Tocar totes les tecles

Elisabeth de Brunswick-Wolfenbüttel
Matí plujós. Em toca visitar in situ les restes d'un petit arxiu nobiliari. Ara es conserva, després de successius trasllats, a un edifici burgès de la Barcelona més bona, d'aquells que fan xamfrà monumental, a la Rambla de Catalunya. Després d'obrir els grans finestrals de la finca règia (que dirien en antic vocabulari comercial immobiliari), no passem del vestíbul principal: la casa s'estèn lluminosa a dreta i esquerra. De seguida topem amb una desena de caixes grosses, plenes de llibres manuscrits dels segles XVI-XVIII i lligalls polsosos que, per les giragonses generacionals hereditàries, han acabat a mans inesperades. Permetran conèixer aspectes interessants de la història rural de les terres gironines, en particular, de la Garrotxa remença. Una capsa de sabates conté els pergamins de petit format; algun d'ells, em sembla discernir a primer cop d'ull, del segle XII. Nou segles d'història familiar i patrimonial. Nou-cents anys d'equilibris. La representació gràfica d'aquesta realitat de supervivència en l'elit no pot ser més clara en aquell mateix espai que ens rep.

Carles III, comte de Barcelona
Paret per paret. És com una mena d'instal·lació evocativa de la història del nostre país. De la porta d'entrada estant, a la dreta dos retrats en bust de bona factura de l'arxiduc Carles d'Àustria, el nostre comte de Barcelona Carles III, darrer sobirà del país constitucional, vestit a estil centre-europeu (potser com a rei d'Hongria?), i de la seva dona Elisabeth de Brunswick-Wolfenbüttel, l'emperadriu fidel als catalans fins (gairebé) el darrer moment. Just al davant, de dimensions més grans, ocupant bona part del seu pany de paret enfrontat, un altre retrat imponent de Jaime de Guzmán-Dávalos y Spínola, marquès de la Mina, aristòcrata i militar sevillà, de cos sencer, marcial, d'excel·lència reial, amb una immensa cara de pomes agres. Enfrontat a l'arxiduc Carles durant la Guerra de Successió i, fins a ocupar el càrrec de capità general (1749-1767), un dels homes clau en el nou règim borbònic. Em pregunto quantes velles famílies de l'elit del país, davant la nova cruïlla històrica que es dibuixa inexorable a l'horitzó, deuen ara mateix estar prenent posició en els dos bàndols que es dibuixen. La història continua.

Comentaris

  1. Ha de ser molt emocionant trobar-te amb tota aquesta documentació! Una mica més i encara hi hauria sortit la Comtessa Hermessenda... A partir d'aquí es deu poder omplir buits o confrontar informacions dubtoses. De primer cop se m'acut a veure si pot sortir-hi en Cristòfol Colom... la prova contundent de la seva catalanitat...
    Beneïdes mans que poden tocar aquestes joies!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas