Ves al contingut principal

Un bon jan en el país de l'autoengany

Talment sembla que els uns van de safari amb rifles de darrera generació i els altres a caçar bolets amb espardenyes. Uns maten elefants i els altres recullen micelis. Fins i tot en els moments greus que vivim, molts catalans no perden la seva ingenuïtat, la seva miraculosa capacitat d'autoengany. Exigim encara (després d'estampar-nos una i altra vegada contra el mur) coses tan peregrines com ara que es compleixi l'esperit dels textos legals constitucionals o estatutaris. Com si desconeixessim absolutament les regles del joc que juguem. Que això ho facin aquells que saben perfectament com volen que acabi la partida (amb l'aniquilació del país), s'entén força bé. Ara, que també s'hi prestin els que suposadament lluiten pel contrari, és una manifestació evident de la nostra candidesa. La darrera mostra d'aquest esperit la tenim en els laments públics del conseller d'Economia Andreu Mas-Colell. Sembla un bon jan. Un savi despistat. "Padece un osito", que diria la meva dona. Ara, si els planys són una expressió real dels seus sentiments actuals, és que no sabem quina és la competició on som.

Dir que estudiarà la possibilitat d'emprendre mesures legals contra el govern espanyol per l'impagament dels famosos 759 milions d'euros de la disposició addicional tercera de l'Estatutet (que no era precisament difícil preveure que no es compliria mai, com així ha estat i sabien els irresponsables que la van defensar davant dels catalans) sembla una autèntica broma. Quines mesures legals? Durant els darrers trenta anys s'han repetit sagnants, una vegada i una altra, incomptables exemples de prescripcions legals i sentències judicials de caràcter ferm que han estat sistemàticament incomplertes pel govern espanyol en les seves relacions amb Catalunya. I no ha passat, passa, ni passarà absolutament res. Mentre nosaltres vulguem, voluntàriament, restar sotmesos al despotisme espanyol. Si us plau, que tots sabem que ells juguen amb el doble de jugadors i amb l'àrbitre al seu servei! Pensem, amb imaginació, d'una vegada per totes, amb l'assessorament tècnic adequat, mesures reals i factibles de boicot i insubmissió a la sagnia de l'espoli fiscal (com ha començat a fer la parella de restauradors de Siurana). La resta no és sinó autoengany sobre les veritables intencions de l'enemic. És a dir, el de sempre, el que ens ha deixat en l'estat actual d'autonomisèria.

Comentaris

  1. En fi, ja torno a estar aquí. Espero que no us avorreixi massa.

    Amb la reflexió d'avui del benvolgut Granollacs, m'ha vingut a la memòria una conversa amb un dels directius d'una molt potent firma catalana de super-mercats de l'alimentació, empresa que cada dia té millors ingressos, fruit del sentiment coincident nacional entre consumidor i empresari. Per què no dir-ho, també per la molt bona qualitat que ens ofereix. Aquest directiu ens deia que Catalunya només té un camí a seguir abans del trencament final: El tancament de caixes.
    Aquesta firma estaria disposada amb reunió amb empresaris catalans de pes a fer un tancament de caixes i posar els pempis en un compte corrent davant de notari. Pel que ens deia aquest directiu, sembla que a Madrid tenen por que això acabi passant. I, doncs, a què esperem?

    Per cert, és possible que el Conseller de Cultura s'estigui despertant i vulgui fer quelcom en favor del català? No serà que tenia temor d'atacar tenint davant seu amics de l'ànima? Pot ser que tenint ara el camí net d'amics s'hi vegi més en cor? Com ho veurà en Duran-Lleida? Segueixo dient que el Rei Artús té un cigró dins la sabata dreta...

    ResponElimina
  2. Hola. Jo també torno de vacances. Veig que els bons patricis van fent feina com sempre. Això de l'auto-engany em va quedar molt pales a l'avió de tornada. Al seient del darrera meu hi viatjaven un empresari de Girona i la seva parentela. Es gloriosament espectacular i paranoica l'habilitat de alguna gent catalana de "alto standing" de inserir la paraula Espanya i espanyols dintre de moltes de les seves frases i ni una sola vegada la de Catalunya o catalans. Que voleu que us digui: em fa molta rabia. Si algun dia Espanya frena en sec, tot aquesta gentussa catalana acabarà amb el cap ben endins del cul espanyol.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…