 |
| Bossòst (Vall d'Aran) |
Si fos Iker Casillas diria el mític "yo lo flipo". Aquestes són les mesures draconianes? Ben bé ser català, a aquestes alçades, ja és de pàries, però ser, a més a més, treballador de l'administració catalana significa rebre tots els mals cops de l'espoli per partida doble. A nosaltres no se'ns congelen els salaris, sinó que es retallen i s'eliminen totes les compensacions que al llarg dels anys havien anat pal·liant la històrica pèrdua de poder adquisitiu de les nostres retribucions. Aquí no s'aplica la taxa de reposició zero, sinó que s'acomiada sistemàticament o s'obliga a reduir la jornada de tot aquell que es pot. Això és una autèntica pressa de pél. I quan t'assabentes d'algunes de les mesures d'ajust aplicades a d'altres comunitats autònomes la indignació encara puja un grau. Perquè entre les duríssimes idees implantades a Castella-la Manxa se citen l'anul·lació de la gratuïtat dels llibres de text i l'augment de la jornada laboral fins a les 37 hores i mitja, és a dir, exactament el que ja vivíem aquí en l'època de bonança econòmica i que, per tant, hem finançat fins ara amb el nostre espoli fiscal. Et deixen sense paraules.
Una de tantes coses que encara em meravellen és que hi hagi immigrants que vulguin venir a aquesta terra de penúries. Mai he vist els gossos lligats amb llonganisses, mai he vist fer-ne pa de les pedres, etc. El que sí he vist és treballar amb suor de sol a sol. A altres terres espanyoles, també. Llavores, què? Doncs, com sempre des d'abans de la descoberta d'en Colom, la "noblesa" castellana mai ha volgut treballar, tenint-ho com un desprestigi. D'aquí els ve tenir tants noms recaragolats amb els "De", "..Y de...", ..De los..", etc. Aparentar una noblesa feta de ganduls. Treballadors ho eren el jueus i musulmans, els que eren considerats com gent de baix nivell, no? Doncs, com que som una mescla de jueus-grecs-fenicis, doncs a explotar-nos fins a quedar-nos secs. Què venia a continuació de quan el mas ja no tenia més gra? Doncs això. Ara, això sí. Ells seguiran tots amb els seus despatxos sense fotre res entrant a "treballar" (ells en diuen despatxar) a les deu del matí; sortiran a la una a fer l'aperitiu; i, tornaran cap les quatre o més tard a firmar alguna cosa, i se'n tornaran als quefers personals, que són molts.
ResponEliminaPreparats.
Volem que s'arregli això?. Doncs la mida mes efectiva es començar a cremar coses. Així de clar. Perquè es lo que realment entenen i respecten els filibusters que ens governen. Tot lo demès es una pèrdua de temps i una pressa de pel. Sortim un milió al carrer a queixar-nos amb la pancarteta i la pandereta. Ens han fet cas?. NO. Però si aquest milió comences a cremar coses altre gall cantaria.
ResponEliminaSense cremar res si que podríem sortir al carrer i quedar-nos-hi fins a ser independents, perquè el que cremaríem es patrimoni nostre, a menys que no volguéssiu anar als mandriles, però, particularment no em fa cap il·lusio aquell lloc.
ResponEliminaPrenem exemple dels països del sur de la mediterrània i fem la nostra revolució, però aixo si, una "sentada" indefinida sense festes ni cançonetes, amb els collons sobre la taula i si cal.. el que calgui.
Els del nou govern d'Escanya només volen estar allà pel que tots sabem. No són més capaços que altres ni saben que fer més enllà de l'habitual. El que més m'emprenya d'aquests és que tenen clar que no donaran finançament ni res però van dient: "si, si, después, después", com si fóssim imbècils. Bé, ara per ara, no hem demostra que no ho siguem!
ResponElimina