Ves al contingut principal

Més sobre l'ideari d'UDC: si Espanya no s'hi avé, separació

El senyor Duran i Lleida, naturalment, mentre la majoria dels militants del seu partit el continuïn (desgraciadament) avalant, té tot el dret del món a convertir UDC en braç armat de l'establishment autonomista. Fins i tot a transformar-lo en un baluard unionista en la resistència contra l'independentisme que impregna (com a tot arreu del món), cada vegada més, amplis segments de la societat catalana. Ara bé, això no li dóna patent de cors per inventar-se la història del partit de Carrasco i Formiguera. Perquè és d'una immensa barra presentar aquesta deriva enfollida contra el propi país com un acte de fidelitat a l'ideari històric d'Unió. Afortunadament, ens queden proves escampades arreu. Només cal anar a les fonts. Podem encara consultar l'arxiu personal d'un dels grans patricis de la història d'UDC, l'historiador Miquel Coll i Alentorn (Barcelona, 1904-1990), conservat avui a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Un sobre amb notes i correspondència al voltant de l'any 1932 (quan, als pocs mesos de la creació del partit, ja era membre del Comitè de Govern). Fins a topar amb un full encapçalat amb el segell d'Unió Democràtica de Catalunya que teniu com a imatge d'aquest apunt. Barcelona. Rivadeneyra, 4. pral. Telèfon 20400.

Es tracta, sembla, d'uns apunts telegràfics per a un discurs de presentació de l'ideari del partit. "Religió, Catalunya, Treball", a l'encapçalament. I vaig directe a l'apartat "Catalunya" [regularitzo la puntuació i afegeixo negretes]: "Catalunya. Doctrina d'U.D.C. Reconeixement de la personalitat nacional de Catalunya i, per tant, tracte d'absoluta igualtat amb Espanya. Si Espanya no s'hi avé mai, separació. Insuficiència de l'Estatut de Núria. Major insuficiència del que sortirà de les Corts. Estatut de Núria, voluntat de Catalunya. U.D.C., per tant, el suporta, però treballarà per convèncer els catalans d'ésser més ambiciosos de llibertat. Surti el que surti U.D.C. ho acceptarà si no perjudica Catalunya, però fent constar que hom no satisfà la seva voluntat, protestant de la imposició antiliberal i antidemocràtica que es comet i disposant-se a treballar per augmentar fins al màxim el grau de llibertat de Catalunya. Desvetllament de València i Mallorca. No oblidar Rosselló i Occitània. Aliança amb Bascònia i Galícia. Bloc d'un centenar de diputats. Revisió de la Constitució que prohibeix la unitat catalana i la plena llibertat de Catalunya. Ajut a Palestra i Protectora."

Comentaris

  1. Bon artícle, felicitats. Cada vegada tenim més clar que el camí ha escollir es el de la independència. La pregunta és: quan temps tenim que esperar?
    T'agrego al meu blogroll!

    ResponElimina
  2. SSens dubte 'es l-ideari de Vila d-Abadal. Enhorabona Granollacs, avui des de Glasgow

    ResponElimina
  3. Si el que crec, respecte d'en Duran-Lleida, és que sempre mira per l'objectiu de poc angle! No es creu que ens puguem guanyar la vida exportant-ho tot. I, a veure, en certa mesura en té una mica de raó: Mentre la qualitat de la nostra producció segueixi sent tant baixa, poca exportació de qualitat farem. És així. I, si la nostra prod. és de baix sostre, n'hem de posar uns preus "xinesos", el que no ens convé. Per què produïm tant malament? Jo crec que perquè no volem incloure, pels costos, una línia d'investigació-disseny-tècnica, ni tampoc línies de control de qualitat abans de treure el producte al mercat.

    Seguint amb UDC, segueixo amb el record viu d'una conversa amb Coll-Alentorn, ja encorbat i amb poca visió. En sentir el meu cognom va saltar girant el cap cap a mi i amb un somriure gairebé juvenil em va donar la mà i després em va abraçar en record del meu pare. La conversa que vàrem tenir a continuació, curta per l'improvisació de la meva presència, va ser d'un criteri molt més obert que el que ens ofereix actualment en D.Ll., coincident amb l'ideari que ens ofereix avui en Granollacs.

    ResponElimina
  4. Endavant, que ja hi som:
    http://www.racocatala.cat/noticia/27976/partidaris-si-independencia-catalunya-superen-primera-vegada-50-dels-enquestats

    ResponElimina
  5. Sí senyor! Som ja el 53% i pujant! La setmana que ve, a aquest pas, ja serem el 60%.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…