Noves formes de reivindicació

Acampada a la Plaça Catalunya de Barcelona








Fa dos dies, concentració a la Plaça de Sant Jaume. Afluència considerable, però no suficient. Formes de protesta que cal reformular. En avaluar la darrera jornada de vaga de metges, convocada en protesta per les previsions de retallades del govern de la Gestoria incloses en els pressupostos per al 2012, el portaveu Francesc Homs va assegurar que un 21% de seguiment calia qualificar-lo de fracàs total. Aquells mateixos dies, alguns mitjans van quantificar el cost per a cada metge de les dues jornades de vaga en una franja situada entre els 400 i els 500 euros (queda clar que es guanyen força bé la vida). Francament, tenint en compte aquestes dues xifres, se'm fa molt difícil considerar que el fet que un de cada cinc metges estigués disposat a posar damunt la taula aquesta quantitat per manifestar el seu rebuig a les mesures del govern fos un fracàs. És més, em va semblar (atesa la meva mateixa experiència personal en aquesta mena de convocatòries a l'administració pública) un èxit estratosfèric.

Això no vol dir que (sobretot en aquests temps de crisi en el qual a base de retallades tots anem cada vegada més escurats), els sindicats no hagin de buscar noves formes de protesta, imaginatives i eficients, que vehiculin a l'opinió pública el rebuig a les mesures que la crisi i la covardia de l'actual govern per aturar l'espoli ens imposen. No hi ha cap dubte que cal cercar noves formes de protesta més enllà de la vaga clàssica. És una exigència urgent si volem plantar cara en els propers mesos a les successives ofensives contra les condicions de treball i els mateixos llocs de feina dels empleats públics en precari. Propostes com ara la de sortir davant dels centres de treball durant uns minuts (els de l'esmorzar) i tallar el carrer, tots plegats, a la mateixa hora. O romandre al centre de treball l'horari establert però sense fer la feina habitual (que com diuen que no fem res, tampoc no es notarà gaire). Una cosa o altra hauran de pensar els sindicats, perquè una nova jornada de vaga se saldarà amb el que el govern de la Gestoria tornarà a qualificar com un nou fracàs.

Comentaris

  1. Permet-me que aporti algunes reflexions meves, probablement desorientades.
    No crec que el camí que proposes sigui el més encertat. Les vagues, i sobretot les de tallar carrers, al meu entendre estan desfasades de segle. Cal emprar sistemes més positius i efectius que els d'aconseguir l'enemistat social tallant carrers. Les vagues a la japonesa són un bon recurs, possiblement, que aquí encara no s'ha provat mai. Alhora, en lloc de demostrar falsament que no treballem mai, cal demostrar que no ens espanta treballar més, descaradament. Cal fer, al meu entendre, tancament a l'interior del treball i treballar sense parar i sense fitxar a l'hora oficial. Cal demostrar al carrer que col·laborem a desfer el desgavell econòmic al que ens ha sotmès Espanya i també, per què no, el famós tripartit i els anteriors governs de CiU amb tot la seva mala gestió.

    Siguem positius i no pas provocar enfrontaments. ARA, precisament, NO.

    ResponElimina
  2. Seguint amb el que he dit anteriorment, només vàlid pels treballadors públics, els empresaris, ja ho deia dies enrere, el que han de fer, al meu entendre, és el tancament de caixes. I, pels ciutadans catalans és dipositar la nostra declaració de renda en algun compte a l'efecte preparat davant de notari. Bloquejar Espanya i col·laborar amb la Generalitat. Alerta amb els enfrontaments, no sigui que estiguem fent un favor a Espanya provocant el desgavell final! Els moviments cívics que lluiten per la nostra causa haurien d'organitzar la recollida de les declaracions de renda. Cal organitzar-ho ara, abans no sigui ja massa tard.

    Perdoneu, però ho havia de dir.

    ResponElimina
  3. Veient com Espanya no ens paga el que per llei ens deu, em sento estafat cada cop que pago els autònoms. Em sumo al tancament de caixes: no tinc res a perdre. Si ells no paguen, jo tampoc.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas