Ves al contingut principal

Els Godó, pròcers de la llibertat d'expressió (II)

Manuel Aznar Zubigaray
L'estima dels Godó per la llibertat ha estat contrastada en el temps i especialment ferma en aquells moments en els quals el feixisme dominava el nostre país. De proves n'existeixen a  cabassos. Avui, tot celebrant encara la concessió dels Premis BN 2011 al diari i el seu actual director, us deixo aquí una carta que em sembla força eloqüent. L'escriu qui fou un dels directors del diari del comte (1960-1962) en temps del franquisme (just després del famós afer Galinsoga), Manuel Aznar Zubigaray, periodista, polític i diplomàtic, falangista d'orígens propers al nacionalisme basc. L'avi de qui anys més tard i amb inspiració semblant arribaria a la presidència del govern espanyol. El 14 de febrer de 1962 adreçava aquesta carta a un dels responsables de secció de La Vanguardia:

"Querido J. R.:
He recibido una carta de Tomás Salvador, entre dolorida y violenta, por el ataque de que les has hecho objeto en la 'Mesa de Redacció'.
A mi me disgusta que el periódico sirva para substanciar pleitos de esta naturaleza. "La Vanguardia" no es un periódico de grupo; ni hay razón para agredir desde esta Casa a nadie; mucho menos a un colaborador.
Por añadidura, el artículo sobre 'Adela Mordes', que te sirve para gastar unas bromas bastante ásperas, se ha publicado ahora como consecuencia de un error que nosotros mismos hemos cometido. Estuvo traspapelado entre Redacción e Imprenta durante mucho tiempo, y ha visto la luz cuando no debía, pero sin que Tomás Salvador tuviera culpa de ello.
Yo te agradeceré muchísimo que me evites estos conflictos y no olvides de que 'La Vanguardia' es un órgano de la burguesía catalana, donde la acidez y el espíritu polémico estuvieron siempre reducidos a un minimo muy tolerable. Tu me entiendes perfectamente y no tengo que añadirte nada.
Manuel Aznar."

Comentaris

  1. Mai no havia vist la carona de l'avi de l'asnarico. És curiós com les cares tenen època. Agafes aquesta cara i l'ajuntes amb la de l'Horacio (o, millor, Juan-Antonio Sáenz Guerrero) i són clavades. En fi, disquisicions apart, aquest diari té sort de dir sempre que és objectiu i no divulga tendències.
    Trobo que és el més gran adormidor de totes les èpoques.

    Si La Vanguardia desaparegués, com el Diari de Barcelona, despertaria Catalunya? Misteri per resoldre!, diria el Prof. d'Arbó....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…