Ves al contingut principal

El contrast no pot ser més bèstia

Potser amb l'objectiu de preparar la imminent sentència sobre l'ensenyament vehicular en castellà que ens endilgarà pròximament el poder judicial espanyol (el més espanyol dels poders espanyols, no gaire al darrere del militar), César Vidal escrivia fa pocs dies a La Razón un dramàtic article sobre un nen arribat a Madrid, procedent del nostre país, afectat per una total d'indigència lingüística castellana. El cas exposat, naturalment, com correspon a un propagandista de la mentida, no crec que pugui ser gens representatiu de la mitjana al nostre país. Està clar que, en termes generals (i amb les excepcions territorials que vulgueu, que a mi em semblen poques) a Catalunya els alumnes que acaben els estudis de batxillerat surten tan o més ben preparats en espanyol que en català. Però, clar en Vidal ha trobat el cas d'un nen de vuit anys que encara no dominava suficientment la llengua de Cervantes i d'això n'ha fet un cas per justificar la imposició del castellà com a llengua vehicular al llarg de tot el procés educatiu. Cosa, per cert, que ja deu estar en vigor en la majoria d'escoles catalanes. Perquè, voleu dir que la immersió, de veritat, de veritat, s'aplica generalment? Em sembla que no.

Com a contrapunt, el mateix dia que llegia la tràgica història d'en Vidal, a casa meva, un dels meus fills em demostrava empíricament exactament el contrari. La seva escola, declaradament catalana. La que m'ha assignat per nassos el Departament d'Ensenyament, com si fossim coreans del nord. I no serà perquè no els llegim cada nit contes clàssics, faules i endevinalles en la nostra llengua. Acaben de fer sis anys i els tinc en ple aprenentatge de l'escriptura. Pràctiques diàries i treball extra el cap de setmana. Quan l'acaben, escriuen el seu nom per identificar-lo. Corregeixo la poca traça d'en Jordi: la seva lletra encara és dubtosa, insegura. S'ho mira i per tota reacció expel·leix el següent: "m'ha salío cuchurrío". El contrast no pot ser més bèstia. El que veig en els meus fills: tot i el que es vulgui dir dels terribles efectes de la immersió lingüística, en realitat, hàbits de joc i d'interrelació amb els companys pràcticament monolíngües en castellà. El nen de César Vidal no sé on vivia, però m'imagino que debia ser en una cova excavada en un dels volcans de la Garrotxa o entre els cingles de Montserrat.

Comentaris

  1. Cada vegada ho veig mes negre. Catalunya fa aigües per tot arreu i som pocs els que ens dediquem a buidar d'aigua per tal de que no s'acabi enfonsant.

    ResponElimina
  2. Sí, Arnau. I m'estic cansant de treure aigua on en llencen més i més...
    Ahir mateix, una companya de feina més aviat de cultura espanyola, deia tranquil·lament que cal sortir a cremar bancs i altres coses... S'està estrenyent el cercle a favor nostre i és difícil aguantar tanta pressió. Ben aviat, suposo, anirà a molt més.
    2.000 milions d'€ que perdem cada any....diu l'Homs

    Per cert, heu vist que el portal de l'Avui no funciona avui? Ahir, el propietari de Valvi va comprar el diari.... jo diria que per salvar-lo. Però, ai, ai, ai....!

    ResponElimina
  3. Explica-li a la teva amiga que per fer foc nou i per enviar a tota aquesta crosta de vividors a casa seva aniria molt bé un canvi radical.

    I quin canvi hi ha més radical que una independència?

    Digues-li que, com que s'han de crear estructures de govern noves, és molt millor fer-ne de unes de bell nou que reformar-ne unes de ja existents amb una inèrcia franquistoide de fa molts anys. I que un poble de 7 milions d'habitants esta molt més aprop del poder que un de 45 i per tant el pot controlar millor. I que no tindrà cap oportunitat com la independència de Catalunya per fer un Islàndia.

    Jo ja n'he convençut a uns quants amb aquest argument.

    Amén.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…