Ves al contingut principal

De Chacón a Shacong o com guanyar el futur en direcció contrària

Després de complir la penitència de repetir 323 vegades vivaespaña, la diputada socialista i cap de llista per Barcelona Carme Chacón (actual cap de la reduïda Banda dels 14 del Congrés) ha decidit emprendre la seva carrera per la secretaria general del PSOE des d'Olula del Río, població de 6.300 habitants de la província d'Almería. I ho ha fet brandant l'argument sentimental que tornava al poble del seu pare i del seu avi. Es tractava, evidentment, d'evitar la imatge d'excessiva catalanitat (nacionalista li diuen a Intereconomía) que, de manera incomprensible per a una persona com ella, llancen els mitjans de comunicació espanyols a tota hora. Que la marca negativament. Ja se sap que els catalans, si volen surar a Espanya, han de posar al congelador la seva procedència. Hem vist l'escena repetida tantes vegades! Perquè qualsevol altre espanyol pot escombrar cap a casa, però un català no, sense ser titllat d'insolidari o directament de lladre. Coses de la xenofòbia.

Semblant exhibicionisme emigratori de la diputada per Barcelona Carme Chacón (és l'espanyola perfecta, com ens ha recordat, amb orígens a Castella, Aragó i Andalusia) m'ha posat davant per davant, novament, el repte que suposa la vella immigració espanyola del segle passat en el nostre procés de consolidació d'una majoria independentista (tema, per cert, al qual el nostre Gran Timoner sempre apela quan l'interessa rebaixar plantejaments). Naturalment, com a fill d'immigrants que sóc, la qüestió m'interessa moltíssim. També com a historiador. Analitzar el passat, mirar-se les pròpies arrels, té sentit sobretot per projectar-se en el futur amb els valors propis i compartir-los en comunitat. Quan el conflicte entre els interessos d'uns i altres resulta evident, categòric, incontestable, pots prioritzar els dels teus pares i avis o els dels teus fills i néts. Per això, hauria tingut molt més sentit que, ara que vol conquerir el futur del PSOE, la líder socialista hagués fet el primer acte de campanya a la terra (si no vaig errat) triada per al seu fill, que molt probablement serà la dels seus néts. És a dir a la villa y corte, a la capital d'Espanya.

Comentaris

  1. Amb això de no poder reconèixer que ets de Catalunya, em va passar una de ben grossa fa anys llargs.
    Vaig haver de coincidir a Suïssa amb uns madrilenys per qüestions de feina. El cas va ser que un d'aquests de Madrid es deia "Blanch". Durant un esmorzar, li vaig comentar que el seu cognom era català de soca-rel. Un resum molt contundent és el de que es va acabar l'esmorzar: "- Siempre estais igual. Lo quereis todo!", i molts etcs.

    ResponElimina
  2. Ramón, és clar, com tot és d'ells no hi ha res que pugui ser nostre, ni els cogonoms...

    ResponElimina
  3. Facebook, Twitter, blocs, revistes, l'Ara, el Punt, El Singular, La mosca vironera, tribuna, araomai, vilaweb.......... i mil mes.
    Comentaris, articles, respostes, crítiques, paraules escrites, paraules parlades.
    Polítics, escriptors, partals, victoralexandres, cardussus i tots nosaltres fent-la petar cada dia.
    Passa el temps, els dies i els anys. Eleccions aquí i allà, i tornem-hi a parlar-ne i escriure sobre el mateix.
    Fa masses anys que això dura i cada vegada s'hi veuen mes en cor perquè no sabem fer res mes que parlar.

    Potser tots esperem que algú altre faci de xispeta i s'inflami tot el poble català, potser algun dia pot passar, però tenim la pólvora mullada i aleshores potser ja en sigui massa tard, potser ja no ens quedaran ni tant sols les ganes, potser ja ens anirà be que estem com estem, ens hi haurem acostumat, continuaran robant-nos, però amb una mica de pa amb oli ja farem, i parlarem castellà, anirem a veure curses de braus quant les declarin d'interès nacional, ballarem sevillanes i podrem explicar als besnéts que abans teníem castellers i sardanes... però ni tant sols s'ho creuran.. i ens tindran odi pel fet de ser besnéts de catalans.

    L'aprenent de timoner va pel mon fent pedagogia per comtes d'agafar la falç, es com voler parlar amb les rates perquè no s'ens mengin el formatge del rebost per comtes de posar-hi verí.

    Hem fet tard o ... hem fet tard?.

    ResponElimina
  4. Avi Joa'Quim, vés en compte amb l'ortografia.

    ResponElimina
  5. Tinc el verificador posat i nomes em dona errors en vilaweb, partals, victoralexandres, cardussus i també xispeta.. per allò dels diminutius.
    ... això si, perdoneu-me el "hem" :(

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.