Ves al contingut principal

Un any de continuïtat en la navegació autonomista











El Gran Timoner ha fet un balanç satisfet del primer any de govern. No podria ser d'una altra manera. El dia abans, el buc insígnia de la Brigada, havia preparat l'escena amb una falaguera enquesta en la qual la coalició governant conservava intacte el suport electoral. És difícil negar que al llarg d'aquests dotze mesos Artur Mas s'ha consolidat (venint d'on veníem tampoc té gaire mèrit) com un hàbil gestor de l'autonomisme. La pregunta clau, immediata: és això el que necessita ara aquest país? Encara és poc temps per jutjar, em direu alguns. És possible. El problema és que els reflexes demostrats fins ara, les inèrcies mentals patents, semblen excessivament poderoses per fer del nostre Gran Timoner l'home que ens durà a la llibertat. El president ha emfatitzat la importància de l'esforç de contenció de la despesa a fi d'evitar la intervenció de la Gestoria per part del govern espanyol, fet que hauria suposat, a parer seu, perdre tot allò aconseguit durant els darrers trenta anys. Aquesta anàlisi de les coses revela que continua instal·lat en la mecànica peixalcovista de la negociació de l'anar fent autonomista que ens ha deixat on som, el joc macabre que molts considerem inservible, consistent anar arrencant concessions sense qüestionar d'una vegada el fet que la font veritable del poder no sigui altra que Madrid.

En aquests termes es plantejarà la reivindicació de l'anomenat pacte fiscal? Diu que ara hem assolit un rumb definit, però, francament, es fa difícil saber cap a on ens dirigim, perquè durant aquest any no hem fet altre cosa que navegar per les mateixes rutes dels darrers trenta anys i els mars frustrants coneguts. El balanç del Gran Timoner, a més, resulta força esbiaixat pel que fa a la presentació actual de Catalunya com un semi-estat. Principalment, perquè les competències assumides per concessió espanyola, com ara les dels serveis públics o la seguretat es limiten en bona mesura a l'execució de les directrius legislatives estatals. Però, a més a més, sembla prou evident que, en l'immediat futur, el propòsit recentralitzador del nou govern espanyol portarà encara a un enfortiment d'aquesta tendència a reassumir la direcció real del sistema i a deixar a mans dels governs regionals pràctiques de simple gestoria. Per a alguns analistes, aquest 2012, l'any II del Gran Timoner, tindrà les qualitats de determinant. En tot cas, serà probablement, per fi, revelador de les capacitats i de les intencions de cadascú. Cauran algunes benes dels ulls i tant de bo siguin les dels qui no veiem encara en Artur Mas les qualitats d'un Bolívar.

Comentaris

  1. Faig un anàlisi comparatiu des de dins de la presó on som:
    Els darrers anys s'ha patit una orgia des dins mateix del local. Tot ha quedat malmès, brut, desordenat i vomitat. Això va començar des de l'arribada d'un fenomen personalitzat amb el nom de Clos fins ara amb l'altra dit Montilla. Anteriorment, quan el fenomen Pujol, el que prevalia era tenir la presó aparentment ben ordenada per enlluernar els carcellers.
    Com que aquesta política pujoliana no ens va dur enlloc i l'anterior ens ha avergonyit, el Gran Timoner crec que està fent el que cal. Després, ja es veurà. M'explico: Primer, cal ordenar el local, posar-ho tot en ordre. Això vol dir que cal reconèixer que s'han trencat mobles, plats i olles. Ara estem en aquest punt, crec. Jo, almenys, i ho desitjo per part seva, i crec que l'encerto perquè ja va fer una sortida a l'exterior explicant la situació, crec que el que farà serà "convidar venir a la presó" algú d'Europa perquè vegi com som de bons minyons. Omplir-se de raó. Com que mentrestant, el carceller ens fotrà pels nassos el pacte fiscal, la immersió lingüística, la nostra llibertat en definitiva, el Timoner ja tindrà premsa per actuar amb prestigi per convocar algun referèndum no vinculant, però sí comprometedor. Aquesta llei ja està en vies de ser enllestida. Segueixo i final: Com que des de Madrid això de dialogar no els va, llavores, i crec que només llavores, tindrem la paella pel mànec d'exercir l'autodeterminació des del nostre Parlament i amb tot el recolzament del poble.
    Tal com deia abans-d'ahir en Vila d'Abadal des de Vic, i això que és d'UDC!!, la nostra independència ja és qüestió de dos o tres anys a tot estirar. La poma ja està madura i caurà, no per si sola, sinó per la voluntat del poble d'anar a fer la collita.

    ResponElimina
  2. Aviat no ens quedarà ni miserable autonomia. Quan sortirem al carrer a cremar coses?
    I pels que pensen que s'ha de fer amb correcció i bones maneres plantant-se com a la primavera àrab els diré que aquesta va començar amb un pobre paio desesperat foten-se foc en mig del carrer.

    ResponElimina
  3. Des del meu punt de vista jo crec que la clau no està que caigui la bena dels ulls del govern sinó dels ulls dels votants de CIU..fins que això no passi..CIU no farà RES.
    Per cert...els que s'anomenen independentistes i voten CIU em sembla que portem més d'una bena als ulls!!

    ResponElimina
  4. Tant de bo sigui veritat el que diu en Ramón Llull però jo de moment veig que quan en Mas parla de sobirania parla de poder decidir algunes cosetes aquí però sota l'orbita escanyola. Ja m'agradaria que la meva interpretació fos incorrecta però em temo que no. A més, tenim presa. Hi ha un límit per a la independència si no, desapareixerem com a poble.

    ResponElimina
  5. Molt il·lustrativa la foto que acompanya l'article, sí senyor.

    Jo, de moment, no soc tan optimista com en Llull.

    ResponElimina
  6. Poder estic equivocada però mentre l'empresariat més potent siguin els Fainés etc. CiU no mourà ni un sol dit per la independència, masses interesos d'aquests per Espanya.

    Necessitem que l'empresariat aposti clarament per la independència de Catalunya, i per sort aquesta ja existeix (http://www.ccncat.cat/). I una altra cosa primordial en aquests moments és evitar que es tanquin les ambaixades catalanes, fan una molt bona feina (http://www.acc10.cat/ACC1O/cat/index.jsp).

    ResponElimina
  7. Per cert, fa temps que volia formular-vos una pregunta:

    Catalunya independent o una confederació País Valencià+Illes Balears+Catalunya+Catalunya Nord?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…