Històries de crisi i identitat nacional










Si de la ruptura emocional entre els pobles en parlem sovint, també, en sentit contrari, cal valorar la importància de les connexions entre la crítica crisi econòmica que estem patint i la salut de la nostra pròpia unitat com a comunitat nacional. És ben cert que les èpoques de dificultats, portant a l'extrem les necessitats, accentuen en molts aspectes l'individualisme i, en d'altres, les solucions col·lectives. Les reaccions en defensa dels interessos propis estan inscrites en la mateixa condició humana. Les segones, han deixat exemples reiterats en la història. I més enllà de les respostes col·lectives, han permés reforçar el sentiment de petinença a una nació. És prou conegut que res (decrets de Lluís XIV i jacobinisme revolucionari inclosos) no va contribuir més a la fagocitació de la Catalunya Nord per part de la República francesa, a assolir la seva unió sentimental, com l'experiència compartida de la mort dels fills i els germans a les trinxeres del nord durant els anys de carnisseria de la Primera Guerra Mundial.

El mateix s'observa en l'evolució dels conceptes (com a expressió de les idees dominants) durant la Revolució catalana de 1640. El dietari del menestral barceloní Miquel Parets n'és testimoni privilegiat. Els mots pàtria i terra, en el decurs dels esdeveniments, coneixen uns canvis molt significatius. Pàtria, en les seves escadusseres mencions, és abans de la guerra, simplement, un lloc d'origen qualsevol; després de l'esclat del conflicte obert entre Catalunya i la Monarquia Hispànica, adopta el contingut ple de comunitat política (ens explica Xavier Torres i Sans) "en l'accepció plena o abstracta del terme". Sovintejaran a partir d'aleshores fórmules fins aleshores inèdites, com les d'enemic de la pàtria, mal afecte a la pàtria o traïdor a la pàtria. El mateix cal dir pel que fa al (molt més comú) ús del mot terra, a partir d'aleshores associat molt sovint al matex concepte de Catalunya o al dels grups o estrats populars (la gent de la terra). Pel que es veu la crisi esdevé una experiència col·lectiva d'afirmació nacional que cohesiona el país. Sí, amics i amigues, és per buscar-hi algun aspecte positiu.

Comentaris

  1. Jo em pensava que aquesta crisi seria una oportunitat per catalunya, que ens uniria més que mai en la defensa dels nostres interessos col·lectius davant d'un estat que ens arrossega en la seva ensolsida, però al contrari, indignats, sindicats i demés persones que només defensen els seus interessos, estan desviant l'atenció cap al lloc equivocat i pocs denuncien l'espoliació a la que estem sotmesos.

    ResponElimina
  2. La crisi encara no ens ha colpejat prou. Quan la classe mitjana la patim de veritat ja veure'm com ens en sortim d'aquesta. Personalment penso que no hi ha més opció que l'unitat davant el nostre enemic secular.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)