Un bon jan en el país de l'autoengany

Talment sembla que els uns van de safari amb rifles de darrera generació i els altres a caçar bolets amb espardenyes. Uns maten elefants i els altres recullen micelis. Fins i tot en els moments greus que vivim, molts catalans no perden la seva ingenuïtat, la seva miraculosa capacitat d'autoengany. Exigim encara (després d'estampar-nos una i altra vegada contra el mur) coses tan peregrines com ara que es compleixi l'esperit dels textos legals constitucionals o estatutaris. Com si desconeixessim absolutament les regles del joc que juguem. Que això ho facin aquells que saben perfectament com volen que acabi la partida (amb l'aniquilació del país), s'entén força bé. Ara, que també s'hi prestin els que suposadament lluiten pel contrari, és una manifestació evident de la nostra candidesa. La darrera mostra d'aquest esperit la tenim en els laments públics del conseller d'Economia Andreu Mas-Colell. Sembla un bon jan. Un savi despistat. "Padece un osito", que diria la meva dona. Ara, si els planys són una expressió real dels seus sentiments actuals, és que no sabem quina és la competició on som.

Dir que estudiarà la possibilitat d'emprendre mesures legals contra el govern espanyol per l'impagament dels famosos 759 milions d'euros de la disposició addicional tercera de l'Estatutet (que no era precisament difícil preveure que no es compliria mai, com així ha estat i sabien els irresponsables que la van defensar davant dels catalans) sembla una autèntica broma. Quines mesures legals? Durant els darrers trenta anys s'han repetit sagnants, una vegada i una altra, incomptables exemples de prescripcions legals i sentències judicials de caràcter ferm que han estat sistemàticament incomplertes pel govern espanyol en les seves relacions amb Catalunya. I no ha passat, passa, ni passarà absolutament res. Mentre nosaltres vulguem, voluntàriament, restar sotmesos al despotisme espanyol. Si us plau, que tots sabem que ells juguen amb el doble de jugadors i amb l'àrbitre al seu servei! Pensem, amb imaginació, d'una vegada per totes, amb l'assessorament tècnic adequat, mesures reals i factibles de boicot i insubmissió a la sagnia de l'espoli fiscal (com ha començat a fer la parella de restauradors de Siurana). La resta no és sinó autoengany sobre les veritables intencions de l'enemic. És a dir, el de sempre, el que ens ha deixat en l'estat actual d'autonomisèria.

Comentaris

  1. En fi, ja torno a estar aquí. Espero que no us avorreixi massa.

    Amb la reflexió d'avui del benvolgut Granollacs, m'ha vingut a la memòria una conversa amb un dels directius d'una molt potent firma catalana de super-mercats de l'alimentació, empresa que cada dia té millors ingressos, fruit del sentiment coincident nacional entre consumidor i empresari. Per què no dir-ho, també per la molt bona qualitat que ens ofereix. Aquest directiu ens deia que Catalunya només té un camí a seguir abans del trencament final: El tancament de caixes.
    Aquesta firma estaria disposada amb reunió amb empresaris catalans de pes a fer un tancament de caixes i posar els pempis en un compte corrent davant de notari. Pel que ens deia aquest directiu, sembla que a Madrid tenen por que això acabi passant. I, doncs, a què esperem?

    Per cert, és possible que el Conseller de Cultura s'estigui despertant i vulgui fer quelcom en favor del català? No serà que tenia temor d'atacar tenint davant seu amics de l'ànima? Pot ser que tenint ara el camí net d'amics s'hi vegi més en cor? Com ho veurà en Duran-Lleida? Segueixo dient que el Rei Artús té un cigró dins la sabata dreta...

    ResponElimina
  2. Hola. Jo també torno de vacances. Veig que els bons patricis van fent feina com sempre. Això de l'auto-engany em va quedar molt pales a l'avió de tornada. Al seient del darrera meu hi viatjaven un empresari de Girona i la seva parentela. Es gloriosament espectacular i paranoica l'habilitat de alguna gent catalana de "alto standing" de inserir la paraula Espanya i espanyols dintre de moltes de les seves frases i ni una sola vegada la de Catalunya o catalans. Que voleu que us digui: em fa molta rabia. Si algun dia Espanya frena en sec, tot aquesta gentussa catalana acabarà amb el cap ben endins del cul espanyol.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas