Ves al contingut principal

Segur que només passa a Navarra (el Saquejòmetre)

Torre-portal Bové (Montblanc)
Diu que, fa uns dies, l'alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa, va renunciar a cobrar els 24.000 euros anuals en dietes del seu Ajuntament. Actitud ben lloable. Naturalment, continuarà cobrant els 96.000 que li pertoquen com a vicepresidenta de la Diputació de Barcelona, així com, suposo, una quantitat indeterminada en dietes de la mateixa institució. En tot cas, més enllà d'actes putuals i voluntaris, el que cal és acabar immediatament amb l'escàndol de les dietes, una de les vies principals per les quals polítics i alts càrrecs s'abraonen al saqueig de les institucions públiques que paguem tots els ciutadans. La pàgina de notícies de la nostra televisió pública informava l'altre dia que Navarra havia decidit suprimir els sobresous dels seus polítics. El contingut de la notícia especificava el fet constatat que els alts càrrecs del govern navarrès havien admès estar cobrant una quantitat en dietes i altres complements igual al mateix salari teòricament reconegut d'entre els 60.000 i els 93.000 euros anuals.

Naturalment, això només passa a Navarra, però, només per si de cas, estaria molt bé que algú s'hi posés a fer els comptes aquí. Encara que se suposa que no faig ni brot, perquè sóc funcionari, no em veig amb cor de posar-m'hi. Així que faig una crida als amics, suposo més joves i amb més forces, que s'hi estan escarrassant a la xarxa en la denúncia del saqueig que els càrrecs polítics fan de les arques públiques. Cal, urgentment, que algú quantifiqui el que s'estan apropiant cada any. No només aplegant tota la informació publicada sobre el cobrament de dietes als diferents nivells de l'administració, sinó també, per exemple, resseguint el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, comptabilitzant la despesa en assessors innecessaris de lliure designació. Si poguessim fer-ne un mapa i quantificar el volum total dels diners que s'embutxaquen els assessors o fora de l'estricte salari polítics i alts càrrecs podrien posar en marxa, en paral·lel a l'Espolímetre de l'admirat Salvador García-Ruiz, el Saquejòmetre, per calcular a quants dies d'abstinència de saqueig correspondrien, per exemple, totes i cadascuna de les retallades que aplica el govern i que afecten tots els ciutadans. És una idea.

Comentaris

  1. Requetemoltbé!
    A sobre de la cita i comparació amb el poble navarrès, hi veig una demanda, a la que jo m'hi afegeixo amb vehemència, de que polítics de la mateixa corda o que ens segueixen i periodistes sobretot que vulguin moure el cul treballant pel país, que aquests siguin els qui realment investiguin i denunciïn tot el que ens fa mal al nostre país. Aquesta passivitat davant d'un compromís professional incomplet ens mata a tots. El treball de voluntaris diversos com ara el cas d'en Granollacs, cal que l'assumeixin molt seriosament aquest dos professionals, per compromís i servei al país.
    Sinó, seria com un metge que no s'atreveix a diagnosticar més enllà d'una aspirina.

    ResponElimina
  2. Gràcies per la referència! I gran idea! Salva

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…