Ves al contingut principal

M'han proposat un càrrec i em penso que l'acceptaré









Ara que ho tinc tot al sac i ben lligat puc finalment explicar-vos-ho, amics lectors. Fa uns dies, per sorpresa, em varen proposar un ascens. I tal i com està el pati, a veure qui és el guapo que diu que no. He fet números amunt i avall i crec que la pessigada em pot portar, ben segur, més amunt dels 60.000 euros nets a l'any. Voooaaa! El salari està prou bé i encara es pot complementar amb alguns sobresous i amb la meravelloses, fantàstiques, estimulants dietes. Aquelles que precisament no et deixen el ventre pla. S'ha acabat això de buscar el mitjà de transport més barat i l'hotel cutre. A tot drap, que finalment, amics, seré algú important. Encara que hagi d'admetre que ha estat perquè el meu oncle, que ell sí que és un home de bé i amb informació valuosa, va tocar les tecles adequades al Partit i al Departament. Sí, sí, ja sé que a hores d'ara debeu estar malpensant de mi. Després de tants mesos, aquí, donant la tabarra, però he de confessar que els escrúpols inicials els vaig superar a tota velocitat. I si em critiqueu, és perquè no esteu en la meva situació.

Contra allò que pensava, realment, aquest és un país d'oportunitats. És d'aquelles vegades en les quals veus clar que has de fer-ho per tu mateix, però sobretot pels fills, perquè aquesta jugada ens pot deixar col·locats i falcats a tots els de casa. Res de pensar en altres horitzons de països seriosos. No, què va, això era quan encara no havíem pujat al vaixell dels que en saben. Sóc en condicions d'informar-vos que seré assessor en matèria de modernització de l'Administració Pública. Una tasca apassionant a la que, segons he pogut comprovar, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha decidit abocar-se amb passió. L'altre dia vaig tenir l'oportunitat de comprovar-ho en l'entrevista de tanteig que vaig mantenir amb la Consellera de Governació, Joana Ortega. Això, i com havia estat d'injust fins ara amb ella: en el contacte directe se la veu una persona preparadíssima (i encara diria més, fins i tot guapa). En fi, amics, any nou, vida nova. L'únic que em sap greu d'emprendre aquest repte apassionant no és pas la pèrdua de la coherència, sinó que difícilment podré mantenir el meu ritme d'apunt diari en aquest bloc. Fins aviat, espero.

Comentaris

  1. Doncs no ets l'únic, apreciat Granollacs. He aprofitat un viatge als EEUU que vaig fer a primers de mes per refrescar certs contactes amb companys de l'empresa on treballo per tal d'anar a treballar a Washington. La cosa esta ben encaminada i penso que pel mes de febrer - març farem les maletes. Últimament lo millor es abandonar el vaixell que s'enfonsa i prefereixo els americans als espanyols.

    ResponElimina
  2. Bon intent d'innocentada!!! Que tinguem un 2012 ben combatiu! Contra la autonomisèria sempre!

    ResponElimina
  3. Per sort, quan instaurem la República Democràtica Espanyola dels Treballadors, de la que parlo al meu blog, els llepes com tu seran depurats i el sou i privilegis es repartiran entre els treballadors i serà davant d'un altre Partit que t'hauràs d'agenollar. :-)

    ResponElimina
  4. I avui m'han caigut del cel sense loteria ni dècims un milió i mig d'€ !!!!
    Llàstima que tot això no tingui cap valor en ple dia 28 de desembre...buà, buà!!!
    Visca el bon humor!

    ResponElimina
  5. Abans feia d'assessor d'assessor d'assessor d'assessor. Però quan van arribar les retallades, després de petar-se la meitat de la plantilla i rebaixar el sou a l'altra meitat ens van dir des de dalt que potser això de tenir tants càrrecs a dit no fera decòrum. Així que ara només soc assessor d'assessor d'assessor.

    ResponElimina
  6. Dons jo com autònom i ara pensionista cobro 730€, però aquest mes me'n han ingressat 7300€!!. Després de passar per Hisenda i dir-me que lo dels 730 era un error i que abans de final d'any m'abonarien els endarrerits... amb interessos... m'he assabentat que encara em devien la darrera paga de les "sobres" de la "mili" i que aquelles 12 pessetes amb els anys s'havien convertit en 120.000€ que cobraré en tres pagaments al llarg del any vinent.
    Després encara ens queixarem.....

    ResponElimina
  7. Si és que sempre ens queixem, desagraïts! Amb la bondat que ens tracten a Madrid, què més volem? Ai, ai, ai...! Sort tenim que el 28 de desembre sempre ens dóna bones sorpreses...

    ResponElimina
  8. Per un moment em pensava "un altre català, que mostrant-li quatre bitllets fica en venda els ideals..." si això hagués estat veritat, m'haguéssis ensorrat, i molt.

    Una abraçada, i Visca Catalunya lliure !!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…