Ves al contingut principal

L'Oriol Pujol de ronda i l'analogia escocesa (una altra vegada)



Aquests dies, tot preparant el futur congrés de CDC de finals de març en el qual ha d'assumir el poder gairebé màxim (Gran Timoner a banda) al si del partit, l'Oriol Pujol va de ronda pels mitjans. Gairebé, coincidint amb la darrera atzagaiada de la federació al Congrés espanyol, amb la molt i molt coherent posició de donar suport a les mesures econòmiques que fins i tot el seu propi conseller d'Economia acabava de dir que constituïen, que constitueixen, un pas més, reblar el clau, en l'asfixia de Catalunya. Escoltar l'Oriol Pujol em ve de gust. Fins i tot diria que, talment com altres personatges rellevants del pinyol, em cau fins i tot bé. Parla de CDC com d'un moviment per la seva habilitat històrica a l'hora d'ubicar-se en les coordenades ideològiques de la centralitat. Com dia el pare (el seu), aaah, està bé. Caminen amb la centralitat del país. Aquest argument, però (disculpeu per tornar a enfilar la reflexió escocesa d'ahir) em grinyola molt i molt quan adoptem la perspectiva dels interessos nacionals.

Catalunya s'enfonsa. Fins i tot, el sempre prudentíssim, tranquil i assossegat president Pujol (tal i com us he destacat a la dreta d'aquest bloc) arriba ja a qüestionar-se la viabilitat del país en els termes polítics actuals de submissió. Per això, dir que et mous amb la centralitat, amb el gruix del país en el terreny de l'agenda nacional, a hores d'ara, em sembla una absoluta irresponsabilitat. Repeteixo: una absoluta irresponsabilitat. Perquè la responsabilitat d'un sobiranista és arrossegar aquesta centralitat, és tibar-la, no acomodar-s'hi a l'espera que, lentament, a cop de degradació del país, d'autonomiseria, acabi movent-se per desesperació en el sentit que tu voldries. Perquè tenim pressa i quan fos lliure hauria de quedar alguna cosa del país. A Escòcia, un lideratge independentista empeny dia a dia l'opinió pública d'una nació en la qual cap sondatge ha reflectit encara una majoria que votaria sí en un referèndum per la independència. A Catalunya, on totes les enquestes dels darrers dos anys publicades arreu dibuixen l'existència d'aquesta majoria, el lideratge suposadamet sobiranista n'atura els canvis. Diferents exercicis, ben diferents, de responsabilitat nacional.

Comentaris

  1. Tens molta raó Granollacs. Quant a la figura d'en Jordi Pujol i la seva sortida de l'armari, mmmmm.... no deixen de ser paraules que, per la seva figura dintre de Convergència, no es tradueixen en accions de caire coherent. Es a dir, les paraules dites pel president fan bullir la sang patriòtica de molts que s'afanyen a votar a CIU per obtenir uns resultats contraris.
    Poli bo - poli dolent. Un et diu lo que vols sentir i l'altre et fot la punyalada trapera.
    No em crec ni una sola paraula per meravellosa que sigui l'argumentació. Els fets, i això es irrefutable, em diuen un altre cosa.

    ResponElimina
  2. Exacte. No s'hi val dir "no hi ha majoria per a fer tal cosa". Si ets un polític i la vols, fes tot el possible per aconseguir aquesta majoria! convenç a la gent!

    ResponElimina
  3. Totalment d'acord. Una absoluta irresponsabilitat. Espero que els possibles lectors votants de CiU en vagin essent conscients.
    El govern de Madrid retalla despesa però no la central. Ens controla la recaptació d'impostos, i després d'espoliar-nos ara també fiscalitzarà les despeses.
    Estem parlant d'un govern que vol racionalitzar la despesa pública, també la de l'aparell administratiu a Madrid i la política d'infraestructures? No.
    Opta per seguir-nos hipotecant per dècades amb el seu AVE centrípet i megalòman. Vegeu aquí: http://www.lavanguardia.com/politica/20120112/54244852536/fomento-red-ave-construccion-irrenunciable.html
    Com no comencem a dir prou de manera clara poca Catalunya hi haurà per salvar.

    Per cert, granollacs: ja sé que altres lectors li han demanat, però no podria alleugerir una mica la pàgina? El NoScript del Firefox m'informa que hi ha 30 servidors que arranquen JavaScripts en aquesta pàgina. Es fa lenta i pesada de carregar.

    Salutacions i l'encoratjo a continuar: llegeixo tots els articles però escric poc.

    ResponElimina
  4. Gràcies, Querol: miraré de fer alguna cosa per alleugerir el bloc...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…