Ves al contingut principal

Socialisme "català": la cosa ve de lluny i continua pitjor













Els socialistes catalans van llançats cap a l'abisme. Al darrer baròmetre municipal de Barcelona, se situen ja només mig punt per sobre d'Iniciativa per Catalunya en les expectatives de vot. Era difícil, calia proposar-s'ho amb ganes i estan aconseguint caure en picat a partir dels pitjors resultats de la seva història recent. El seu congrés ha estat un autèntic bluf. Ningú millor que el dibuixant Ferreres a El Periódico per expressar gràficament com els caps van canviar de renglera però sempre són els mateixos. Els de sempre a excepció dels catalanistes, que són expulsats del club sense miraments. Incapaços de captar la realitat del país que els envolta. Del país que camina cap a la secessió. Els d'Iniciativa, molt més hàbils, han sabut conjugar en aquests darrers mesos l'independentisme d'en Ricard Gomà amb l'unionisme d'en Joan Coscubiela per ampliar el seu horitzó. I no deixa de ser molt i molt curiós que la diputada europea Maria Badia apel·li als anhels del seu partit de relacionar-se directament amb el Partit Socialista Europeu mentre nega al seu país una imbricació exactament igual amb la Unió Europea.

Fa gairebé cent anys, quan una delegació de la Unió Catalanista visità a principis de 1919 la capital francesa per intentar que el "problema català" fos inclòs a la Conferència de París posterior a l'armistici (que aplicarà el principi de l'autodeterminació a diverses nacions europees sense estat implicades en la Primera Guerra Mundial), faran contacte amb diputats d’origen nordcatalà, mitjans de comunicació i delegats de la conferència. En visitar el diari socialista L'Humanité rebran la següent resposta, que “ells no poden fer res en favor de Catalunya sense abans consultar-ho al Partido Socialista Obrero Español de Madrid, doncs l’organització de la Internacional així ho obliga”. És el clàssic i fals internacionalisme happy flower al qual encara apel·len per fugir d'estudi i que mai els impedeix organitzar-se sempre en funció dels estats. La dependència del PSOE és la veritable xacra. Sempre ho ha estat. I el PSC no recuperarà el poder amb majúscules fins que no en sigui conscient i trenqui amarres.

Comentaris

  1. Trobo que els partits polítics (el de futbol d'avui està molt clar!) del país els cal aclarir-se i molt. Tal com dius, el PSC només fa que cabrioles enroscant-se en sí mateix; CiU tenen una disputa interna coneguda per a tothom; la mateixa UDC encara està més dividida que mai. Iniciativa, un altre què tal. etc.....
    La democràcia encara és massa recent per poder-ne obtenir seriositat? Els trepes tradicionals s'han apropiat dels partits? La capacitat intel·lectual ha caigut davant de la TV? La neurosi s'ha apropiat de la reflexió? ....
    Hi trobo molts, massa interrogants per no acabar mai.

    ResponElimina
  2. Me n'oblidava que ERC està en permanent renovació d'existències.... per tornar a fer liquidacions a l'instant que veuen que no venen prou.... (Els partits totalitaris i anticatalans (feixistes) no els cito ja que no em mereixen el mínim respecte.) El millor partit és el que lidera en Pep!!!!!!!
    Finito!

    ResponElimina
  3. Perdó!: Disculpeu els SI! Em mereixeu tot el respecte per tot l'esforç super-honest (crec jo) que esteu fent. Disculpeu-me, please!

    ResponElimina
  4. Crec que t'has oblidat d'unes cometes. El títol no seria més acurat si fos "Socialisme" "català": la cosa ve de lluny i continua pitjor?

    Tret d'això ;) Molt bon post el d'avui. Segueixo amb especial interes la caiguda del PSC.

    ResponElimina
  5. Ben posades las cometes. Primer perquè això del socialisme no ho tenen massa clar, els socialistes. On s'ha vist socialistes amb segones residencies de luxe?. No dic que no tinguin dret a ser propietaris de mansions a illes paradisíaques, si volen. Nomes els hi retrec que enganyin a la gent amb el seu socialisme "mercantilista-empresarial". I què dir del seu patriotisme?. Sense cap mena de dubte son uns grans patriotes... una mica des-ubicats. El seu patriotisme espanyol xoca amb els interessos legítims del poble català. Potser a Madrid trobarien la seva raó de ser.

    ResponElimina
  6. Sempre he pensat que el PSC el dia que no el votin els votans ideològicament depenents del PSOE, seràn tan residuals que mai ho han intentat per la por que els hi fa. El socialisme a Catalunya no té cap futur amb una tarjeta de presentació com la que te ara.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…