Un congrés més fals que l'assemblea de Movistar



Hi ha anuncis televisius (masses) que, a base de multiplicar els impactes, de veure'ls una vegada i una altra, fins i tot en successives versions, acaben per disparar com mai el rabiòmetre de l'espectador. El darrer de Movistar en seria un exemple. Va en la línia que diu: cal aparentar nous mètodes per assolir els mateixos objectius de sempre. Perquè tothom sap qui, al final, fixa les condicions dels serveis de telefonia. Però, si podem fer veure que són els mateixos usuaris els qui han decidit en assemblea els nous avantatges comparatius amb la competència que oferirà la nostra companyia, doncs, molt millor. A mi, la semiòtica d'aquest aquest anunci m'ha traslladat directament al Congrés de renovació del PSC. El 12è del partit dels socialistes catalans. Un autèntic fracàs a l'hora d'aconseguir un canvi real en les dinàmiques de grup internes i en l'oferta nacional i d'esquerra de l'organització. L'única excepció (un avenç important que cal reconèixer en l'obertura del partit a la societat), l'elecció en primàries obertes del candidat socialista a la Generalitat.

Un canvi, naturalment, que no s'ha traslladat al funcionament mateix del congrés i a l'elecció dels càrrecs del partit. Durant mesos hem assistit a un debat de persones rera el qual, tot i els intents d'aparentar el contrari, hi havia certament poc suc. Perquè com si d'una pura representació es tractés, darrera la tria s'amagaven, més o menys, les mateixes idees de sempre. Un partit pensat, des de la submissió a Espanya, aliè a una concepció veritablement nacional del país, al gust del socialisme de l'àrea metropolitana. Per això, tot i que Catalunya és al davant d'una de les cruïlles més importants de la seva història, el PSC continua (i continuarà) del tot absent. Fent només propostes incomprensibles com aquella de no volem grup propi però potser alguna vegada votarem diferent. I l'única persona que, amb les antenes posades als canvis profunds, proposa recuperar la defensa del dret d'autodeterminació, se l'expulsa sense contemplacions de la nova executiva. Fan fora el darrer record del socialisme lleument insubmís al PSOE que havia preconitzat l'expresident Maragall. Tot plegat, en una assemblea més falsa que les de Movistar.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas