Ves al contingut principal

Obertes les votacions als Premis BN 2011!

Avui comença el mes de desembre, el darrer de l'any 2011. I això vol dir que toca als lectors d'aquest bloc votar la segona edició dels Premis Brigada de Narcòtics. Com bé sabeu, els que distingeixen a aquells que, tot esforçant-se a confondre el personal amb camins impracticables, assumeixen la defensa de l'autonomisme actual i s'atrinxeren intel·lectualment per evitar l'arribada, d'altra banda inevitable, del dia de la independència del nostre país. Aquest any la nominació de precandidatures, cal dir-ho, no ha estat gaire animada. Suposo que la campanya electoral de les eleccions espanyoles ha concentrat bona part de les energies i de l'interès dels lectors del PBP. Espero, però, que les votacions finals concitin més interès. Perquè el país, enmig de les xacres de l'autonomisèria, viu moments força determinants, temps que marcaran el futur de les properes generacions de catalans, i la batalla del discurs, del relat guanyador que dirien ara els comunicadors, serà fonamental.

A tenor de les vostres propostes i del criteri de l'autor d'aquest bloc, els candidats a la categoria de Millor Comissaria seran els dos grans mitjans en paper: El Periódico (en particular, pel seu editorial contra la Consulta sobre la Independència a Barcelona) i La Vanguardia, guardonada ja en 2010; les emissores RAC1 i Catalunya Ràdio (principalment, per les virtuts intoxicatives d'alguns dels seus respectius espais d'opinió) i la pàgina digital e-notícies. Pel que fa a la categoria de Millor Inspector i després d'una tria certament difícil (teniu les seves peces/intervencions de confusió massiva més destacades a la columna  situada a la dreta d'aquest bloc), els cinc candidats seran, per ordre alfabètic, José Antich, Francesc de Carreras, Enric Juliana, Valentí Puig i Antoni Puigverd. Endavant, doncs. Tothom a votar i a difondre l'existència d'aquests premis tan ben merescuts pels seus candidats! El primer dia del 2012, entre tots, proclamarem els guanyadors.

Comentaris

  1. Ja he votat!!

    endavant les natges!!

    despertaferro!!

    ResponElimina
  2. Podríem afegir la Núria de Gispert en aquesta llista de millor inspector?
    I deixeu-me dir, Espanya ens roba.

    ResponElimina
  3. Ja he votat.

    PS: Espanya ens roba
    PSS: Espoli fiscal
    PSS: Pipi i caca

    ResponElimina
  4. A mi tb m'ha impactat molt que la Presidenta del Parlament, que parla un catala infecte, faci callar als diputats per emprar expresions com "espoli" o "espanya ens roba" seguint les ordres de l'escoria genocida anticatalana. Parlant clarament, la presidenta del parlament defensa mes els que ens voldrien veure morts (la de cops que ho han intentat) que els que parlen clar i defensen els nostes interessos.

    la meva:

    1) Gispert, la mamarratxa antidemocrata i pro-espoli

    2) Antich embogint quan les enquestes no diuen el que el Conde vol.

    3) Francesc de Carreras, tot el que escriu put a la mateixa cosa: la quadra d'una caserna africanista.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…