Ves al contingut principal

M'han proposat un càrrec i em penso que l'acceptaré









Ara que ho tinc tot al sac i ben lligat puc finalment explicar-vos-ho, amics lectors. Fa uns dies, per sorpresa, em varen proposar un ascens. I tal i com està el pati, a veure qui és el guapo que diu que no. He fet números amunt i avall i crec que la pessigada em pot portar, ben segur, més amunt dels 60.000 euros nets a l'any. Voooaaa! El salari està prou bé i encara es pot complementar amb alguns sobresous i amb la meravelloses, fantàstiques, estimulants dietes. Aquelles que precisament no et deixen el ventre pla. S'ha acabat això de buscar el mitjà de transport més barat i l'hotel cutre. A tot drap, que finalment, amics, seré algú important. Encara que hagi d'admetre que ha estat perquè el meu oncle, que ell sí que és un home de bé i amb informació valuosa, va tocar les tecles adequades al Partit i al Departament. Sí, sí, ja sé que a hores d'ara debeu estar malpensant de mi. Després de tants mesos, aquí, donant la tabarra, però he de confessar que els escrúpols inicials els vaig superar a tota velocitat. I si em critiqueu, és perquè no esteu en la meva situació.

Contra allò que pensava, realment, aquest és un país d'oportunitats. És d'aquelles vegades en les quals veus clar que has de fer-ho per tu mateix, però sobretot pels fills, perquè aquesta jugada ens pot deixar col·locats i falcats a tots els de casa. Res de pensar en altres horitzons de països seriosos. No, què va, això era quan encara no havíem pujat al vaixell dels que en saben. Sóc en condicions d'informar-vos que seré assessor en matèria de modernització de l'Administració Pública. Una tasca apassionant a la que, segons he pogut comprovar, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha decidit abocar-se amb passió. L'altre dia vaig tenir l'oportunitat de comprovar-ho en l'entrevista de tanteig que vaig mantenir amb la Consellera de Governació, Joana Ortega. Això, i com havia estat d'injust fins ara amb ella: en el contacte directe se la veu una persona preparadíssima (i encara diria més, fins i tot guapa). En fi, amics, any nou, vida nova. L'únic que em sap greu d'emprendre aquest repte apassionant no és pas la pèrdua de la coherència, sinó que difícilment podré mantenir el meu ritme d'apunt diari en aquest bloc. Fins aviat, espero.

Comentaris

  1. Doncs no ets l'únic, apreciat Granollacs. He aprofitat un viatge als EEUU que vaig fer a primers de mes per refrescar certs contactes amb companys de l'empresa on treballo per tal d'anar a treballar a Washington. La cosa esta ben encaminada i penso que pel mes de febrer - març farem les maletes. Últimament lo millor es abandonar el vaixell que s'enfonsa i prefereixo els americans als espanyols.

    ResponElimina
  2. Bon intent d'innocentada!!! Que tinguem un 2012 ben combatiu! Contra la autonomisèria sempre!

    ResponElimina
  3. Per sort, quan instaurem la República Democràtica Espanyola dels Treballadors, de la que parlo al meu blog, els llepes com tu seran depurats i el sou i privilegis es repartiran entre els treballadors i serà davant d'un altre Partit que t'hauràs d'agenollar. :-)

    ResponElimina
  4. I avui m'han caigut del cel sense loteria ni dècims un milió i mig d'€ !!!!
    Llàstima que tot això no tingui cap valor en ple dia 28 de desembre...buà, buà!!!
    Visca el bon humor!

    ResponElimina
  5. Abans feia d'assessor d'assessor d'assessor d'assessor. Però quan van arribar les retallades, després de petar-se la meitat de la plantilla i rebaixar el sou a l'altra meitat ens van dir des de dalt que potser això de tenir tants càrrecs a dit no fera decòrum. Així que ara només soc assessor d'assessor d'assessor.

    ResponElimina
  6. Dons jo com autònom i ara pensionista cobro 730€, però aquest mes me'n han ingressat 7300€!!. Després de passar per Hisenda i dir-me que lo dels 730 era un error i que abans de final d'any m'abonarien els endarrerits... amb interessos... m'he assabentat que encara em devien la darrera paga de les "sobres" de la "mili" i que aquelles 12 pessetes amb els anys s'havien convertit en 120.000€ que cobraré en tres pagaments al llarg del any vinent.
    Després encara ens queixarem.....

    ResponElimina
  7. Si és que sempre ens queixem, desagraïts! Amb la bondat que ens tracten a Madrid, què més volem? Ai, ai, ai...! Sort tenim que el 28 de desembre sempre ens dóna bones sorpreses...

    ResponElimina
  8. Per un moment em pensava "un altre català, que mostrant-li quatre bitllets fica en venda els ideals..." si això hagués estat veritat, m'haguéssis ensorrat, i molt.

    Una abraçada, i Visca Catalunya lliure !!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.