Ves al contingut principal

Tenim un Conseller de transports prou relaxat?

Seu de Telefònica (Barcelona)
Diu en Ricard Riol, responsable de l'Associació de Promoció del Transport Públic que és la primera vegada en la història que es dóna una conjunció semblant entre reducció de serveis i augment de preus. Són les coses de l'autonomisèria, en un país com el nostre, que ha de dedicar una part ingent dels seus pressupostos de l'any vinent (l'equivalent al de dos o tres departaments) a pagar els interessos del propi deute i els compromisos a llarg termini, mentre el seu dèficit fiscal (també anomenat saqueig espanyol) se situa entre el 8 i el 10% del PIB. En altres paraules, ens endeutem per a no haver-nos d'enfrontar als nostres saquejadors. Demencial i covard. A més, les vies per acabar amb aquesta sagnia que està portant el país directament al desastre, tal i com no era gaire difícil preveure, semblen completament tancades. En el debat d'investidura d'aquesta setmana el nou president espanyol s'ha fet el gallec i, naturalment, tot sembla indicar que la reclamació catalana de pacte fiscal anirà directament al bagul de la Piquer. A ells, evidentment, ara mateix (ni mai) no els va massa bé abordar-lo.

Sense ser un expert, el sentit comú sembla aconsellar que es pot estalviar força per la via de racionalitzar la xarxa de transport públic, de limitar freqüències de pas, d'eliminar duplicitats entre diferents mitjans, així com les línies més clarament deficitàries. És a dir, aquelles que la Catalunya-estat podria mantenir per servir millor els seus ciutadans, però que la Catalunya-gestoria ha d'eliminar pel seu ADN de misèria. Tota mena d'incomoditats, qualsevol cosa, al meu parer, excepte augmentar d'un 12,1% la targeta de transport bàsica i d'un 38% el bitllet senzill: una mesura que afectarà sobretot les classes mitjanes i baixes (sobretot els joves i els immigrants), que són les principals usuàries d'aquest tipus de mitjans. És una nova manifestació d'insensibilitat social que revela l'autèntica naturalesa dels nostres governants. Sobretot, si gairebé alhora, t'expliquen com, cada dia, veuen el conseller de Sostenibilitat i Territori, el que ha aprovat la pujada infernal de les tarifes, anar en cotxe oficial al seu gimnàs DIR a relaxar-se. Ell sí que no en té, de problemes de transport deficitaris.

P.S. Dues preguntes finals: és cert que l'únic peatge amb exempcions per a residents serà en 2012 el del Túnel del Cadí? És veritat que a la planta setena del Departament de Territori i Sostenibilitat, la dels caps, aquest any també hi ha hagut dinar de Nadal a càrrec dels pressupostos públics?

Comentaris

  1. I a més a més Recoder té una facilitat per revertir els arguments segons convé. Mireu aquest vídeo de les protestes que feia al desembre de 2008 per una pujada del 8% que establí el tripartit i la no gratuïtat per nens:
    http://www.youtube.com/watch?v=Sw55sjWCGnk

    ResponElimina
  2. Un molt bravo, bravissimo pel treball d'avui!
    Cal que l'oposició nostra del Parlament prepari lleis que permetin, si no estan fetes i són inoperants, que obliguin a castigar al quarto fosc els qui malbaraten la nostra misèria. Cal publicar-ho. No tenim lectors que siguin periodistes i que vulguin fer-se un prestigi investigant aquests desgavells? O, és que realment, també hi estan conxorxats??

    ResponElimina
  3. Com sempre amb "denúncies" ni precises ni concretes...o es denúncia amb noms, dates o fets, o que callin per sempre...Granollacs, sigues valent, els que et llegim estem amb tu, cony!!

    ResponElimina
  4. Molt bo, Granollacs. Has vist el meu sobre TMB? http://superviventcatala.blogspot.com/2011/12/tots-malbaraten-barcelona-tmb.html

    ResponElimina
  5. Part del transport públic és una m...Ara pagarem més per unes rodalies que no són fiables i amb uns horaris merament orientatius. No sé si aquesta gent realment vol un sistema de transpor públic que funcioni. Potser hi ha interessos com en altes temes, cap al transport privat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.