Ves al contingut principal

Uuuui quan passin les eleccions...

Bossòst (Vall d'Aran)
Mentre a Catalunya assistíem a l'escenificació de la misèria extrema que ha representat el vodevil dels pagaments del mes de desembre als empleats públics, la darrera brama a l'Espanya del nou govern del Partit Popular és que encara toca esperar una miqueta més. En concret, ara és que s'esperen a les eleccions andaluses per aplicar amb tota violència les retallades catalanes. Ens hem passat mesos (em sembla que ja podem dir fins i tot anys), sentint aquella frase mítica que diu, uuuui quan passin les eleccions. I les altres eleccions. I les altres eleccions. Darrerament, clar, abans de les generals espanyoles. I quan s'han conegut les primeres filtracions del gran decret de mesures contra la crisi, aquell dels 16.500 milions d'estalvi anunciat pel president Rajoy durant el debat d'investidura, he quedat absolutament astorat. Diu, atenció, que els treballadors públics veuran congelats els seus salaris i que hi haurà una taxa de reposició zero, és a dir, que no s'iniciaran processos selectius ni es contractaran nous interins.

Si fos Iker Casillas diria el mític "yo lo flipo". Aquestes són les mesures draconianes? Ben bé ser català, a aquestes alçades, ja és de pàries, però ser, a més a més, treballador de l'administració catalana significa rebre tots els mals cops de l'espoli per partida doble. A nosaltres no se'ns congelen els salaris, sinó que es retallen i s'eliminen totes les compensacions que al llarg dels anys havien anat pal·liant la històrica pèrdua de poder adquisitiu de les nostres retribucions. Aquí no s'aplica la taxa de reposició zero, sinó que s'acomiada sistemàticament o s'obliga a reduir la jornada de tot aquell que es pot. Això és una autèntica pressa de pél. I quan t'assabentes d'algunes de les mesures d'ajust aplicades a d'altres comunitats autònomes la indignació encara puja un grau. Perquè entre les duríssimes idees implantades a Castella-la Manxa se citen l'anul·lació de la gratuïtat dels llibres de text i l'augment de la jornada laboral fins a les 37 hores i mitja, és a dir, exactament el que ja vivíem aquí en l'època de bonança econòmica i que, per tant, hem finançat fins ara amb el nostre espoli fiscal. Et deixen sense paraules.

Comentaris

  1. Una de tantes coses que encara em meravellen és que hi hagi immigrants que vulguin venir a aquesta terra de penúries. Mai he vist els gossos lligats amb llonganisses, mai he vist fer-ne pa de les pedres, etc. El que sí he vist és treballar amb suor de sol a sol. A altres terres espanyoles, també. Llavores, què? Doncs, com sempre des d'abans de la descoberta d'en Colom, la "noblesa" castellana mai ha volgut treballar, tenint-ho com un desprestigi. D'aquí els ve tenir tants noms recaragolats amb els "De", "..Y de...", ..De los..", etc. Aparentar una noblesa feta de ganduls. Treballadors ho eren el jueus i musulmans, els que eren considerats com gent de baix nivell, no? Doncs, com que som una mescla de jueus-grecs-fenicis, doncs a explotar-nos fins a quedar-nos secs. Què venia a continuació de quan el mas ja no tenia més gra? Doncs això. Ara, això sí. Ells seguiran tots amb els seus despatxos sense fotre res entrant a "treballar" (ells en diuen despatxar) a les deu del matí; sortiran a la una a fer l'aperitiu; i, tornaran cap les quatre o més tard a firmar alguna cosa, i se'n tornaran als quefers personals, que són molts.
    Preparats.

    ResponElimina
  2. Volem que s'arregli això?. Doncs la mida mes efectiva es començar a cremar coses. Així de clar. Perquè es lo que realment entenen i respecten els filibusters que ens governen. Tot lo demès es una pèrdua de temps i una pressa de pel. Sortim un milió al carrer a queixar-nos amb la pancarteta i la pandereta. Ens han fet cas?. NO. Però si aquest milió comences a cremar coses altre gall cantaria.

    ResponElimina
  3. Sense cremar res si que podríem sortir al carrer i quedar-nos-hi fins a ser independents, perquè el que cremaríem es patrimoni nostre, a menys que no volguéssiu anar als mandriles, però, particularment no em fa cap il·lusio aquell lloc.
    Prenem exemple dels països del sur de la mediterrània i fem la nostra revolució, però aixo si, una "sentada" indefinida sense festes ni cançonetes, amb els collons sobre la taula i si cal.. el que calgui.

    ResponElimina
  4. Els del nou govern d'Escanya només volen estar allà pel que tots sabem. No són més capaços que altres ni saben que fer més enllà de l'habitual. El que més m'emprenya d'aquests és que tenen clar que no donaran finançament ni res però van dient: "si, si, después, después", com si fóssim imbècils. Bé, ara per ara, no hem demostra que no ho siguem!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…