Ves al contingut principal

Les causes d'una derrota

Joan Josep d'Àustria
El 1652, enmig de la pesta i de la fam, Catalunya tornà a mans de Felip IV de Castella. El menestral Miquel Parets (el cito a través de la selecció de Xavier Torras i Sans) en féu una lectura extraordinariament actual de les causes d'aquella desfeta, en primeríssim lloc, el fet que alguns membres de les institucions catalanes "molt tocats de la enbisió y de la privança" (que són els qui "llànsan a perdre las repúblicas"), mancats de tota temença a Déu i bescantant completament el bé comú, havien anteposat "lo bé particular y sos propis interesos". Ben bé (sé que no sóc gens original), la història és cíclica. En altres paraules, la causa de la derrota hauria estat la falta d'un autèntic patriotisme, mancança gairebé innata en els rengles de la noblesa i la prohomenia local, que havia acabat per contaminar i corrompre tota la resta del cos social. El desengany de Parets al respecte és total: "Tot lo món és ple de enbalecos y de mentidas: que y ha presonas que·s fan grans patrítios y zeladós de la pàtria, y aquexos són los que li tiran més dret y procuran fer-la caura." Uaaaah.

De la caiguda de Barcelona a mans del lloctinent reial, Joan Josep d'Àustria, finalment, l'inspiradíssim assaonador Miquel Parets extreu la següent fantàstica lliçó moral, que us deixo aquí en els següents mots: "y axí, per sempre se ha de tenir en memòria las crueltats y iniquitats an husades en lo tems passat, pus no·s governave sinó per parsialitats y per enbitió y interès y enbídies y venjanses, tant per part dels francesos com per part dels catalans; pus no y avia ningun català que servís a la pàtria per pura amor, sinó per sos propis interessos ho per lo que ells se sabían, y desdichada la terra que arriba a tan miserable estat." És difícil descriure amb més precisió la misèria moral que tenalla el país, la principal causa per la qual diferim una i altra vegada l'assoliment del nostre gran objectiu col·lectiu. Mentre el país se'ns desfà a les mans, víctima de l'espoliació i la crisi. "Y desdichada la terra que arriba a tan miserable estat" de misèria moral com a avantsala de la material.

Comentaris

  1. És fantàstica aquesta troballa!
    Se li podria enviar una còpia a en Duran-Lleida i altres de tot l'arc parlamentari, tant de Catalunya com dels que estan a Madrid? Els del PSC els queda que ni pintat!
    En Alexandre Deulofeu va escriure un tractat de "La matemàtica de la Història" Parlava d'això precisament. Dels cicles repetitius. Del tornar a caure en la mateixa pedra, cosa que els animals no fan. Estirant el tema dins de l'economia, n'estem tenint un exemple clarissíssim de com en som de tossuts els humans. No en va haver prou amb el "crack" del 29, no! I, aquí i ara, tot igual. Tot són capelletes per fer la punyeta a l'altre mentrestant el foc ens crema per tot arreu.
    Parlem de solidaritat i el primer té un ego que ni el pot arrossegar....

    ResponElimina
  2. 350 anys i encara estem igual, no hi ha cap pais mes budista que aquest, condemnat a l'etern retorn del mateix.

    ResponElimina
  3. Potser tenim el que ens mereixem: condemnació eterna.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…