Ves al contingut principal

Mantenir la tensió en aquests anys blaus

Embassament d'Ulldecona
Fa uns dies els materials de les Consultes sobre la Independència de Catalunya conservats per la Plataforma pel Dret de Decidir i algunes entitats locals organitzadores van ingressar a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Naturalment, ja com a documents d'arxiu, amb l'objectiu de perpetuar la memòria de l'acció cívica més important que ha produït el nostre país al llarg dels darrers anys. D'alguna manera, es diria que les Consultes han fet i ja són història. Ocuparen un aspecte central de la lluita sobiranista entre finals de 2009 i la primera meitat d'aquest any que és a punt de morir. Entrem, ara, en tres anys sense cites electorals. Tres exercicis que, ateses les condicions del poder a Espanya (els anys blaus) i les prioritats de (gairebé tots) els partits catalans, poden constituir un temps de marasme per a les nostres aspiracions. És temps, doncs, d'idear noves formes de lluita i de mobilització des de la societat civil i des de les institucions. En tots els fronts. Per tibar dels nostres polítics. Per posar-los drets i corregir la seva tendència innata a l'horitzontalitat (no en el sentit d'en Robert). En els propers mesos han d'agafar embranzida tot un seguit d'iniciatives que pinten bé.

Ahir es va constituir formalment, amb més d'un centenar i mig de membres, l'Associació de Municipis per la Independència, impulsada des de Vic pel líder de la resistència patriòtica dins d'UDC, Josep Maria Vila d'Abadal. El 10 de març serà el torn de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), a partir d'un centenar d'entitats nascudes de la societat civil local a l'escalf encara viu de les Consultes sobre la Independència. Entre el juny i el setembre del 2012 es prepara també una Marxa per la Independència que recorrerà el país amb deu columnes simultànies. Em satisfà veure que el sobiranisme civil, tot i els intents narcotitzants del poder (encara que sigui un poder tan tou i impotent com el que ens deixen) no para de generar iniciatives que contribueixen a afaiçonar la majoria social que necessitem. Que no pensa quedar-se de braços plegats mentre els partits juguen a pactes fiscals inviables. I és que, afortunadament, la societat civil catalana gaudeix encara d'un gran impuls que no podem desaprofitar. Justament avui falten mil dies per a l'11 de setembre de 2014, el treball continua. I sembla que els partits independentistes comencen a entrar en raó.

Comentaris

  1. Les patinades d'en Laporta l'han dut a la marginació. L'exabrupte contra la patètica Presidenta del Parlament, també ens ha provocat un maleït retrocés. Sense aquest numeret, ara estaríem més amunt, un petit esglaó; en canvi, n'hem rebaixat uns cinc. Les nostres exaltacions ens destorben per mantenir-nos asserenats i progressar amb eficiència. Afortunadament, hi ha tot aquest moviment que ens diu en Granollacs, popular i asserenat. També, sembla que a ERC hi ha entrat una certa serenor. Aprofitem-ho, doncs, i estiguem amatents al què cal i vigilem de no desqualificar-nos sense sentit, ni cap mena de bon profit.
    Sobretot, ara que tenim una mica de respir electoral, mirem d'anar aglutinant totes les tendències independentistes per coalicionar-nos i fer front comú i sòlid.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…