Ves al contingut principal

La democràcia crida més democràcia (autèntica)

Barri de La Pau (Barcelona)








Direu que no té res a veure. Que només són imaginacions meves. Potser. Però a mi em sembla que la fórmula de les consultes, d'un home/dona un vot, que val igual per a tothom i que serveix per prendre decisions des del màxim consens social possible, des d'una base democràtica més sòlida, ha fet un pas endavant molt considerable darrerament. I crec possible que l'exemple de les Consultes sobre la Independència, en un país tan poc acostumat a preguntar les coses directament a la gent, ha estat formidable. No només que ha contribuït a forjar la majoria independentista que ja existeix al país, sinó que també ha fet una contribució inestimable de qualitat democràtica. Que ha obert noves maneres de fer. Naturalment, construïdes des de baix. Fa pocs dies, votaven al sector del taxi de Barcelona sobre la reorganització dels serveis. A Panrico de Santa Perpètua de Mogoda, sobre l'acceptació d'un dràstic canvi en les relacions laborals. Entre els treballadors del metro de TMB, sobre la convocatòria o no de vaga aquesta setmana.

Potser es tracta d'una concatenació circumstancial, un altre efecte (aquest positiu) de la crisi, però el recurs a la consulta en l'àmbit social i empresarial es fa present a tota hora als mitjans, aquests dies. I els resultats de les consultes demostren, sovint, ben a les clares, perquè en l'àmbit polític costa tant avançar en aquestes noves formes de participació. Està en joc el poder rector dels grups d'interès i de determinades castes professionalitzades en l'àmbit polític i sindical. Perquè en molts casos, aquests resultats desautoritzen completament les posicions prèvies dels suposats representants dels votants a la consulta. L'exemple més clar, el dels treballadors del metro de TMB, on un 74,6% dels treballadors van votar entre divendres i dissabte passat contra la convocatòria de vaga acordada abans pels seus representants. I això mentre una part afirmava públicament que, abans de fer una consulta, era preferible prendre la decisió sobre la vaga en una assemblea. I és que, sembla senzill, si es vol saber el que vol un col·lectiu (social o nacional), el més fàcil és preguntar-li-ho directament.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…