Ves al contingut principal

Del notari al Neri (vendre centralitat a l'enemic)

Notari (1345)
No hi ha gaire tros. Tot plegat a Ciutat Vella, al cor de la capital catalana. Entre el carrer del Notariat i el de Sant Sever, al costat del Palau de la Generalitat. Al primer, un discret carreró, hi topareu amb la seu esplendorosa del Col·legi de Notaris de Catalunya. Amb un dels arxius notarials, diuen, més importants del món. A Sant Sever, si creueu la Rambla dels Estudis, hi trobareu el petit hotel, el Neri, on, de matinada, es va tancar fa algunes hores el pacte pressupostari entre CiU i el Partit Popular. No hi ha gaire tros, però Déu n'hi do el viatge i el viratge del nostre Gran Timoner en cinc anys: del notari al Neri. I tanmateix, no seria coherent que ara m'escandalitzés per aquest pacte. Fa anys que defenso que el control de la Gestoria és insignificant en termes d'exercici del poder real. Només cal llegir els deu punts acordats per captar ràpidament l'absoluta impotència de l'autonomisme per encarar amb poder i recursos els reptes de l'atur, la desindustrialització, la paràlisi de les infraestructures, la fallida dels serveis públics i l'assistència social, i tants altres. I és que les mesures que calen (o no), ja les pendrà el PP a Madrid, que és on es mana de veritat.

Quan buscava tema per començar la tesi doctoral, em va quedar gravat el consell d'un veterà catedràtic d'història medieval: si necessites explicar massa temps el títol en el que penses, és que la teva investigació no serà profitosa. I, mentre escric, escolto els tertulians d'en Cuní llançats a vendre la moto de la responsabilitat (per Déu, mentre acaben d'ensorrar el país, continuar amb el boca a boca a l'autonomisme es veu que és molt responsable). Però també que l'enquesta del portal 3cat24 de Televisió de Catalunya apunta a un 81,8% de partidaris que el pacte entre CiU i el PP és una mala notícia per al país. Ben allunyats d'aquesta percepció els teòrics convergents apunten satisfets que els populars han acabat donant suport als pressupostos pràcticament de franc (amb excepció dels diners destinats a l'oficina d'atenció a les víctimes del terrorisme en un país on hi ha moltes més de l'ús del tractor). Em sembla, modestament us ho dic, un error de percepció: el PP ha comprat centralitat a Catalunya. Quan, fa cinc anys, CiU era al carrer del Notariat, l'espanyolisme rampant dels populars era fora dels consensos mínims del país: ara, al Neri, el Gran Timoner li ha donat la benvinguda a la centralitat, l'ha situat al bell mig del panorama polític. I això, el mateix dia en que des de Madrid ens anunciaven la renovada prioritat del corredor central ferroviari i des de Moody's que som a un pas del bo escombraria.

Comentaris

  1. Mentrestant, segueix la denúncia del PP en contra de la Normalització Lingüística, és efectiva la retalla de l'Estatutet, se'ns nega els diners propis per poder sobreviure, no ens proveeixen d'infraestructures vitals (dels nostres propis diners) per avançar, etc, etc.....
    Diuen que si no pactava amb el PP, calia tornar a convocar eleccions per tornar-hi a començar. Doncs, per què no?

    Ara, visca pel paper galdós dels PSOE-C, i sorprenentment dels ERC i Iniciativa!, fent prevaldre l'interès de partit per davant del de país.
    Missatge a aquests: QUAN ES PERD, CAL ABAIXAR LES EXIGÈNCIES DE PARTIT PEL DE L'INTERÈS NACIONAL, QUE URGEIX!
    De moment, l'ambaixadora Camacho ja té fet un llistat de 15 organismes de la Generalitat per fer-los tancar. Ahi!!!! Gràcies a ERC-PSOE-C i Iniciativa...

    ResponElimina
  2. I ve la ministra de l'imperi a dir-nos que si, que falten més de 5000 milions d'euros en infraestructures i se'n va donant el copet a l'esquena del conseller "e lo que hay tontito" "agua y ajos que zois catalanufos".

    Quin ridícul més gran que estant fent!!! No tenen dignitat!! potser les seves carteres acabaran més plenes però de dignitat res de res.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.