De Chacón a Shacong o com guanyar el futur en direcció contrària

Després de complir la penitència de repetir 323 vegades vivaespaña, la diputada socialista i cap de llista per Barcelona Carme Chacón (actual cap de la reduïda Banda dels 14 del Congrés) ha decidit emprendre la seva carrera per la secretaria general del PSOE des d'Olula del Río, població de 6.300 habitants de la província d'Almería. I ho ha fet brandant l'argument sentimental que tornava al poble del seu pare i del seu avi. Es tractava, evidentment, d'evitar la imatge d'excessiva catalanitat (nacionalista li diuen a Intereconomía) que, de manera incomprensible per a una persona com ella, llancen els mitjans de comunicació espanyols a tota hora. Que la marca negativament. Ja se sap que els catalans, si volen surar a Espanya, han de posar al congelador la seva procedència. Hem vist l'escena repetida tantes vegades! Perquè qualsevol altre espanyol pot escombrar cap a casa, però un català no, sense ser titllat d'insolidari o directament de lladre. Coses de la xenofòbia.

Semblant exhibicionisme emigratori de la diputada per Barcelona Carme Chacón (és l'espanyola perfecta, com ens ha recordat, amb orígens a Castella, Aragó i Andalusia) m'ha posat davant per davant, novament, el repte que suposa la vella immigració espanyola del segle passat en el nostre procés de consolidació d'una majoria independentista (tema, per cert, al qual el nostre Gran Timoner sempre apela quan l'interessa rebaixar plantejaments). Naturalment, com a fill d'immigrants que sóc, la qüestió m'interessa moltíssim. També com a historiador. Analitzar el passat, mirar-se les pròpies arrels, té sentit sobretot per projectar-se en el futur amb els valors propis i compartir-los en comunitat. Quan el conflicte entre els interessos d'uns i altres resulta evident, categòric, incontestable, pots prioritzar els dels teus pares i avis o els dels teus fills i néts. Per això, hauria tingut molt més sentit que, ara que vol conquerir el futur del PSOE, la líder socialista hagués fet el primer acte de campanya a la terra (si no vaig errat) triada per al seu fill, que molt probablement serà la dels seus néts. És a dir a la villa y corte, a la capital d'Espanya.

Comentaris

  1. Amb això de no poder reconèixer que ets de Catalunya, em va passar una de ben grossa fa anys llargs.
    Vaig haver de coincidir a Suïssa amb uns madrilenys per qüestions de feina. El cas va ser que un d'aquests de Madrid es deia "Blanch". Durant un esmorzar, li vaig comentar que el seu cognom era català de soca-rel. Un resum molt contundent és el de que es va acabar l'esmorzar: "- Siempre estais igual. Lo quereis todo!", i molts etcs.

    ResponElimina
  2. Ramón, és clar, com tot és d'ells no hi ha res que pugui ser nostre, ni els cogonoms...

    ResponElimina
  3. Facebook, Twitter, blocs, revistes, l'Ara, el Punt, El Singular, La mosca vironera, tribuna, araomai, vilaweb.......... i mil mes.
    Comentaris, articles, respostes, crítiques, paraules escrites, paraules parlades.
    Polítics, escriptors, partals, victoralexandres, cardussus i tots nosaltres fent-la petar cada dia.
    Passa el temps, els dies i els anys. Eleccions aquí i allà, i tornem-hi a parlar-ne i escriure sobre el mateix.
    Fa masses anys que això dura i cada vegada s'hi veuen mes en cor perquè no sabem fer res mes que parlar.

    Potser tots esperem que algú altre faci de xispeta i s'inflami tot el poble català, potser algun dia pot passar, però tenim la pólvora mullada i aleshores potser ja en sigui massa tard, potser ja no ens quedaran ni tant sols les ganes, potser ja ens anirà be que estem com estem, ens hi haurem acostumat, continuaran robant-nos, però amb una mica de pa amb oli ja farem, i parlarem castellà, anirem a veure curses de braus quant les declarin d'interès nacional, ballarem sevillanes i podrem explicar als besnéts que abans teníem castellers i sardanes... però ni tant sols s'ho creuran.. i ens tindran odi pel fet de ser besnéts de catalans.

    L'aprenent de timoner va pel mon fent pedagogia per comtes d'agafar la falç, es com voler parlar amb les rates perquè no s'ens mengin el formatge del rebost per comtes de posar-hi verí.

    Hem fet tard o ... hem fet tard?.

    ResponElimina
  4. Avi Joa'Quim, vés en compte amb l'ortografia.

    ResponElimina
  5. Tinc el verificador posat i nomes em dona errors en vilaweb, partals, victoralexandres, cardussus i també xispeta.. per allò dels diminutius.
    ... això si, perdoneu-me el "hem" :(

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)