El contrast no pot ser més bèstia

Potser amb l'objectiu de preparar la imminent sentència sobre l'ensenyament vehicular en castellà que ens endilgarà pròximament el poder judicial espanyol (el més espanyol dels poders espanyols, no gaire al darrere del militar), César Vidal escrivia fa pocs dies a La Razón un dramàtic article sobre un nen arribat a Madrid, procedent del nostre país, afectat per una total d'indigència lingüística castellana. El cas exposat, naturalment, com correspon a un propagandista de la mentida, no crec que pugui ser gens representatiu de la mitjana al nostre país. Està clar que, en termes generals (i amb les excepcions territorials que vulgueu, que a mi em semblen poques) a Catalunya els alumnes que acaben els estudis de batxillerat surten tan o més ben preparats en espanyol que en català. Però, clar en Vidal ha trobat el cas d'un nen de vuit anys que encara no dominava suficientment la llengua de Cervantes i d'això n'ha fet un cas per justificar la imposició del castellà com a llengua vehicular al llarg de tot el procés educatiu. Cosa, per cert, que ja deu estar en vigor en la majoria d'escoles catalanes. Perquè, voleu dir que la immersió, de veritat, de veritat, s'aplica generalment? Em sembla que no.

Com a contrapunt, el mateix dia que llegia la tràgica història d'en Vidal, a casa meva, un dels meus fills em demostrava empíricament exactament el contrari. La seva escola, declaradament catalana. La que m'ha assignat per nassos el Departament d'Ensenyament, com si fossim coreans del nord. I no serà perquè no els llegim cada nit contes clàssics, faules i endevinalles en la nostra llengua. Acaben de fer sis anys i els tinc en ple aprenentatge de l'escriptura. Pràctiques diàries i treball extra el cap de setmana. Quan l'acaben, escriuen el seu nom per identificar-lo. Corregeixo la poca traça d'en Jordi: la seva lletra encara és dubtosa, insegura. S'ho mira i per tota reacció expel·leix el següent: "m'ha salío cuchurrío". El contrast no pot ser més bèstia. El que veig en els meus fills: tot i el que es vulgui dir dels terribles efectes de la immersió lingüística, en realitat, hàbits de joc i d'interrelació amb els companys pràcticament monolíngües en castellà. El nen de César Vidal no sé on vivia, però m'imagino que debia ser en una cova excavada en un dels volcans de la Garrotxa o entre els cingles de Montserrat.

Comentaris

  1. Cada vegada ho veig mes negre. Catalunya fa aigües per tot arreu i som pocs els que ens dediquem a buidar d'aigua per tal de que no s'acabi enfonsant.

    ResponElimina
  2. Sí, Arnau. I m'estic cansant de treure aigua on en llencen més i més...
    Ahir mateix, una companya de feina més aviat de cultura espanyola, deia tranquil·lament que cal sortir a cremar bancs i altres coses... S'està estrenyent el cercle a favor nostre i és difícil aguantar tanta pressió. Ben aviat, suposo, anirà a molt més.
    2.000 milions d'€ que perdem cada any....diu l'Homs

    Per cert, heu vist que el portal de l'Avui no funciona avui? Ahir, el propietari de Valvi va comprar el diari.... jo diria que per salvar-lo. Però, ai, ai, ai....!

    ResponElimina
  3. Explica-li a la teva amiga que per fer foc nou i per enviar a tota aquesta crosta de vividors a casa seva aniria molt bé un canvi radical.

    I quin canvi hi ha més radical que una independència?

    Digues-li que, com que s'han de crear estructures de govern noves, és molt millor fer-ne de unes de bell nou que reformar-ne unes de ja existents amb una inèrcia franquistoide de fa molts anys. I que un poble de 7 milions d'habitants esta molt més aprop del poder que un de 45 i per tant el pot controlar millor. I que no tindrà cap oportunitat com la independència de Catalunya per fer un Islàndia.

    Jo ja n'he convençut a uns quants amb aquest argument.

    Amén.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas