Socialisme "català": la cosa ve de lluny i continua pitjor













Els socialistes catalans van llançats cap a l'abisme. Al darrer baròmetre municipal de Barcelona, se situen ja només mig punt per sobre d'Iniciativa per Catalunya en les expectatives de vot. Era difícil, calia proposar-s'ho amb ganes i estan aconseguint caure en picat a partir dels pitjors resultats de la seva història recent. El seu congrés ha estat un autèntic bluf. Ningú millor que el dibuixant Ferreres a El Periódico per expressar gràficament com els caps van canviar de renglera però sempre són els mateixos. Els de sempre a excepció dels catalanistes, que són expulsats del club sense miraments. Incapaços de captar la realitat del país que els envolta. Del país que camina cap a la secessió. Els d'Iniciativa, molt més hàbils, han sabut conjugar en aquests darrers mesos l'independentisme d'en Ricard Gomà amb l'unionisme d'en Joan Coscubiela per ampliar el seu horitzó. I no deixa de ser molt i molt curiós que la diputada europea Maria Badia apel·li als anhels del seu partit de relacionar-se directament amb el Partit Socialista Europeu mentre nega al seu país una imbricació exactament igual amb la Unió Europea.

Fa gairebé cent anys, quan una delegació de la Unió Catalanista visità a principis de 1919 la capital francesa per intentar que el "problema català" fos inclòs a la Conferència de París posterior a l'armistici (que aplicarà el principi de l'autodeterminació a diverses nacions europees sense estat implicades en la Primera Guerra Mundial), faran contacte amb diputats d’origen nordcatalà, mitjans de comunicació i delegats de la conferència. En visitar el diari socialista L'Humanité rebran la següent resposta, que “ells no poden fer res en favor de Catalunya sense abans consultar-ho al Partido Socialista Obrero Español de Madrid, doncs l’organització de la Internacional així ho obliga”. És el clàssic i fals internacionalisme happy flower al qual encara apel·len per fugir d'estudi i que mai els impedeix organitzar-se sempre en funció dels estats. La dependència del PSOE és la veritable xacra. Sempre ho ha estat. I el PSC no recuperarà el poder amb majúscules fins que no en sigui conscient i trenqui amarres.

Comentaris

  1. Trobo que els partits polítics (el de futbol d'avui està molt clar!) del país els cal aclarir-se i molt. Tal com dius, el PSC només fa que cabrioles enroscant-se en sí mateix; CiU tenen una disputa interna coneguda per a tothom; la mateixa UDC encara està més dividida que mai. Iniciativa, un altre què tal. etc.....
    La democràcia encara és massa recent per poder-ne obtenir seriositat? Els trepes tradicionals s'han apropiat dels partits? La capacitat intel·lectual ha caigut davant de la TV? La neurosi s'ha apropiat de la reflexió? ....
    Hi trobo molts, massa interrogants per no acabar mai.

    ResponElimina
  2. Me n'oblidava que ERC està en permanent renovació d'existències.... per tornar a fer liquidacions a l'instant que veuen que no venen prou.... (Els partits totalitaris i anticatalans (feixistes) no els cito ja que no em mereixen el mínim respecte.) El millor partit és el que lidera en Pep!!!!!!!
    Finito!

    ResponElimina
  3. Perdó!: Disculpeu els SI! Em mereixeu tot el respecte per tot l'esforç super-honest (crec jo) que esteu fent. Disculpeu-me, please!

    ResponElimina
  4. Crec que t'has oblidat d'unes cometes. El títol no seria més acurat si fos "Socialisme" "català": la cosa ve de lluny i continua pitjor?

    Tret d'això ;) Molt bon post el d'avui. Segueixo amb especial interes la caiguda del PSC.

    ResponElimina
  5. Ben posades las cometes. Primer perquè això del socialisme no ho tenen massa clar, els socialistes. On s'ha vist socialistes amb segones residencies de luxe?. No dic que no tinguin dret a ser propietaris de mansions a illes paradisíaques, si volen. Nomes els hi retrec que enganyin a la gent amb el seu socialisme "mercantilista-empresarial". I què dir del seu patriotisme?. Sense cap mena de dubte son uns grans patriotes... una mica des-ubicats. El seu patriotisme espanyol xoca amb els interessos legítims del poble català. Potser a Madrid trobarien la seva raó de ser.

    ResponElimina
  6. Sempre he pensat que el PSC el dia que no el votin els votans ideològicament depenents del PSOE, seràn tan residuals que mai ho han intentat per la por que els hi fa. El socialisme a Catalunya no té cap futur amb una tarjeta de presentació com la que te ara.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas