L'Oriol Pujol de ronda i l'analogia escocesa (una altra vegada)



Aquests dies, tot preparant el futur congrés de CDC de finals de març en el qual ha d'assumir el poder gairebé màxim (Gran Timoner a banda) al si del partit, l'Oriol Pujol va de ronda pels mitjans. Gairebé, coincidint amb la darrera atzagaiada de la federació al Congrés espanyol, amb la molt i molt coherent posició de donar suport a les mesures econòmiques que fins i tot el seu propi conseller d'Economia acabava de dir que constituïen, que constitueixen, un pas més, reblar el clau, en l'asfixia de Catalunya. Escoltar l'Oriol Pujol em ve de gust. Fins i tot diria que, talment com altres personatges rellevants del pinyol, em cau fins i tot bé. Parla de CDC com d'un moviment per la seva habilitat històrica a l'hora d'ubicar-se en les coordenades ideològiques de la centralitat. Com dia el pare (el seu), aaah, està bé. Caminen amb la centralitat del país. Aquest argument, però (disculpeu per tornar a enfilar la reflexió escocesa d'ahir) em grinyola molt i molt quan adoptem la perspectiva dels interessos nacionals.

Catalunya s'enfonsa. Fins i tot, el sempre prudentíssim, tranquil i assossegat president Pujol (tal i com us he destacat a la dreta d'aquest bloc) arriba ja a qüestionar-se la viabilitat del país en els termes polítics actuals de submissió. Per això, dir que et mous amb la centralitat, amb el gruix del país en el terreny de l'agenda nacional, a hores d'ara, em sembla una absoluta irresponsabilitat. Repeteixo: una absoluta irresponsabilitat. Perquè la responsabilitat d'un sobiranista és arrossegar aquesta centralitat, és tibar-la, no acomodar-s'hi a l'espera que, lentament, a cop de degradació del país, d'autonomiseria, acabi movent-se per desesperació en el sentit que tu voldries. Perquè tenim pressa i quan fos lliure hauria de quedar alguna cosa del país. A Escòcia, un lideratge independentista empeny dia a dia l'opinió pública d'una nació en la qual cap sondatge ha reflectit encara una majoria que votaria sí en un referèndum per la independència. A Catalunya, on totes les enquestes dels darrers dos anys publicades arreu dibuixen l'existència d'aquesta majoria, el lideratge suposadamet sobiranista n'atura els canvis. Diferents exercicis, ben diferents, de responsabilitat nacional.

Comentaris

  1. Tens molta raó Granollacs. Quant a la figura d'en Jordi Pujol i la seva sortida de l'armari, mmmmm.... no deixen de ser paraules que, per la seva figura dintre de Convergència, no es tradueixen en accions de caire coherent. Es a dir, les paraules dites pel president fan bullir la sang patriòtica de molts que s'afanyen a votar a CIU per obtenir uns resultats contraris.
    Poli bo - poli dolent. Un et diu lo que vols sentir i l'altre et fot la punyalada trapera.
    No em crec ni una sola paraula per meravellosa que sigui l'argumentació. Els fets, i això es irrefutable, em diuen un altre cosa.

    ResponElimina
  2. Exacte. No s'hi val dir "no hi ha majoria per a fer tal cosa". Si ets un polític i la vols, fes tot el possible per aconseguir aquesta majoria! convenç a la gent!

    ResponElimina
  3. Totalment d'acord. Una absoluta irresponsabilitat. Espero que els possibles lectors votants de CiU en vagin essent conscients.
    El govern de Madrid retalla despesa però no la central. Ens controla la recaptació d'impostos, i després d'espoliar-nos ara també fiscalitzarà les despeses.
    Estem parlant d'un govern que vol racionalitzar la despesa pública, també la de l'aparell administratiu a Madrid i la política d'infraestructures? No.
    Opta per seguir-nos hipotecant per dècades amb el seu AVE centrípet i megalòman. Vegeu aquí: http://www.lavanguardia.com/politica/20120112/54244852536/fomento-red-ave-construccion-irrenunciable.html
    Com no comencem a dir prou de manera clara poca Catalunya hi haurà per salvar.

    Per cert, granollacs: ja sé que altres lectors li han demanat, però no podria alleugerir una mica la pàgina? El NoScript del Firefox m'informa que hi ha 30 servidors que arranquen JavaScripts en aquesta pàgina. Es fa lenta i pesada de carregar.

    Salutacions i l'encoratjo a continuar: llegeixo tots els articles però escric poc.

    ResponElimina
  4. Gràcies, Querol: miraré de fer alguna cosa per alleugerir el bloc...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas