Ves al contingut principal

De com el PP dispara contra la societat civil

Aldover (Baix Ebre)









En la vida del blocaire hi ha dies que la impossibilitat material de posar-te a escriure fa que allò que vas rumiant hagi envellit prematurament quan arribes a obrir el compte de blogger. És el cas d'avui. Afortunadament, la brillantíssima resposta de la Muriel Casals a la demagògia suprema de la líder popular a Catalunya farà el meu apunt una mica rendundant. Però no volia deixar passar per alt l'incident. De bracet amb la croada de l'estanquera de la virreina Llanos de Luna (estan tan acostumats a imposar les seves idees i els seus símbols per pebrots!), aquesta dona, l'Alicia Sánchez-Camacho, està batent tots els rècords d'estultícia coneguts. Es prodiga per tot arreu amb una eufòria que la fa absurdament ridícula, armada sempre amb el seu somriure quirúrgic i el seu caminar masculí. Com si desconegués que, en el país de l'autonomisèria, la seva influència sobre el govern de la Gestoria (sigui la que sigui), en termes de poder real és res de res. Un zero a l'esquerra. La darrera atzagaiada ha tingut per objecte l'Òmnium Cultural. No cal dir que la força i l'acció d'aquesta entitat molesten, i molt, l'espanyolisme al nostre país.

Quan, ja una mica encarcarada després dels temps gloriosos de la lluita per la nostra cultura durant el franquisme, formava part del marasme de l'oasi, no hi hava problema. Però, ara, l'Òmnium ha canviat. Com tot el país. El seu protagonisme en la gran manifestació del juliol del 2010 l'ha fet créixer en socis i prestigi exponencialment, amb el consegüent encabronament dels nostres veïns. I ara, no és difícil pensar que, després del viratge de fa uns mesos, escenificat en l'acte del cinquantè aniversari de l'entitat, en el futur immediat Òmnium jugarà un paper de primer ordre a l'hora de canalitzar la força de la majoria social en la qüestió del pacte fiscal i la insubmissió. I que superada aquesta etapa de camins sense viabilitat real, l'Omnium està cridat a jugar un paper determinant en el procés independentista. I d'aquí bé l'acció dels franctiradors del PP. No podem, doncs, sinó aplaudir el fet que el govern del nostre Gran Timoner hagi reaccionat ràpidament amb un conveni que reportarà nous ingressos a l'entitat, encara que aquesta mesura tingui un cert tuf d'escenificació. I deixem, per exemple, que el Partit Popular expliqui l'augment de subvencions que el ministre Wert ha anunciat per a les corrides de braus. Uns per la cultura, altres per la mort.

Comentaris

  1. Astultícia en el PPaís de les Meravelles

    ResponElimina
  2. I la Muriel, que és molt més llesta que la Camacho, ha trucat aquesta tarda al seu amic Pep.

    http://www.ara.cat/politica/Guardiola-suport-Omnium-Cultural-lentitat_0_650335157.html

    I els dubtes sobre l'Òmnium s'han acabat.

    ResponElimina
  3. Darrere de la bromera Laportiana hi ha el bon xampany -perdó, cava!- Guardiolà. Amb un bon dinar nadalenc, sempre cal evacuar els detritus que produeix el nostre organisme. Aquests detritus tenen nom propi i són inevitables. El Bon Dinar, servit a la Fonda Muriel és de més bon pair, precisament pel bon saber cuinar. No enganya ningú. En surts satisfet i amb ganes de tornar.
    Espero que el nostre Bon Metge (ara li toca fer de metge, ei!) ens sàpiga fer servir unes bones tenalles per arrancar-nos aquest gra de pus que no ens deixa gaudir del nostre Bon Dinar.

    PD: Ah!, dinar amb barra lliure i sense sostre...!!!

    ResponElimina
  4. No desviem la mirada del fet, CiU ha donat aquesta subvenció a Òmnium perquè és part de la seva estructura d'influència i poder. No estic pas en contra, lloo la tasca que fan des d'Òmnium, però qualsevol altra entitat l'haurien deixat caure, i aquest és un fet que no s'ha d'oblidar.

    ResponElimina
  5. Pepsabater: no si Guardiola la recolza en public.

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'acord que en Guardiola té hores d'ara molt de pes, i que la imatge dels jugadors del Barça ven força -mireu si més no el 'fitxatge' d'en Xavi per La Caixa, la Borbona ja no ven-, però si no hagés estat així?, aquesta era la reflexió que volia fer...

      Elimina
  6. Estem d'avant una ofensiva en tots els fronts!!!

    ResponElimina
  7. Hi ha una quota petita per ser soci d'Omnium i crec que tots els catalans tindríem de ser-ho.
    Si, jo ho soc des-de fa anys.

    ResponElimina
  8. No tot és blanc a Òmnium. Bé van liderar la manifestació del 10/07/2010 (govern socialista, CiU a l'oposició amb ganes de remoure-ho tot per tornar al govern). Però es van esborrar de la del 09/07/2011, perquè deien que la seva tasca no era convocar manifestacions. Una altra lectura: CiU ja manava i no calia que ens animéssim massa, no fos cas que demanéssim anar més enllà que els típics tripijocs de CiU. I com no, Òmnium és cert que es preocupa per les subvencions. El típic tripijoc convergent i la utilització de tots els mecanismes d'estat (autonòmic, però imbricat al sistema espanyol) per aconseguir perpetuar-se al poder i xuclar recursos pel partit.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…