Jaume Creus, entre els lluitadors oblidats

Diu que, la gran jornada de la victòria de les candidatures d'Esquerra Republicana, el 12 d'abril de 1931, el president Macià va recórrer els col·legis electorals de Barcelona en el cotxe de la família Creus. Empresaris catalanistes, acavaben de perdre, només unes setmanes abans, en un paorós incendi, bona part de la seva fàbrica tèxtil a Barcelona. Darrerament he tingut l'oportunitat d'apropar-me a la trajectòria d'en Jaume Creus i Ventura. Com tantes vides del segle XX, una autèntica novel·la d'aventures, de capitans intrèpids. Ens l'ha revelat la interessant investigació de l'historiador manresà Joaquim Aloy. Creus va compartir militància amb Francesc Macià a Estat Català. Acollí el president en la seva clandestinitat durant la Dictadura de Primo de Rivera i fou a casa seva, segons sembla, on l'avi va assabentar-se del fet que Companys se li havia avançat a proclamar la República. Creus no va mantenir càrrecs d'especial relleu, però el fet de ser cap dels Sometents del Pla de Barcelona l'octubre de 1934 el va portar per primera vegada a l'exili, deixant el negoci familiar a mans del seu empleat més fidel.

Durant la Guerra Civil espanyola, Jaume Creus i Ventura acollí el president Companys, a recer dels bombardejos, a la seva casa de Molins de Rei. Després, novament la desventura de l'exili i el trencament amb la seva família. La seva capacitat de negoci, en particular els contactes constants al llarg dels anys trenta amb l'Occitània van fer que, tot i no retornar a Catalunya fins el 1949, pugués mantenir viva la seva empresa, sempre ple de coratge i de noves iniciatives. Molts anys després, en complir els setanta-cinc anys mancat de successió, liquidà definitivament el negoci. Redacta aleshores davant notari unes voluntats de les quals feia marmessors alguns prohoms de la cultura catalana. Bàsicament, manifestava la seva determinació que els diners que posseís en morir, fins a tant no fossin recuperades les institucions d'autogovern, es dediquessin a l'ensenyament de la llengua catalana que tant s'estimava. Ironies del destí, Jaume Creus i Ventura, veterà militant d'Estat Català, va morir només unes setmanes abans que Francisco Franco deixés aquest món per anar a l'infern que havia creat en vida.

Comentaris

  1. Estirant una mica el final de l'article d'avui, podríem continuar dient que el Fraga també seguirà el Franco sense ni tastar la presó. Merda de Mal Estat Espanyol! Tenen descomposició permanent i diuen que ho tenen tot lligat...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas