Ves al contingut principal

Segur que només passa a Navarra (el Saquejòmetre)

Torre-portal Bové (Montblanc)
Diu que, fa uns dies, l'alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa, va renunciar a cobrar els 24.000 euros anuals en dietes del seu Ajuntament. Actitud ben lloable. Naturalment, continuarà cobrant els 96.000 que li pertoquen com a vicepresidenta de la Diputació de Barcelona, així com, suposo, una quantitat indeterminada en dietes de la mateixa institució. En tot cas, més enllà d'actes putuals i voluntaris, el que cal és acabar immediatament amb l'escàndol de les dietes, una de les vies principals per les quals polítics i alts càrrecs s'abraonen al saqueig de les institucions públiques que paguem tots els ciutadans. La pàgina de notícies de la nostra televisió pública informava l'altre dia que Navarra havia decidit suprimir els sobresous dels seus polítics. El contingut de la notícia especificava el fet constatat que els alts càrrecs del govern navarrès havien admès estar cobrant una quantitat en dietes i altres complements igual al mateix salari teòricament reconegut d'entre els 60.000 i els 93.000 euros anuals.

Naturalment, això només passa a Navarra, però, només per si de cas, estaria molt bé que algú s'hi posés a fer els comptes aquí. Encara que se suposa que no faig ni brot, perquè sóc funcionari, no em veig amb cor de posar-m'hi. Així que faig una crida als amics, suposo més joves i amb més forces, que s'hi estan escarrassant a la xarxa en la denúncia del saqueig que els càrrecs polítics fan de les arques públiques. Cal, urgentment, que algú quantifiqui el que s'estan apropiant cada any. No només aplegant tota la informació publicada sobre el cobrament de dietes als diferents nivells de l'administració, sinó també, per exemple, resseguint el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, comptabilitzant la despesa en assessors innecessaris de lliure designació. Si poguessim fer-ne un mapa i quantificar el volum total dels diners que s'embutxaquen els assessors o fora de l'estricte salari polítics i alts càrrecs podrien posar en marxa, en paral·lel a l'Espolímetre de l'admirat Salvador García-Ruiz, el Saquejòmetre, per calcular a quants dies d'abstinència de saqueig correspondrien, per exemple, totes i cadascuna de les retallades que aplica el govern i que afecten tots els ciutadans. És una idea.

Comentaris

  1. Requetemoltbé!
    A sobre de la cita i comparació amb el poble navarrès, hi veig una demanda, a la que jo m'hi afegeixo amb vehemència, de que polítics de la mateixa corda o que ens segueixen i periodistes sobretot que vulguin moure el cul treballant pel país, que aquests siguin els qui realment investiguin i denunciïn tot el que ens fa mal al nostre país. Aquesta passivitat davant d'un compromís professional incomplet ens mata a tots. El treball de voluntaris diversos com ara el cas d'en Granollacs, cal que l'assumeixin molt seriosament aquest dos professionals, per compromís i servei al país.
    Sinó, seria com un metge que no s'atreveix a diagnosticar més enllà d'una aspirina.

    ResponElimina
  2. Gràcies per la referència! I gran idea! Salva

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…