Ves al contingut principal

Spanair com a símbol de la Catalunya autònoma

Sant Miquel de Terrassa
L'autonomisme s'entesta a no encarar la disjuntiva final. A continuar amb els pegats. Marginalitat o llibertat, aquesta és la tria. Hi ha al país un sector encara poderós que prioritza el seu negoci, encara que sigui a costa d'assumir la marginalitat col·lectiva. Però el cas Spanair és un altre signe, que toca de ple el moll de l'os de l'economia catalana, que obliga a decantaments definitius. L'Alfred Bosch situa com a principi de la fi de la nostra dependència la campanya organitzada fa uns pocs anys pels espanyols per evitar a qualsevol preu la compra d'Endesa per part d'una empresa catalana. A hores d'ara, negar que Espanya vol destruir la nostra capacitat econòmica per convertir-nos en un satèl·lit marginal del poder econòmic centralitzat a Madrid, és de cecs. Fins i tot la nova ministra de Foment, Ana Pastor, ens ho ha dit meridianament només de seure a la cadira: aturada immediata de qualsevol passa en el camí de la pèrdua de control sobre el Prat per part d'Aena perquè no vol competència entre els aeroports espanyols. Que vol dir, vol la supremacia total i absoluta de Barajas sense discussió.

Ara, la culminació del projecte de voladura per etapes de la capacitat del Prat com a aeroport internacional (en el qual, la desaparició d'Spanair no ha estat sinó una estació més) ens acara novament, de manera incontestable, amb la nostra situació de dependència actual. Amb la xacra de l'autonomia que ens fa petits, petits, com en la cançó dels Manel. És el final, que va arribant, inevitable, de la Catalunya que juga a ser un Estat de joguina (fals, però fals), mentre el veritable Estat que controla de fet les seves infraestructures més importants treballa activament per aniquilar-la. L'acabament de l'estratègia bonista de la permanent negociació amb l'assassí en sèrie que acaba d'entrar per la finestra del teu menjador. Som tan guais que pensem que el problema és que el psicòpata que sacseja davant nostre el ganivet de carnisser en realitat no ens entén. I això, que no ens entenguin i ens donin mals cops, també passa precisament als controls duaners de l'aeroport del Prat i a la Jonquera, concretament, als controls de la benemérita. Per si encara no teníem prou clar qui és que mana aquí.

Comentaris

  1. Cal una reaccio, que no vindra dels nostres governants. En Mas-Colell, per exemple, que podria estar gestionant els pressupostos d'un pais lliure es conforma amb poder arrivar al mes seguent sense declarar suspensio de pagaments amb les engrunes que pidola.

    ResponElimina
  2. Sobre el consorci del Prat i la fallida d'Spanair, en Mas té molt a dir. En la negociació de l'estatut que Artur Mas va acordar amb el Zapatero el 21/01/2006, a traïció del Parlament i de la resta de partits i ciutadans que el votaren, van retallar-lo, tot excloent entre d'altres el consorci del Prat, a canvi de que el PSC donés suport a la llista més votada. I a sobre en Zapatero el va enganyar com un xino perquè es va reeditar el tripartit. D'on no n'hi ha, m'estranya que n'arribi a rajar. No sé si és poruc, incompetent, acomplexat o venut. Per variar vendre's per un plat de llenties, però aquest cop i d'altres sense rebre les llenties.

    ResponElimina
  3. Avui a la RAC1 han enviat a pastar fang literalment el Paco Maruenda, del Mundo, a l'espai de debat del matí.El paio s'entestava que pretendre mantenir un "hub" al Prat és de nacionalistes, sense voler veure el gavadal de diners que ells mateixos perden negant-nos poder-nos moure amb llibertat de moviments. Es clar, si el Prat no té solució d'iniciatives pròpies, no m'estranya que Katar, i qui vulguis, s'hagin tirat enrere. Entre tots els madrilenys han matat una petita esperança de futur i Spanair s'ha mort tota sola... Ara, vindrà, sense solució de continuïtat, el nou drama del moll; a continuació i tot seguit, la confirmació de la negació del corredor mediterrani.
    "Antes miserables que demócratas"! I, Catalunya arrossegada dins d'aquesta decadència permanent que es diu Espanya. O algú fa un cop de timó molt enèrgic o ja no podrem cantar gall ni gallina.

    ResponElimina
  4. I a més tenim les connexions ferroviàries del port de Barcelona. Foment és l'únic que no ha fet la seva part incomunicant el port tot i que ho havia acordat amb una empresa xinesa.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…