Ves al contingut principal

Una consulta popular (i tant), però amb dues preguntes

Els Minyons de Terrassa
El títol d'aquest apunt, que venia rumiant de feia uns dies havia de ser Agendes desades i banderes descolorides. Nascut de la inacció del sobiranisme majoritari i de la constatació física de la pèrdua de color de les senyeres que, penjant de molts balcons des de la tongada de Consultes sobre la Independència de l'any 2010 i primers mesos de 2011, han anat perdent les seves tonalitats lluents com a resultats de les maltempsades que, tard o d'hora, acaben afectant el nostre traïdor clima mediterrani. Però, vet aquí que, finalment, el portaveu de la Gestoria va anunciar l'altre dia que CiU estava disposada a moure peça (un any més tard d'ocupar el poder) per complir aquesta part del seu programa electoral (que el tema successions ja fa dies que el van posar en solfa). Més val tard que mai. Amb menys reflexes que els que demostren per practicar les retallades com a braç executor de l'autonomisèria, sembla que es comencen a moure. Els felicito. I com a dipositaris de la confiança de la majoria dels votants independentistes, en això els donaré suport. Tenen dret a marcar l'estratègia. Tot i saber que la Consulta, naturalment, no es farà mai (Madrid no ho permetrà, amb o sense llei catalana de Consultes).

Ara bé, honestament i sense voler molestar massa, crec que només tindria algun sentit convocar-la si es fessin les dues preguntes que tothom sap que cal fer. En primer lloc, si ets partidari que la fiscalitat es gestioni a Catalunya per la via del concert econòmic o del règim comú. En segon lloc, si en cas que el govern espanyol es negui a acceptar el resultat de la consulta ets partidari que el Parlament de Catalunya iniciï les accions adients per constituir Catalunya en un Estat en el marc de la Unió Europea. La segona pregunta, a més de constituir l'única eina real de pressió per a l'acceptació pels espanyols del resultat de la primera, asseguraria també un alt nivell de participació en la consulta (participació que, preguntant únicament per l'anomenat pacte fiscal, perilla i molt). A més, seria equivalent a una ampliació del mandat rebut a les urnes després del resultat de les eleccions de 2010 que van retornar el poder a CiU amb la divisa inviable d'un nou pacte fiscal. I dit tot això, insisteixo, tampoc cal patir gaire, perquè el govern del PP no permetrà mai que els catalans expressem lliurament les nostres opinions en aquestes matèries. Perquè són més espanyols que demòcrates.

Comentaris

  1. Cal dir-ho de manera tan clara, malgrat que sigui una obvietat. El gruix de la feina dels independentistes és treure les capes de beneïteries amb què la submissió disfressa la crua realitat. L'única eina de pressió per aconseguir el concert econòmic (que no s'aconseguirà) és deixar clar que l'alternativa és la independència.
    Li cal molta pressió encara a CiU perquè aposti per la sobirania. Si no, preguntin a De Gispert.
    El llegeixo cada dia. Gràcies per les blocades.

    ResponElimina
  2. Cal fixar-se que al discurs donava preferència a un pacte fiscal per reconduir les relacions Escanya-Catalunya i, la via pròpia només s'utilitza com a amenaça. És un "farol". No tindrem ni concert ni independència. Si hi ha concert serà una enganyifa. Continuarem de genolls i pagant.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…