Ves al contingut principal

Escòcia els cou a la consciència

A Catalunya, la concreció final del procés referendari escocès (forçat finalment per l'intent britànic de controlar-ne el calendari) ha estat rebuda amb indissimulada incomoditat per part del sobiranisme català majoritari. Aquell que té la responsabilitat de portar la iniciativa. Era d'esperar que a l'espanyolisme militant li entraria el famós canguelo, amb maniobres tan democràtiques com les que la diplomàcia del Regne d'Espanya ha dut a terme aquestes darreres setmanes, segons va desvetllar la premsa anglesa. No m'agafen tampoc de sorpresa les tones de confusió que l'autonomisme d'en Duran i els seus acòlits hi han volgut posar durant uns quants dies, afirmant que, en realitat, en Salmond només volia un pacte fiscal (coi, doncs quina pregunta més estranya, categòrica, de sí o no a la independència, ha triat finalment). El que era més difícil d'esperar són les incomprensibles dosis de menyspreu i superioritat que destil·len els savis de la nostra estratègia sobiranista a l'hora de comentar la via escocesa. Encara que els vulguis donar una i mil oportunitats, costa d'empassar-se tanta supèrbia.

Diuen que la seguiran atentament, com qui veu els resums del Paris-Dakar al TN. Haver d'escoltar en Felip Puig aprofitant, desafortunadíssim, l'avinentesa per desacreditar un polític de l'honestedat del lendahakari Ibarretxe i mofar-se d'ell dient que ara fa classes a la Universitat. Sentir el portaveu parlamentari de CiU, Jordi Turull comentant la jugada des del pedestal d'una ridícula autosuficiència (mentre el país se'ls queda a les mans), advertint que els escocesos potser no se'n sortiran. A mi, francament, em fa l'efecte que aquest capteniment tan incomprensible respon a fondes raons morals. A un mal de consciència. Deixeu-me fer el joc de paraules fàcil: Escòcia els cou. Escòcia recorda al nostre sobiranisme dirigent que, quan tothom sap que només hi ha una sortida, és perfectament possible posar-se a tibar del país amb responsabilitat en comptes d'anar pujat al carro de la majoria fent la feina fàcil per acontentar els de sempre. I fins i tot arriscar-se a perdre la cadira. I, quan el país travessa un dels moments més difícils dels darrers tres segles, desar d'una vegada la covardia en el calaix de la indigència moral. I posar-se a caminar amb seguretat en la victòria, tot seduint amb aquella mirada càlida i sorneguera del líder escocès.

Comentaris

  1. L'altre dia al telenotícies van dir que eren més partidaris de la independència els anglesos que els escocesos. Sortia un reporter que va anar a preguntar a la gent i sortien persones amb totes les respostes possibles però cap estadística ni base seriosa. Un titular sense més i només sobre apreciacions en el millor dels casos, en el pitjor i potser real, una manipulació.

    ResponElimina
  2. La cosa es això de qui dia passa any empeny. Els polítics autonomistes viuen de i per a la política. Els partits polítics son veritables empreses, son negocis. Molt freqüentment negocis mafiosos. No serveis públics. Una de les coses que necessitem per aconseguir la independència es fer neteja de tota aquesta crosta de polítics professionals i amiguets afins. Es un càncer social i aquest ens costarà molt de curar.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…