Ves al contingut principal

Relats de diumenge (XXIV). De com enfonsar un vaixell

Feia dos dies que havien abandondat el port. Aquella jornada d'hivern cru, quan s'apropava la nit i les llums s'amortien com una juguesca entre els núvols de l'horitzó, el capità va convocar tota la tripulació a la coberta major i va iniciar la seva dissertació, envoltat dels primers comandaments de la nau i del propietari de la companyia naviliera. Els va recordar cofoi l'alegria de servir el millor vaixell del món, amb els professionals més qualificats. L'afecte personal que els professava, a cadascú. I la necessitat de mantenir un compromís de lleialtat mútua. Fossin quins fossin els obstacles i les dificultats de la navegació. Per això, amb un diari enrotllat a la mà que va sacsar ostensiblement, va queixar-se tot seguit amargament del fet que la premsa hagués publicat el mateix dia de la partida els detalls d'un suposat escàndol que afectava el procés de construcció de la nau.

Algú que, potser des de les entranyes del vaixell havia pogut advertir-ho, havia comprovat que els cargols fabricats per subjectar les enormes planxes del casc de l'embarcació començaven a deformar-se provocant un joc de moviments perillós. I és que el propietari de la naviliera, davant el creixement inesperat de les despeses de construcció (o de les ganes d'embutxacar-se'n una part, sí, potser més del segon), havia donat instruccions precises d'estalvi en la compra dels materials. De la notícia publicada, però, al capità no li va espantar la descoberta de la greu feblesa del seu vaixell sinó la suposada deslleialtat d'aquells que l'havien denunciat públicament. I tot va continuar igual. Fins a aquella nit en la qual, després de topar amb un iceberg i saltar una bona part del casc en mil bocins mal subjectats, el gran vaixell s'enfonsà irreversiblement amb els acords de fons d'una de les millors orquestres del món.

Comentaris

  1. I a més a més els Friquis són els altres...

    http://lacasadelabomba.blogspot.com/2011/12/qui-son-els-frikys.html

    ResponElimina
  2. La història es repeteix constantment en tots els àmbits sense que mai puguem aconseguir que els escaladors de fortunes fàcils quedin desplaçats del saber bon fer.
    si el "Tiànic" s'hagués anomenat "Catalunya" hauria encaixat molt millor.

    Bon Nadal a tots.

    ResponElimina
  3. ets un crak
    bon nadal i bones festes estimat Granollacs

    Eliseu

    ResponElimina
  4. Gràcies, amics. Per a tots, Bones festes!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…