"Només tinc 56 anys"

Palau Desclergue (Montblanc)
En un context general de degradació de la consideració social de la funció dels polítics, a Catalunya hem estat capaços encara d'accentuar la ja marcada tendència mundial a base de posar persones del tot incompetents al capdavant de les dues principals institucions del nostre país. Si fa temps que érem conscients que José Montilla passaria a la història com el pitjor president de la Generalitat, hem necessitat menys d'un any per saber que Núria de Gispert ho farà com la més incompetent i patètica del Parlament. Ara, portant a l'extrem el ridícul, el PSC ha decidit triar com a representant de la nostra cambra al Senat l'expresident Montilla. Dantesc. Sobretot, pel fet que l'home ha decidit que mantindrà els privilegis, les despeses i la inactivitat de la seva Oficina presidencial. Ho vol tot. A mi m'ha cridat especialment l'excusa: és que "només tinc 56 anys". De fet, és el que podrien dir milers de polítics amb dilatada experiència de govern a les institucions. La resposta seria fàcil: doncs, posa't a treballar, xato. Torna al teu ram.

I el problema és precisament aquest: que no hi ha ram. Es tracta de polítics professionals que no tenen altra dedicació possible que l'okupació d'un càrrec públic. I aquest és un veritable càncer de la nostra democràcia. Estan desconnectats del món real. L'angoixa pel demà els obliga a fer el que calgui per mantenir el seu estatus de polítics en actiu. No disposen del nivell de formació adequat per desenvolupar les seves tasques de govern, a les que han arribat no a través del mèrit, sinó de la sistemàtica adulació del lider. Abans fins i tot que implantar les llistes obertes, caldria afrontar decididament aquesta xacra. Només faria falta establir un límit temporal, posem dotze anys, durant el qual es poguessin ocupar càrrecs públics. Ep, en total, sense saltar d'un a l'altre estratègicament. Si fóssim capaços de fer-ho (que no ho serem) gaudiríem d'una classe política molt i molt diferent: formada i competent, disposada alhora a defensar les seves idees i a tornar a l'exercici de la seva professió quan els ciutadans li haguessin deixat tan clar com al president Montilla ara fa un any que no els volien com a gestors públics. Serà que no.

Comentaris

  1. Quanta raó tens, estimat Granollacs!!
    En Miquel Roca també ja ho va dir fa anys: Desgraciat d'aquell polític que en depengui del seu sou. En M. Roca, quan va veure l'arraconament que li feia en Pujol, se'n va tornar al seu despatx. Així s'ha pogut mantenir íntegre (suposo!) amb els seus principis, bons o dolents. En canvi, en Montilla ha fet ús del dret d'un immigrant de fer diners al preu que sigui, bo i sent ignorant de soca-rel, com en Lara. Ignorant sí, però prou espavilat per olorar els diners fàcils. Suposo que si a can PSC el tenien de Cap deuria ser per poder-se'l rifar per dins, no?
    Quanta misèria interna i quanta roba per rentar....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)