Mantenir la tensió en aquests anys blaus

Embassament d'Ulldecona
Fa uns dies els materials de les Consultes sobre la Independència de Catalunya conservats per la Plataforma pel Dret de Decidir i algunes entitats locals organitzadores van ingressar a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Naturalment, ja com a documents d'arxiu, amb l'objectiu de perpetuar la memòria de l'acció cívica més important que ha produït el nostre país al llarg dels darrers anys. D'alguna manera, es diria que les Consultes han fet i ja són història. Ocuparen un aspecte central de la lluita sobiranista entre finals de 2009 i la primera meitat d'aquest any que és a punt de morir. Entrem, ara, en tres anys sense cites electorals. Tres exercicis que, ateses les condicions del poder a Espanya (els anys blaus) i les prioritats de (gairebé tots) els partits catalans, poden constituir un temps de marasme per a les nostres aspiracions. És temps, doncs, d'idear noves formes de lluita i de mobilització des de la societat civil i des de les institucions. En tots els fronts. Per tibar dels nostres polítics. Per posar-los drets i corregir la seva tendència innata a l'horitzontalitat (no en el sentit d'en Robert). En els propers mesos han d'agafar embranzida tot un seguit d'iniciatives que pinten bé.

Ahir es va constituir formalment, amb més d'un centenar i mig de membres, l'Associació de Municipis per la Independència, impulsada des de Vic pel líder de la resistència patriòtica dins d'UDC, Josep Maria Vila d'Abadal. El 10 de març serà el torn de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), a partir d'un centenar d'entitats nascudes de la societat civil local a l'escalf encara viu de les Consultes sobre la Independència. Entre el juny i el setembre del 2012 es prepara també una Marxa per la Independència que recorrerà el país amb deu columnes simultànies. Em satisfà veure que el sobiranisme civil, tot i els intents narcotitzants del poder (encara que sigui un poder tan tou i impotent com el que ens deixen) no para de generar iniciatives que contribueixen a afaiçonar la majoria social que necessitem. Que no pensa quedar-se de braços plegats mentre els partits juguen a pactes fiscals inviables. I és que, afortunadament, la societat civil catalana gaudeix encara d'un gran impuls que no podem desaprofitar. Justament avui falten mil dies per a l'11 de setembre de 2014, el treball continua. I sembla que els partits independentistes comencen a entrar en raó.

Comentaris

  1. Les patinades d'en Laporta l'han dut a la marginació. L'exabrupte contra la patètica Presidenta del Parlament, també ens ha provocat un maleït retrocés. Sense aquest numeret, ara estaríem més amunt, un petit esglaó; en canvi, n'hem rebaixat uns cinc. Les nostres exaltacions ens destorben per mantenir-nos asserenats i progressar amb eficiència. Afortunadament, hi ha tot aquest moviment que ens diu en Granollacs, popular i asserenat. També, sembla que a ERC hi ha entrat una certa serenor. Aprofitem-ho, doncs, i estiguem amatents al què cal i vigilem de no desqualificar-nos sense sentit, ni cap mena de bon profit.
    Sobretot, ara que tenim una mica de respir electoral, mirem d'anar aglutinant totes les tendències independentistes per coalicionar-nos i fer front comú i sòlid.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)