Ves al contingut principal

La diferència entre vendre'l o fortificar-se

Escut de la Diputació del General
Els nous pressupostos de la Gestoria, en ple naufragi de la institució, preveuen la venda de patrimoni propi com a via d'ingressos per a la institució. Allò tan vell i conegut (i tan irresponsable) del pa per avui i fam per demà. D'aquí poc, la institució històrica del General (d'aquí Generalitat), del comú, de tots, anirà en calçotets. Tal i com han fet alguns dels grans clubs europeus, al pas de la genialitat del gran conseller Mas-Colell, és possible que el nostre govern acabi comercialitzant el nom de l'edifici històric i seu de la institució a Barcelona (podrien dir-li Palau Aruba o Palau Suècia, ara que aquests països estan de moda per la nostra descoberta i malaguanyada simil·litud). No és descartable que, d'aquí poc, si continuem caient pel pendent, fins i tot es proposi la venda del mateix Palau al millor postor. I així, aquell vell casalici esdevindria símbol patent de la degradació política d'un país. Exemple de com les conductes d'una classe dirigent poden caure tan avall.

Durant la segona meitat del segle XVI, en plena expansió econòmica i política de la institució, la Casa de la Diputació del General (el nom autèntic de l'avui poc fidelment a la història anomenat Palau de la Generalitat) fou ampliada reiteradament. A finals de segle s'encarregà a un dels millors arquitectes del Renaixement al nostre país, Pere Blai (1553-1620), la construcció de l'actual façana monumental de Sant Jaume, de clara inspiració romana. En iniciar-se les obres, alarmades, les autoritats reials demanaren explicacions davant els rumors que la institució volia fortificar materialment la Casa. De fet, al llarg dels reiterats conflictes de les dècades anteriors amb el monarca Felip II de Castella, el govern de la Diputació del General, acompanyat dels seus partidaris més fidels, s'havia tancat durant llargues temporades, s'havia encastellat amb protecció armada, a fi de no acatar les ordres rebudes de Madrid. I és que així poden arribar a canviar les coses: de fortificar-se dins en oberta oposició als dictats forans a vendre's el palau per no enfrontar-s'hi.

Comentaris

  1. Amb els anys, a la Generalitat s'han produït fugues de capital que espanten el més impassible. En Cleries deia que traslladava la seva famosa seu dels molls a un palau de propietat de la GenCat que estava buit, per tal de deixar de pagar el lloguer del local actual. Em sembla recordar que aquest local ens està costant la febrada de 15.000.000 €? anuals. Tres quarts d'igual passa amb el seu veí, el Museu d'Història de Catalunya, on el lloguer era pactat l'any 92 per un forat incommensurable de les Olimpíades.
    No crec que calgui vendre res. Ans el contrari, només desllogant locals i ocupant espais buits ja n'hi hauria d'haver prou. Com a màxim es podria llogar monuments desocupats per actes d'importància internacional. Mai vendre, i menys ara!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…