Ves al contingut principal

Premis BN 2011: "La Vanguardia" i José Antich arrassen



La tendència s'ha mantingut des del primer dia i els Premis BN 2011, els que escullen anualment els lectors d'aquest bloc per identificar els millors defensors de l'autonomisme des dels mitjans, han anat a raure de manera incontestable a La Vanguardia en la categoria de Millor Comissaria i al seu director José Antich com a Millor Inspector. Tots dos han rebut més de la meitat dels vots en les seves respectives categories. Gràcies a tots els lectors i comentaristes d'aquest bloc que heu volgut participar un any més en aquesta juguesca/denúncia. Sabeu que aquesta vegada un servidor era partidari d'un premi per a l'altre gran diari de la ciutat (com diria l'expresident Núñez) arran del memorable editorial contra les Consultes que portava per títol "Així, no". I que homes com Antoni Puigverd, per la seva constància emboiradora, mereixen també un reconeixement. Però, en tot cas, el veredicte dels lectors ha estat clar i contundent. Inapel·lable. I no seré jo qui el posi en dubte. És molt i molt raonable.

Perquè la veritat és que el Grup Godó, repudiat Urdangarín, està darrerament enfeinadíssim fent fonedissa la monarquia davant les càrregues dels seus detractors, escandalitzats (molts, farisaicament) per l'exposició pública d'allò que tothom intuïa i molts sabien. En el marc de les clàssiques operacions de la Brigada, treballar ara per presentar el monarca com a màxim defensor de les institucions públiques, representa una feinada que cal valorar en la seva justa mesura. I què dir de la monarquia low cost d'Alfredo Abián, un classista i patètic insult a la intel·ligència. O del gran José Antich! Si no "existissi" ens l'hauríem d'inventar. L'home porta una temporada desfermat, brillant. Llegiu sinó la crítica frontal del nostre heroi a l'entrevista de Mònica Terribas al Gran Timoner de principis del mes de desembre. Acostumat a les entrevistes-massatge habituals dels seus subordinats al gran Duran i Lleida, n'Antich demana pràcticament l'aplicació de la llei antiterrorista a la directora de TV3. En reconeixement als premis amb els quals els han distingit els lectors i per mostrar que l'actual director forma part d'una llarga tradició d'amor a la llibertat d'expressió, durant els propers dies us oferiré dels del PBP alguns documents impagables sobre la historia de La Vanguardia.

Comentaris

  1. En Puigverd es un tipic especimen Vanguardia, parla com un capella, agafant sempre la part mes covard i bavosa del pujolisme. Si algun cop el sento a Cat radio em fa perdre els nervis de com de conservador i poruc es

    ResponElimina
  2. Em recordo quan RAC 1 va començar. La seva visió mes o menys catalano cèntrica. Han aconseguit treure molts oients a CAT radio. Això poc a poc ha canviat. Molt subtilment han anat introduït les idees que defensen l'espanyolisme. Molt subtilment estan rentant el cervell a molta gent. Es com aquells anuncis que deien que passaven pel cinema on per unes dècimes de segon que no podia captar l'ull humà passaven imatges que s'introduïen al subconscient.

    ResponElimina
  3. Sí, Arnau, va ser un experiment dels EEUU fet en una Universitat, amb previ acord de tots els docents i alumnes. No sabien quin missatge es faria, però havien acceptat el repte de ser conduïts subliminalment. Efectivament, al cap de pocs dies, en sortir del cine de la mateixa facultat, tots els nanos van anar al bar a demanar.... què?: Coca-Cola!! al·legant que feia molta calor a ple hivern. Després de l'èxit de l'experiment, van fer una llei en la que es prohibia tota mena de missatges subliminals. És possible tanta honestedat als EEUU? Jo, particularment, no m'ho puc creure...

    Es clar que aquí no cal missatges subliminals! Amb la febre monàrquica (que mantingui les aparences d'un imperi) i algun tanoca que ho justifiqui mig tartamudejant ja n'hi ha prou...!!

    ResponElimina
  4. Avui han tret una enquesta on indica que els catalans estem contentíssims amb CiU i que no tornaríem a votar SI. Estaran les dades cuinades per a evitar aquelles enquestes nefastes del CEO? xD.

    Se'ls hi gira feina. Fins i tot els escanyols estan emprenyats amb la seva casa reial.

    ResponElimina
  5. S'ho mereixen!
    El que no estic d'acord és amb el que diu n'Arnau sobre RAC1. La seva línia editorial no té res a veure amb la Vanguàrdia. Només calia escoltar el davantal d'aquest matí al Món a RAC1.

    ResponElimina
  6. HORES D'ARA,QUI ES CREU L'IGNORANCIA DE PALAU? NI LA M.ANGELS ALCAZAR TU......JA POT ANAR XARRANT "LA VANGUARDIA",ESCLAR QUE UNA REPUBLICA AMB AZNAR DE PRESIDENT.....NO SE QUE ESCOLLIR.
    JUGANT AMB BARCELONA

    ResponElimina
  7. Merescudíssims. A mi també em feia gràcia premiar la portada absolutament vomitiva i feixista (per anitidemocràtica) del Psoeriódico. Però s'ha de reconeixer que els Godotis en saben més d'això de narcotitzar la població. I estic semidacord amb això de que Rac1 te una línia editiorial lleugerament diferent que La Retaguardia, però no en tot: als dos mitjans la unica tendència política realista, ponderada i sensata esta vetada.

    ResponElimina
  8. La veritat és que Jose Antich ha fet molt mèrits per guanyar...però la portadad de El Periodico".....em va impactar molt...de cop vaig ser conscient de l'odi que senten pels que volem veure una Catalunya Independent ..fa molta basarda!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…