La democràcia crida més democràcia (autèntica)

Barri de La Pau (Barcelona)








Direu que no té res a veure. Que només són imaginacions meves. Potser. Però a mi em sembla que la fórmula de les consultes, d'un home/dona un vot, que val igual per a tothom i que serveix per prendre decisions des del màxim consens social possible, des d'una base democràtica més sòlida, ha fet un pas endavant molt considerable darrerament. I crec possible que l'exemple de les Consultes sobre la Independència, en un país tan poc acostumat a preguntar les coses directament a la gent, ha estat formidable. No només que ha contribuït a forjar la majoria independentista que ja existeix al país, sinó que també ha fet una contribució inestimable de qualitat democràtica. Que ha obert noves maneres de fer. Naturalment, construïdes des de baix. Fa pocs dies, votaven al sector del taxi de Barcelona sobre la reorganització dels serveis. A Panrico de Santa Perpètua de Mogoda, sobre l'acceptació d'un dràstic canvi en les relacions laborals. Entre els treballadors del metro de TMB, sobre la convocatòria o no de vaga aquesta setmana.

Potser es tracta d'una concatenació circumstancial, un altre efecte (aquest positiu) de la crisi, però el recurs a la consulta en l'àmbit social i empresarial es fa present a tota hora als mitjans, aquests dies. I els resultats de les consultes demostren, sovint, ben a les clares, perquè en l'àmbit polític costa tant avançar en aquestes noves formes de participació. Està en joc el poder rector dels grups d'interès i de determinades castes professionalitzades en l'àmbit polític i sindical. Perquè en molts casos, aquests resultats desautoritzen completament les posicions prèvies dels suposats representants dels votants a la consulta. L'exemple més clar, el dels treballadors del metro de TMB, on un 74,6% dels treballadors van votar entre divendres i dissabte passat contra la convocatòria de vaga acordada abans pels seus representants. I això mentre una part afirmava públicament que, abans de fer una consulta, era preferible prendre la decisió sobre la vaga en una assemblea. I és que, sembla senzill, si es vol saber el que vol un col·lectiu (social o nacional), el més fàcil és preguntar-li-ho directament.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas