Els Godó, pròcers de la llibertat d'expressió (II)

Manuel Aznar Zubigaray
L'estima dels Godó per la llibertat ha estat contrastada en el temps i especialment ferma en aquells moments en els quals el feixisme dominava el nostre país. De proves n'existeixen a  cabassos. Avui, tot celebrant encara la concessió dels Premis BN 2011 al diari i el seu actual director, us deixo aquí una carta que em sembla força eloqüent. L'escriu qui fou un dels directors del diari del comte (1960-1962) en temps del franquisme (just després del famós afer Galinsoga), Manuel Aznar Zubigaray, periodista, polític i diplomàtic, falangista d'orígens propers al nacionalisme basc. L'avi de qui anys més tard i amb inspiració semblant arribaria a la presidència del govern espanyol. El 14 de febrer de 1962 adreçava aquesta carta a un dels responsables de secció de La Vanguardia:

"Querido J. R.:
He recibido una carta de Tomás Salvador, entre dolorida y violenta, por el ataque de que les has hecho objeto en la 'Mesa de Redacció'.
A mi me disgusta que el periódico sirva para substanciar pleitos de esta naturaleza. "La Vanguardia" no es un periódico de grupo; ni hay razón para agredir desde esta Casa a nadie; mucho menos a un colaborador.
Por añadidura, el artículo sobre 'Adela Mordes', que te sirve para gastar unas bromas bastante ásperas, se ha publicado ahora como consecuencia de un error que nosotros mismos hemos cometido. Estuvo traspapelado entre Redacción e Imprenta durante mucho tiempo, y ha visto la luz cuando no debía, pero sin que Tomás Salvador tuviera culpa de ello.
Yo te agradeceré muchísimo que me evites estos conflictos y no olvides de que 'La Vanguardia' es un órgano de la burguesía catalana, donde la acidez y el espíritu polémico estuvieron siempre reducidos a un minimo muy tolerable. Tu me entiendes perfectamente y no tengo que añadirte nada.
Manuel Aznar."

Comentaris

  1. Mai no havia vist la carona de l'avi de l'asnarico. És curiós com les cares tenen època. Agafes aquesta cara i l'ajuntes amb la de l'Horacio (o, millor, Juan-Antonio Sáenz Guerrero) i són clavades. En fi, disquisicions apart, aquest diari té sort de dir sempre que és objectiu i no divulga tendències.
    Trobo que és el més gran adormidor de totes les èpoques.

    Si La Vanguardia desaparegués, com el Diari de Barcelona, despertaria Catalunya? Misteri per resoldre!, diria el Prof. d'Arbó....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas