Ves al contingut principal

Relats de diumenge (XXV). La tràgica aventura del capità Maschettino










Ell sempre havia afirmat que la seva navegació seria ferma. Que agafaria el timó amb força i determinació. S'havia preparat durant anys per aquella travessa. Era guapot amb un punt de supèrbia, el just per generar l'adhesió i el rebuig a parts més o menys iguals. L'accident es va esdevenir encara no tres hores després de la sortida del port i a ell el va agafar de copes amb una dona de boca (poc natural) ampul·losa. Malbaratant les il·lusions d'una part del passatge, per comptes de navegar a mar obert, aprofitant les qualitats del seu potent navili per cercar alternatives al simple cabotatge, Maschettino havia decidit fer-ho ben arran de costa, més arrecerat dels forts vents i el temporal. Potser havia estat per fer la gara-gara, tocant les sirenes i encenent tots els llums del vaixell en passar pel seu poble, al seu veterà i ben considerat cap de cambrers (si no m'erro, un home calp de les terres de ponent). I no només a ell, sinó als directius, que són els qui posen els diners, al cap i a la fi, pensava ell, de la poruga companyia naviliera. I així fou com el casc del vaixell topà amb els esculls i Maschettino hagué de dirigir una arriscada maniobra d'apropament a terra.

No cal dir que les escenes de tensió, por i histèria se succeiren en el passatge. El que havia de ser una navegació ben orientada esdevenia un parany mortal. Conscient de l'atzucac, Maschettino és convertí aleshores en un home superat, com absent, continuament esbroncat i dirigit pel cap de la Comandància Marítima de Livorno. Davant la zotzobra del vaixell, en comptes de posar-se al capdavant i disciplinar molt seriosament els comandaments de la nau per assegurar la correcta evacuació i minimitzar els danys a les persones més febles del passatge, començant pels nens, els vells i les dones, Maschettino, atordit per la responsabilitat, havia ensopegat i caigut al bot de salvament, deixant tothom a l'estacada. Com si disposés de tot el temps del món i ignorant les lleis de la física, semblava haver decidit que afrontaria el problema més endavant. Naturalment, el personal d'abord es va buscar la vida, posant a recer en primer lloc els seus propis interessos. Nou dies després, amb el vaixell completament balancejat, encara continuava la recerca dels desapareguts. I els mitjans publicaven com el capità Maschettino, en un acte poc mariner i indigne, havia mirat des de terra com s'enfonsava el seu vaixell.

Comentaris

  1. Des del primer moment, hi trobo un símbol comparatiu entre timoners. Aquest Schettino ja anava escorat de feia temps, irresponsable, segons sembla. El nostre tot just comença, a pesar de que ja ens ha fet la travessa del desert, cosa que no havia fet mai l'altre. Però, una cosa és petar-se el desert i una altra és navegar. Amb això, no en té més experiència el nostre.
    Com ens anirà aquesta travessa? De moment, el passatge està esverat. Tothom es queixa. Cal veure si reflotarà el navili arreglant l'avaria en alta mar i si arribarà a navegar lliure per alta mar, fent travessia pel món.

    ResponElimina
  2. La similitud entre el Costa Concordia-Catalunya son impressionants. El capità Schettino-Mas també. Va voler fer la gràcia d'apropar-se al seu poble, prop l'illa de Giglio i saludar als seus habitants. En Mas vol fer la gràcia de pilotar el País entre els esculls d'Espanya i ens enfonsarà!. I que es salvi qui pugui,.....això ja comença a passar. El treball de tots nosaltres, els que encara en tenim, s'està malmeten dia a dia, tot el que s'ha aconseguit amb suor, sang i llàgrimes, veiem que s'està esvaint d'un dia per l'altra, i ningú té cap solució: a no ser la de retallar, pujar impostos i eliminiar serveis. Això també ho sé fer jo i vosaltres. I per altra cantó veiem com els de sempre es jubilen amb unes condicions monstruoses. Vuere al amiguete Francisco Luzón ex-Argentària, ex-BBVA, ex-Santander, ex,.....quin fàstic!. Obscè, immoral, indignant,..... i ens estem enfonsant,.......i ho sabem. Sabrem respondre o ens quedarem assegunts mirant la tele?.

    ResponElimina
  3. Home, Joan-Carles, això de mirar la tele ho penso fer aquesta tarda amb el Barça...! Je, je!
    El cas és que estem encallats en un sorral de fàstic perquè no en podem sortir ni d'UE, ni d'Espanya. Tots ens manen i sols ens morirem... O, potser no! És qüestió de despertar d'una vegada:
    Llevar-nos molt, molt aviat (sense conya!), dutxar-nos, prendre un bon cafè i sortir a l'acció. El que ens cal és crear unes bones directrius per l'acció. Estan madurant i apareixeran ben aviat. Les sinergies socials marquen l'evolució d'un drama comú. Aquest drama ja és comú per a tots els conciutadans catalans. Endavant, doncs!
    Respecte dels lladres tipus voltors de la banca, de dins del funcionariat i particulars, d'això n'hem de prescindir perquè els lladres hi són precisament pel poc esperit d'integritat que els cal per distingir-se dels voltors que deia abans. Són fang amb merda podrida.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…