguin. Es creuen legitimats per tornar a alçar el braç. Però, no se n'adonen, amb la seva ceguera de guanyar d'un a vegada per totes, que els votants espanyols els han votat en un reflex rebot de treure's de sobre en ZP; no pas a ells.

    Em preocupa CiU amb la seva insistència de "pacte fiscal" com a pesa clau per negociar amb el govern entrant. S'obliden, però, de la persecució contra el català i la guillotinada contra l'estatutet. S'obliden de la Logse, de la Loapa, etc. Aquesta submissió de CiU l'ha de fer recordar ERC i amics.

    ResponElimina
  2. He llegit l'article que linkes d'Antonio Robles. La pudor josemariapemaniana que despren gairebé m'asfixia.

    ResponElimina
  3. No l'havia llegit l'article del Castells. Aquest home es molt gran.

    ResponElimina
  4. Sempre dubto de l'opinió d'una persona per molt formada que estigui. No és prou per a mi. Necessito més dades, més fets per poder acceptar que recuperarem la nostra llibertat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas