Ves al contingut principal

Cal estar disposat a aixecar-se de la taula (i no tornar-hi)

Palau dels Reis de Mallorca (Perpinyà)









Diuen que per tenir alguna possibilitat d'obtenir resultats en una negociació cal estar disposat de veritat a aixecar-se de la taula. Del contrari, un és en realitat un hostatge del seu interlocutor. I, en realitat, és això el que ens ha fet al llarg de la història tan absolutament febles una vegada i una altra. El perquè les nostres amenaces els semblen sempre tan buides. Perquè, si ens enfadem, què passarà exactament? Res. I ells ho saben. Curiosament, aquesta feblesa podria ara esdevenir un pont d'unitat entre les diverses estratègies del sobiranisme. Un escenari en el qual aquells qui simplement volen ara un pacte fiscal emancipador i els independentistes del morro fort ens podríem trobar. Fer convergir els nostres interessos. En Carles Boix, citat en un comentari d'aquest bloc ahir, ho assenyalava fa poc en un article amb la seva habitual brillantor. Només una amenaça real de separació donaria força a la nostra negociació (que es resoldrà aquest 2012, segons interpreten alguns) en relació a un nou pacte fiscal en la línia del concert econòmic.

Insisteixo en una vella idea d'aquest bloc. Fem una consulta sobre el nou pacte fiscal amb dues preguntes. Una primera, la que més plauria al govern de la Gestoria, en la qual preguntem els catalans si volen un sistema de finançament de les característiques del concert. A continuació, una segona, al gust de l'independentisme que, com diu aquell, vol anar directe a barraca, en la qual se'ls pregunti si en cas que el govern espanyol no atengui aquesta reclamació en una data concreta (ja es barallarem com ens agrada per definir quant temps els donem per decidir-se) estarien d'acord a facultar el govern català a iniciar el procés de constitució d'un estat propi. Aquesta doble pregunta (i les consegüents respostes positives a ambdues preguntes) aconseguiria dos objectius: a) donar veritable força negociadora als partits catalans en la negociació amb Espanya del nou finançament, i b) assegurar la participació de tots els sobiranistes en el procés de consulta (del qual, en cas contrari, cauran els meus, els que tenim pressa i no creiem massa en la utilitat de batalles que no podem guanyar). Trobem punts d'acord en l'estratègia. Tots, sobretot el país, sortirem guanyant.

Comentaris

  1. Dirien que la qüestió és inconstitucional, que la constitució és la llei perfecta que ningú no ha de tocar (oblidant el passat immediat) i els d'aquí dirien: "Si amo" i ni una ni l'altra.

    ResponElimina
  2. El problema rau, en què Espanya si vol en 24 h. pot bloquejar tota l'administració catalana, només els hi cal deixar de transferir els diners.
    Les pensions ? Els dipòsits bancaris ? els sous dels funcionaris ?
    Fins on està disposada arribar la nostra societat de pa sucat amb oli ?
    Per afrontar el problema caldria, com a mínim, deixar en stanbye la Generalitat durant un temps de crisi, i després de guanyar o perdre.
    Guanyar, seria un estat i perdre, olvidem-nos de la Generalitat i de tota l'administració catalana per, potser per sempre ?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…