Ves al contingut principal

El diputat Bosch i les rutines d'apartheid del nacionalisme espanyol

Hospital de Sta. Magdalena (Montblanc)
Molt eloqüent el que ha passat al Congrés espanyol amb l'exclusió del diputat Alfred Bosch de la Comissió de Secrets Oficials per obra i gràcia del Partit Popular. Es tracta d'una nova demostració de la progressiva feblesa de les conviccions democràtiques d'una part fonamental de l'Estat espanyol. El fet ha palesat, a més, un extraordinari contrast entre el convenciment espanyol de la necessitat de la mesura i la sensibilitat democràtica generalitzada al nostre país, on una amplíssima majoria dels opinadors, fins i tot els més moderats dels més moderats, s'hi han escandalitzat. El cas de l'apartheid conscient i reflexionat del diputat Bosch no és un bolet. És conseqüència d'una deriva antidemocràtica iniciada pel nacionalisme espanyol fa molts anys, en la qual la famosa Llei de Partits va ser un moment culminant. Legislació, per cert, a la qual una part dels consagrats opinadors catalans que ara s'escandalitzen no van dedicar ni un gram d'oposició.

El nacionalisme espanyol, en aplicació del principi que la fi (acabar amb la violència terrorista) justificava els mitjans, va procedir a limitar els drets polítics d'una part dels ciutadans sense cap respecte a la seva pressumpció d'innocència. Sense dur a terme cap mena d'actuació ni procediment de judici individual. Només amb l'argument d'actuar preventivament contra la possibilitat que els escollits facilitessin informació o recursos econòmics als terroristes (delictes individuals, aquests, que eren perfectament punibles abans de la llei de partits). Es tractava de mesures de caràcter extrajudicial absolutament estranyes a un règim democràtic. Fa no gaire, quan ETA va anunciar la seva voluntat de plegar, l'espanyolisme es va ratificar en la bondat de l'estratègia seguida. Aquesta manera de fer, però, ha generat unes perilloses rutines mentals antidemocràtiques que ara han tornat a surar en el cas de l'apartheid al diputat Bosch. A parer del nacionalisme espanyol, se'l pot privar de drets (a ell i als seus representats) de manera preventiva: per si fa un mal ús de la informació a la qual tingui accés. I és que la democràcia té això, que una vegada s'hi abusat i deformat, ja no recupera mai més la seva forma original.

Comentaris

  1. Molt valenta la intervenció de l'Alfred Bosch al congreso denunciant les artimanyes de l'espanyolisme.
    D'altra banda em desespera la sensació que tot plegat és una pèrdua de temps i d'energia.
    Tanmateix, de totes les trifulques, el nostre diputat novell a Madrit en podria tornar fet un home, capaç de fer una tasca important i més productiva a casa nostra...

    ResponElimina
  2. Ja saben lo que ve de ponent. Paga la pena nomes perquè al mon sencer sàpiguen quin peu calcen els espanyols. En aquest sentit es l'única feina que tindríem de fer: denunciar-ho a Europa i preparar el camí.

    ResponElimina
  3. És una demostració més que per ells Catalunya no és España sinó que Catalunya és d'España. De fet tenen raó: jo faria el mateix i quan tinguem el Parlament de la República Catalana al Grup PAalamentari de la Minoria Española també els vetaria l'accès a la Comissió de Secrets.

    ResponElimina
  4. Jo proposo tornar-los la mateixa moneda. Haurem de tornar als costums jueus antics: Ull per ull.
    -Privar algú del PPc a participar en cap debat intern delicat de la Generalitat.
    -Privar de parlar espanyol a l'hemicicle (l'enrenou d'enteniment és brutal...).
    Anar-ne fent les mateixes que ells ens fan.

    ResponElimina
  5. És simplement la demostració que ells també pensen que els catalans no formen part del seu estat i que si no estàs amb ells estàs en contra i ets un terrorista.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…