Ves al contingut principal

Consells de cortesà tan actuals

Giulio Raimondo Mazzarino
Abans de les mítiques Sí, ministre i L'Ala Oest de la Casa Blanca hi va existir vida intel·ligent. He llegit amb molt de gust la nova edició catalana del Breviari dels polítics del cardenal Giulio Raimondo Mazzarino (Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2011, 130 p.), amb pròleg de Xavier Rubert de Ventós i traducció i introducció de Ramon Alcoberro. Mazzarino (Pescina, 1602 - Vincennes, 1661) fou deixeble del cardenal Richelieu, padrí i preceptor de Lluís XIV i primer ministre de França durant gairebé vint anys, els que consolidaren l'hegemonia gal·la a Europa en detriment dels Àustria. El seu breviari és un compendi de màximes per al bon govern i la gestió cortesana absolutament deliciós, que com afirma Rubert de Ventós "bascula entre la ingenuïtat i el cinisme, entre el bell i el sinistre". Per a mi ha resultat, potser per les meves circumstàncies personals actuals, una de les lectures de l'any. Súmament recomanable. Hi trobareu els millors consells d'un primer ministre per a la conservació del poder, basats en un profund coneixement de la condició humana en tota la seva gama de vicis i virtuds. D'entre tots els possibles tasts us en deixo aquest, inclòs en els seus consells, "per evitar ofendre", que reflecteix l'actualitat d'algunes de les pràctiques del poder absolutista:

"Si et consideren inductor de decisions impopulars, gratifica obertament el poble amb alguns beneficis, com una reducció d'impostos, la gràcia d'un condemnat, etc.. I, sobretot, mostra't afable amb aquells que el poble estima.
Si rumies alguna nova política, parla abans i en secret amb un teòleg, per exemple, i posa'l a favor teu perquè sigui ell qui t'ho suggereixi en públic, t'hi encoratgi o àdhuc t'ho reclami.
Si tens intenció de promoure noves lleis, mostra'n la imperiosa necessitat als savis i prepara el projecte amb ells. O simplement fes córrer el rumor que els has consultat i escoltat. Després, sense tenir en compte els seus consells, pren la decisió que et convingui." (p. 76).

Comentaris

  1. No us perdeu l'articel del Saez a elperiodico(!) repartint estopa per l'afer Spanair.
    http://opinion.elperiodico.com/poli/otras-verdades-de-spanair/

    ResponElimina
  2. El Cardenal Richelieu, d'"Els Tres Mosqueters"... de nano em vaig llegir tots els tres volums i les continuacions de la sèrie del Dumas. Temps d'infància i d'enormes buits d'informació que generaven molta ignorància. Vaig aprendre més història amb aquesta mena de llibres que amb el que deien que ensenyaven les dites "escoles". Eren les escoles dels anys 60. Quina merda més podrida!!
    Parlant de buits, torna al meu cap un projecte antic de captar capital a Andorra per invertir-lo a Catalunya. Spanair no se l'hauria pogut quedar una cia. andorrana? El projecte del Corredor Mediterrani tampoc? On és l'enorme capital andorrà, que els anys 80 era el més potent d'Europa?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…