Ves al contingut principal

UDC: la vergonya actual d'un partit històric

Pau Romeva i Ferrer
Ara que fa uns dies que els cracs del Nació Digital han tret a la llum un manifest del passat Onze de Setembre en el qual un grup de veteraníssims militans d'UDC reivindicaven els orígens independentistes del partit, prostituïts per l'inacabable etapa espúria de Duran i Lleida i els seus palanganers (esperem que s'acabi aviat), des d'aquest bloc volem també donar testimoni de l'ideari original del partit de Manuel Carrasco i Formiguera, defensat per històrics patricis com el pedagog Pau Romeva i Ferrer (Barcelona, 1892-1968). Únic diputat d'Unió al primer Parlament contemporani de Catalunya, el 25 de maig de 1933, votà en contra de l'aprovació de l'Estatut Interior de Catalunya per discrepàncies en el model social, però sobretot per considerar que suposava reforçar les limitacions fixades per l'Estatut(et) imposat des de Madrid (el denominat Estatut Exterior). La seva argumentació d'aquell dia des del faristol parlamentari, absolutament deliciosa, no pot ser més actual (amb negretes meves), enmig del possibilisme que predica a tort i a dret l'actual autonomisme:

"Aquest Estatut Exterior de Catalunya té un contingut de llibertat totalment insuficient, insuficient en relació a les esperances d'aquells primers dies de la República, insuficient en relació a l'estat de consciència nacional, insuficient fins i tot en relació a les exigències d'una mera viabilitat. Ho hem vist en el curs d'aquesta discussió; ens ha sortit al pas gairebé sempre que hem tractat d'un problema viu de la nostra terra, ho trobarem cada dia més, ho trobaran els catalans, siguin els que siguin, que tinguin la responsabilitat del Govern de Catalunya. Amb aquest Estatut Exterior, la major part, una part considerable dels problemes vius de Catalunya, no es podran resoldre, no es podrà resoldre definitivament perquè sempre mancarà un contingut de llibertat que ens doni a la nostra acció aquella eficàcia que li cal. I si el dia de demà, perquè nosaltres, perquè els catalans hem acceptat el fet, hem fet el cor fort i hem acceptat el que ens han donat en l'esperança de treure'n un partit, si el dia de demà no el podíem treure, aquest partit, si el dia de demà nosaltres fracassàvem, els enemics de la nostra llibertat dirien que la llibertat ha fracassat a les nostres mans, i el que fracassaria el dia de demà, és a dir, el que ens faria fracassar el dia de demà, no hauria estat la poca llibertat que ens han donat, sinó la manca d'aquella molta llibertat que ens han negat."

Font: Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, 25 de maig de 1933.

Comentaris

  1. Cal desemmascarar al farsant d'en Duran!

    ResponElimina
  2. I en Duran diu que ara a Escòcia només volen un pacte fiscal, no la independència... Està malament aquest!!!

    ResponElimina
  3. Els actuals dirigents d'unio (amb algunes excepcions) son una autentica vergonya per covardia i espanyolisme comparats amb el que historicament ha estat aquest partit.

    ResponElimina
  4. Acabo d'escoltar l'intervenció del diputat de SI al Parlament i era interessant mirar la cara que feia el diputat Andreu Mas-Colell i la Joana Ortega: patètic!. Entomant-les a tort i a dret, per activa i per passiva, i ells, inmutables, sense mirar en cap moment als ulls del parlamentari que parlava. I la traca final, l'intervenció patriòtica del parlamentari del P.P i de Ciudadanos. Quin estòmac que s'ha de tenir!.
    Continua la desfeta i l'atac és de debó: per terra, mar i aire. I CiU impassible: fins quan?
    La vergonya actual d'un partit històric com Unió és veure com s'està fonent el País des de els seients del Parlament.

    ResponElimina
  5. De tant en tant desenterres veritables tresors, Granollacs. Estic passant a tots els meus contactes el link a aquesta entrada del blog.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…