Ves al contingut principal

Històries de crisi i identitat nacional










Si de la ruptura emocional entre els pobles en parlem sovint, també, en sentit contrari, cal valorar la importància de les connexions entre la crítica crisi econòmica que estem patint i la salut de la nostra pròpia unitat com a comunitat nacional. És ben cert que les èpoques de dificultats, portant a l'extrem les necessitats, accentuen en molts aspectes l'individualisme i, en d'altres, les solucions col·lectives. Les reaccions en defensa dels interessos propis estan inscrites en la mateixa condició humana. Les segones, han deixat exemples reiterats en la història. I més enllà de les respostes col·lectives, han permés reforçar el sentiment de petinença a una nació. És prou conegut que res (decrets de Lluís XIV i jacobinisme revolucionari inclosos) no va contribuir més a la fagocitació de la Catalunya Nord per part de la República francesa, a assolir la seva unió sentimental, com l'experiència compartida de la mort dels fills i els germans a les trinxeres del nord durant els anys de carnisseria de la Primera Guerra Mundial.

El mateix s'observa en l'evolució dels conceptes (com a expressió de les idees dominants) durant la Revolució catalana de 1640. El dietari del menestral barceloní Miquel Parets n'és testimoni privilegiat. Els mots pàtria i terra, en el decurs dels esdeveniments, coneixen uns canvis molt significatius. Pàtria, en les seves escadusseres mencions, és abans de la guerra, simplement, un lloc d'origen qualsevol; després de l'esclat del conflicte obert entre Catalunya i la Monarquia Hispànica, adopta el contingut ple de comunitat política (ens explica Xavier Torres i Sans) "en l'accepció plena o abstracta del terme". Sovintejaran a partir d'aleshores fórmules fins aleshores inèdites, com les d'enemic de la pàtria, mal afecte a la pàtria o traïdor a la pàtria. El mateix cal dir pel que fa al (molt més comú) ús del mot terra, a partir d'aleshores associat molt sovint al matex concepte de Catalunya o al dels grups o estrats populars (la gent de la terra). Pel que es veu la crisi esdevé una experiència col·lectiva d'afirmació nacional que cohesiona el país. Sí, amics i amigues, és per buscar-hi algun aspecte positiu.

Comentaris

  1. Jo em pensava que aquesta crisi seria una oportunitat per catalunya, que ens uniria més que mai en la defensa dels nostres interessos col·lectius davant d'un estat que ens arrossega en la seva ensolsida, però al contrari, indignats, sindicats i demés persones que només defensen els seus interessos, estan desviant l'atenció cap al lloc equivocat i pocs denuncien l'espoliació a la que estem sotmesos.

    ResponElimina
  2. La crisi encara no ens ha colpejat prou. Quan la classe mitjana la patim de veritat ja veure'm com ens en sortim d'aquesta. Personalment penso que no hi ha més opció que l'unitat davant el nostre enemic secular.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…