Les causes d'una derrota

Joan Josep d'Àustria
El 1652, enmig de la pesta i de la fam, Catalunya tornà a mans de Felip IV de Castella. El menestral Miquel Parets (el cito a través de la selecció de Xavier Torras i Sans) en féu una lectura extraordinariament actual de les causes d'aquella desfeta, en primeríssim lloc, el fet que alguns membres de les institucions catalanes "molt tocats de la enbisió y de la privança" (que són els qui "llànsan a perdre las repúblicas"), mancats de tota temença a Déu i bescantant completament el bé comú, havien anteposat "lo bé particular y sos propis interesos". Ben bé (sé que no sóc gens original), la història és cíclica. En altres paraules, la causa de la derrota hauria estat la falta d'un autèntic patriotisme, mancança gairebé innata en els rengles de la noblesa i la prohomenia local, que havia acabat per contaminar i corrompre tota la resta del cos social. El desengany de Parets al respecte és total: "Tot lo món és ple de enbalecos y de mentidas: que y ha presonas que·s fan grans patrítios y zeladós de la pàtria, y aquexos són los que li tiran més dret y procuran fer-la caura." Uaaaah.

De la caiguda de Barcelona a mans del lloctinent reial, Joan Josep d'Àustria, finalment, l'inspiradíssim assaonador Miquel Parets extreu la següent fantàstica lliçó moral, que us deixo aquí en els següents mots: "y axí, per sempre se ha de tenir en memòria las crueltats y iniquitats an husades en lo tems passat, pus no·s governave sinó per parsialitats y per enbitió y interès y enbídies y venjanses, tant per part dels francesos com per part dels catalans; pus no y avia ningun català que servís a la pàtria per pura amor, sinó per sos propis interessos ho per lo que ells se sabían, y desdichada la terra que arriba a tan miserable estat." És difícil descriure amb més precisió la misèria moral que tenalla el país, la principal causa per la qual diferim una i altra vegada l'assoliment del nostre gran objectiu col·lectiu. Mentre el país se'ns desfà a les mans, víctima de l'espoliació i la crisi. "Y desdichada la terra que arriba a tan miserable estat" de misèria moral com a avantsala de la material.

Comentaris

  1. És fantàstica aquesta troballa!
    Se li podria enviar una còpia a en Duran-Lleida i altres de tot l'arc parlamentari, tant de Catalunya com dels que estan a Madrid? Els del PSC els queda que ni pintat!
    En Alexandre Deulofeu va escriure un tractat de "La matemàtica de la Història" Parlava d'això precisament. Dels cicles repetitius. Del tornar a caure en la mateixa pedra, cosa que els animals no fan. Estirant el tema dins de l'economia, n'estem tenint un exemple clarissíssim de com en som de tossuts els humans. No en va haver prou amb el "crack" del 29, no! I, aquí i ara, tot igual. Tot són capelletes per fer la punyeta a l'altre mentrestant el foc ens crema per tot arreu.
    Parlem de solidaritat i el primer té un ego que ni el pot arrossegar....

    ResponElimina
  2. 350 anys i encara estem igual, no hi ha cap pais mes budista que aquest, condemnat a l'etern retorn del mateix.

    ResponElimina
  3. Potser tenim el que ens mereixem: condemnació eterna.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas