Ves al contingut principal

Jaume Creus, entre els lluitadors oblidats

Diu que, la gran jornada de la victòria de les candidatures d'Esquerra Republicana, el 12 d'abril de 1931, el president Macià va recórrer els col·legis electorals de Barcelona en el cotxe de la família Creus. Empresaris catalanistes, acavaben de perdre, només unes setmanes abans, en un paorós incendi, bona part de la seva fàbrica tèxtil a Barcelona. Darrerament he tingut l'oportunitat d'apropar-me a la trajectòria d'en Jaume Creus i Ventura. Com tantes vides del segle XX, una autèntica novel·la d'aventures, de capitans intrèpids. Ens l'ha revelat la interessant investigació de l'historiador manresà Joaquim Aloy. Creus va compartir militància amb Francesc Macià a Estat Català. Acollí el president en la seva clandestinitat durant la Dictadura de Primo de Rivera i fou a casa seva, segons sembla, on l'avi va assabentar-se del fet que Companys se li havia avançat a proclamar la República. Creus no va mantenir càrrecs d'especial relleu, però el fet de ser cap dels Sometents del Pla de Barcelona l'octubre de 1934 el va portar per primera vegada a l'exili, deixant el negoci familiar a mans del seu empleat més fidel.

Durant la Guerra Civil espanyola, Jaume Creus i Ventura acollí el president Companys, a recer dels bombardejos, a la seva casa de Molins de Rei. Després, novament la desventura de l'exili i el trencament amb la seva família. La seva capacitat de negoci, en particular els contactes constants al llarg dels anys trenta amb l'Occitània van fer que, tot i no retornar a Catalunya fins el 1949, pugués mantenir viva la seva empresa, sempre ple de coratge i de noves iniciatives. Molts anys després, en complir els setanta-cinc anys mancat de successió, liquidà definitivament el negoci. Redacta aleshores davant notari unes voluntats de les quals feia marmessors alguns prohoms de la cultura catalana. Bàsicament, manifestava la seva determinació que els diners que posseís en morir, fins a tant no fossin recuperades les institucions d'autogovern, es dediquessin a l'ensenyament de la llengua catalana que tant s'estimava. Ironies del destí, Jaume Creus i Ventura, veterà militant d'Estat Català, va morir només unes setmanes abans que Francisco Franco deixés aquest món per anar a l'infern que havia creat en vida.

Comentaris

  1. Estirant una mica el final de l'article d'avui, podríem continuar dient que el Fraga també seguirà el Franco sense ni tastar la presó. Merda de Mal Estat Espanyol! Tenen descomposició permanent i diuen que ho tenen tot lligat...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…