Ves al contingut principal

Els Godó, pròcers de la llibertat d'expressió (I)

Carlos Godó Valls
Entre els papers conservats fins ara per la família d'un històric periodista de La Vanguardia, home de relleu internacional i col·laborador durant seixanta anys del diari del comte, es pot llegir la següent carta datada el 17 de setembre de 1963 i rebuda de l'aleshores subdirector de la capçalera catalana. És un testimoni impagable sobre els valors de Carlos Godó Valls (Barcelona, 1899- 1987) que reflecteix ben gràficament la llarga trajectòria del diari insígnia de la burgesia catalana en defensa de la llibertat d'expressió:

"Querido J. R.:
El Conde de Godó me ha llamado hoy para manifestarme su disgusto por el hecho de que en la Sección de Libros del pasado día 11 de este mes, se haya publicado, en la columna "Publicaciones y libros recibidos", una nota sobre un opúsculo que recoge el programa para la III República española, con textos de Araquistain, Madariaga y Giménez Asúa.
Realmente, hay motivo para el disgusto y puede haberlo para que se manifiesten en los centros oficiales reacciones, en todo caso, desagradables. En cuanto a la esfera de los lectores, el propio Conde ya ha recibido varias cartas de muy justificada queja.
Tu sabes que hace casi un año que te pedí me entregases los originales escritos por ti con el fin de mantener un cierto control sobre la Sección. Habida cuenta la premura con que los entregas, esos originales los tengo que leer en prueba de página, y es natural que no dedique atención a una Sección de puro trámite, porque, de hacerlo así, daría por supuesto la existencia de malas voluntades o de mala fe y ello me obligaría a leerme, de arriba a abajo, todo el periódico, lo qual es absolutamente imposible.
Estarás de acuerdo conmigo en que la infiltración de tal nota tiene todos los caracteres de algo deliberado. Si no es así, se trata de una ligereza difícilmente explicable.
De cualquier manera, te ruego que te dejes caer por el periódico cuanto antes con el fin de tomar las determinaciones que procedan.
Con el afecto de siempre te saluda,
Horacio Sáenz Guerrero."

Comentaris

  1. Ho sigui que en Saez Guerrero -vaig tenir la desgràcia d'haver de treballar amb el seu germà- deuria despatxar fulminantment el pobre JR destinatari de la carta. A l'any 63 el Franco encara tenia moltes agalles, cosa que ni la podeu sospitar els joves d'ara. No recordo qui podia ser en JR però va tenir uns pebrots enormes publicant la ressenya de la III República Espanyola! Li deuria caure la llei militar d'"Actividades contrarias al Régimen". Poca conya... tortures per fer-lo xerrar (o inventar el que sigui per salvar el que li quedés de la pell) i presó com a mínim durant uns quants anys. A la presó hi havia els coneguts "Chivatos" que eren els del règim que es feien passar per amics de l'empresonat per acabar d'extreure-li els últims secrets. La paranoia franquista no tenia límits. Sovint, amb aquests tipus de casos algun "accident" acabava amb la vida del perseguit. Deuria ser molt semblant al fort de la Inquisició.

    ResponElimina
  2. La cosa s'ha refinat, però no ha canviat. Son els mateixos barbars d'abans però en pla demòcrata. Com si dir-se democràtes dones la imatge de que s'han desviat de les seves pretensions de sempre.

    ResponElimina
  3. "Querido JR" quina hipocresia. Com sempre... M'agradaria saber que va passar amb en JR

    ResponElimina
  4. Tranquils, amics. J.R. era una mica díscol, però, en el fons, un dels seus. Així que va continuar treballant al diari del comte fins a la seva jubilació...

    ResponElimina
  5. Ostres! Treballar en un mateix diari fins a l'edat de jubilació. Que tiempos aquellos, tu.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…